Els reusencs podran tornar a beure l'aigua de l'aixeta

Aigües de Reus ha invertit 4,1 milions d'euros en les obres d'ampliació de l'estació de tractament d'aigua potable (ETAP), que no només permet triplicar la capacitat potabilitzadora de l'aigua (de 10.000 m³/dia a 30.000 m³/dia), sinó també millorar-ne la qualitat. El president de la societat municipal, Ernest París, assegurava ahir que l'aigua que sortirà de l'aixeta amb la posada en marxa d'aquest nou sistema serà tan bona com la que els ciutadans consumeixen de les ampolles comprades als supermercats. Això s'ha aconseguirà gràcies a la implantació de nous processos de tractament, sobretot pel que fa a les característiques organolèptiques. És d'aquesta manera com es millorarà el gust, l'olor i el color; l'eliminació dels sòlids en suspensió i la regulació de deposicions de carbonat de calci mitjançant la regulació del pH; l'eliminació de la terbolesa, i el tractament de fangs mitjançant l'espessiment i la deshidratació amb una força centrífuga.

El gerent d'Aigües de Reus, Joan Carles Ferraté, assegurava “la qualitat domèstica de l'aigua, que tindrà més bon gust” però que a la vegada no tindrà impacte sobre el rebut que paguen els ciutadans, els quals, a la vegada, cada cop més, fan un consum més responsable de l'aigua: actualment cada reusenc consumeix 107 litres d'aigua per dia. Així, s'ha realitzat un test amb més d'un centenar de persones, a qui se'ls ha fet tastar tres tipus diferents d'aigües: la que embotella Aigües de Reus, una embotellada de luxe i una d'una marca blanca de supermercat, i, tot i que per unanimitat la de marca blanca sortia com la més bona, les tres van rebre una puntuació semblant, de manera que amb la nova tecnologia es poden aconseguir millors resultats amb la qualitat de l'aigua de l'aixeta.

Amb la realització d'aquesta obra, l'alcalde, Lluís Miquel Pérez deia: “Hem guanyat definitivament la batalla de l'aigua” en una ciutat que ha passat llargues etapes de sequera intermitents. En aquest sentit, destacava la importància de la “planificació” per assegurar el subministrament.

París, per la seva banda, recordava: “Fa tres anys se'ns acusava que la ciutat era insolidària, que volíem l'aigua per a nosaltres sense atendre les necessitats” del Camp de Tarragona però l'obra és “un claríssim exemple de solidaritat territorial”, i Pérez afegia que així es demostra “la capitalitat efectiva” de Reus, en el sentit que també s'assegura el subministrament a poblacions properes com Vila-seca o Salou o amb la indústria química de Tarragona a través de la connexió d'una xarxa de canonades, amb les quals se cedeixen recursos propis, però també del Consorci d'Aigües de Tarragona i del pantà Riudecanyes-Siurana.