Els municipis no podran cobrar la plusvàlua si no hi ha guanys

El Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar ahir l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, un tribut municipal més popularment conegut com la plusvàlua i que, en teoria, grava, en el moment de vendre un habitatge, la revaloració de l'immoble, tot i que, de fet, tothom l'acaba pagant encara que el seu habitatge hagi perdut valor. Des de l'inici de la crisi, cada cop són més les persones que han reclamat judicialment el retorn d'aquest impost municipal i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va resoldre, l'any 2013, en la mateixa línia: si no hi ha guany, no s'ha de pagar. Tot i així, els ajuntaments, d'acord amb l'article 104 de la llei d'hisendes locals, mantenien l'impost en les seves ordenances.

Aquest tribut, que ha estat una important font d'ingressos municipals durant la bombolla immobiliària, es cobra en el moment del traspàs del bé, ja sigui un habitatge, una oficina, una plaça de pàrquing o un traster, per exemple. La quota que s'exigeix no té res a veure amb el valor que va costar o amb el qual es ven, sinó que es calcula en funció del valor marcat per l'impost de béns immobles (IBI). I a aquesta quota se li aplica un coeficient prenent com a base els anys que fa que es va adquirir el bé i un tipus impositiu municipal, el que marquen les ordenances.

La sentència de l'alt tribunal d'ahir estima el conflicte d'inconstitucionalitat plantejat pel jutjat contenciós administratiu número 3 de Sant Sebastià en relació amb diversos articles de la norma foral i que afecten el territori històric de Guipúscoa. De tota manera, el redactat d'aquesta norma és clavat al de l'article 104 de la llei d'hisendes locals i, per tant, la interpretació de l'alt tribunal serà la que prevaldrà, tot i que encara té altres conflictes d'inconstitucionalitat contra aquesta mateixa llei pendents de resoldre. El dictamen obliga els ajuntaments a refer la norma per evitar el cobrament d'aquest tribut en el cas que no hi hagi benefici, cosa que ahir mateix va acceptar el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Abel Caballero. El també alcalde de Vigo va qualificar d'“injust” aquest impost i va explicar que la seva entitat ja havia plantejat al govern espanyol la necessitat de reformar la llei d'hisendes locals.

El TC anul·la l'impost perquè considera que alguns dels seus articles són contraris al principi de capacitat econòmica del contribuent; és a dir, segons l'alt tribunal gravar el venedor de l'immoble sense valorar la seva capacitat econòmica va contra l'article 31.1 de la Constitució, que indica que “tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just”.