Terrenys d’anar i tornar

L’origen dels terrenys públics on la Paeria vol fer el parc de les arts ajudant-se d’una empresa privada, a qui cediria durant 50 anys una tercera part dels terrenys per fer-hi un equipament privat, provenen d’una cessió de sòl públic obligatòria i finalista per fer-hi equipaments de titularitat pública.

El cas es remunta a l’any 1987. Aquell any es va aprovar inicialment el pla parcial Joc de Bola, en què es planificava la construcció de 434 habitatges residencials en un sector de la ciutat encara en creixement. Com fixa la llei, els promotors van haver de cedir una part del sòl com a aprofitament per a zones verdes (11%, en una zona lineal al voltant de la séquia major de Pinyana) i equipaments públics (30%). Els promotors estaven agrupats sota l’empresa Finycar, liderada per la constructora Sorigué. Van dividir els terrenys en quatre polígons: tres, destinats als blocs de pisos, i una zona central oberta al carrer Alcalde Pujol, on es va concentrar la cessió de sòl per a equipaments públics. El 1989 es va aprovar el pla de manera definitiva.

Els primers pisos que van construir van ser els que donaven al carrer Cristòfol de Boleda i Alcalde Pujol, on Sorigué va posar la seva Fundació. L’any 1997 es va aprovar una modificació del pla parcial, en què es va augmentar l’edificabilitat permesa i es va fixar el sòl d’equipament cedit en el 23%. Els pisos ja estaven en funcionament i en el sector central de la unitat hi va quedar un gran solar buit, els dels equipaments, on els veïns creien que tard o d’hora es faria un parc o equipaments públics com escoles, centre cívic o piscina pública.

Als terrenys cedits, no s’hi feia res, però el 2001 van intentar que tinguessin sortida. Es va aprovar un pla especial d’ordenació d’equipaments per al sector on es preveia que l’illa d’equipaments es desenvoluparia amb quatre edificis de planta baixa més dos pisos, de 1.200 metres quadrats cadascun, però encara sense concretar-ne els usos.

Ni es van construir, ni se’n va parlar més; fins a l’any 2009.

Aquell any, la Paeria i la Fundació Sorigué van firmar un conveni de col·laboració segons el qual l’Ajuntament cediria a Sorigué un dret de superfície en aquell terreny d’equipaments públics per tal que la Fundació hi construís un museu, on s’exhibiria la seva important col·lecció d’art, avui a la seu de la Fundació. Sorigué havia de presentar, en nou mesos, el projecte, però no ho va fer. No hi havia acord en la concreció.

La negociació la van reprendre el 2015. En aquell moment es va optar per reconvertir el projecte en un parc cultural a l’aire lliure, on la Fundació Sorigué posaria escultures i altres peces d’art. Es va crear una comissió mixta entre la Paeria i Sorigué que finalment ha tingut, aquesta primavera del 2017, la fórmula per finançar el projecte sense cost per a l’Ajuntament: la segregació d’un terç dels terrenys (6.000 metres quadrats) per a la construcció d’un equipament de titularitat i gestió privada. A canvi, l’empresa pagarà la construcció del parc de les arts.

Segons el plec de clàusules del concurs per adjudicar el projecte aprovades en el ple de l’abril, una empresa privada hi podrà fer una activitat (sanitària, esportiva, escolar o cultural) durant 50 anys en règim de concessió administrativa, bo i fixant els preus al públic que consideri, i quedant-se el total del rendiment econòmic que en resulti. A canvi, haurà de pagar un cànon anual de 241.443 euros a la Paeria. Els primers anys no haurà de pagar, ja que aniran a compte de la construcció del parc de les arts, valorat en més un milió d’euros.

Aquest canvi d’una part del terreny a equipament de titularitat i gestió privada no encaixa amb els plans aprovats anteriorment per a aquest sector. Per fer aquest canvi, el pla general de Lleida (art. 136.2) obliga a redactar un nou pla especial en què caldria justificar la necessitat, oportunitat i interès general del canvi, i en cap cas, sense que suposi una reducció de la superfície d’equipaments públics del sector.

De fet, el plec de clàusules aprovat per adjudicar el parc fixa com a obligacions de l’Ajuntament la tramitació de la segregació de la finca on anirà l’equipament privat, i la tramitació de la modificació del pla especial per incloure-hi el canvi. En el text s’hi afegeix que en el cas que l’Ajuntament no aconsegueixi l’aprovació definitiva del pla, l’empresa adjudicatària podrà demanar indemnització a la Paeria per danys i perjudicis.