Municipal
La Paeria preveu ingressar 7 milions amb la venda de sòl
És el que preveu el finançament de les inversions pel 2018, tot i que les alienacions fetes en els últims anys són mínimes
Generalitat i fons de la UE, les altres fonts per arribar als 13,2 milions en obres
L’Ajuntament de Lleida torna a quadrar el pressupost d’inversions amb una previsió d’ingressos de 6,9 milions d’euros amb la venda de terrenys, una xifra que no s’ha assolit, almenys, durant l’última dècada. Es tracta del gruix d’entrada de fons per pagar les inversions del 2018, xifrades en 13,2 milions.
L’actual pressupost municipal ja preveia ingressar 4,8 milions d’euros per aquest concepte i amb prou feines s’arribarà als dos milions d’euros. Segons la Paeria, enguany s’ha venut una finca industrial per 988.000 euros, el doble del preu de sortida, i tres petits solars de Ciutat Jardí per construir cases unifamiliars d’entre 46.000 i 92.000 euros. És a dir, que l’activació del mercat immobiliari que s’albirava, segons els més optimistes, no s’ha traslladat en vendes del patrimoni municipal que haurien de servir per finançar inversions.
Tots els grups municipals de l’oposició van criticar dimarts, al ple extraordinari de pressupostos, aquesta previsió que mai es compleix i que deixa inversions anunciades sense recursos i sense fer. La regidora del PDeCAT Rosa Salmerón va recordar que tot i que s’han anunciat compravendes al balanç trimestral d’execució del pressupost no hi ha ni un sol euro registrat en els ingressos per venda de terrenys. A finals d’any, se suposa que s’hauran computat ja les alienacions esmentades i que es van escripturar el mes d’octubre passat.
Aquesta precarietat en els ingressos destinats a inversions fa que el ritme d’execució també sigui molt lent. Així ho expressava Carlos González, regidor del Comú de Lleida, al ple de dimarts, ja que va afirmar que només es podia comptabilitzar un 1% mensual del previst.
A més, la xifra prevista d’ingressos per venda de terrenys pel 2018 creix amb relació a anys anteriors, malgrat els magres resultats “comercials”. El 2016 es van preveure 6,1 milions d’euros en vendes i enguany se n’havien pressupostat 4,8 més.
La Paeria és optimista i el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Fèlix Larrosa, ha mantingut reunions amb el sector immobiliari per presentar els actius en venda. No obstant, la història és trista perquè fa anys que les alienacions són lluny de les previsions. Des del 2009 s’han previst 32 milions en ingressos per aquest sistema i amb prou feines se superen els 3 milions. La resta d’ingressos previstos per finançar inversions passen per les transferències dels fons Feder de la UE, que aporta uns 1,2 milions d’euros, 1,2 milions més en aportacions de la Generalitat, també els 460.000 euros que destinarà la Diputació de Lleida i 2,1 milions de transferències de capital, que són bàsicament els mateixos diners pressupostats enguany pel vial de Torre Salses.
LA XIFRA
LA XIFRA
Activar els projectes de sempre
El detall de les inversions previstes per l’any vinent constata que es reprendran projectes anunciats fa temps a la ciutat i que per diversos motius no han acabat de fructificar o no s’han ni engegat.
Hi ha un clar protagonista, que és el nou Museu Morera; amb 4,8 milions es preveu que durant el 2018 se’n gastin més o menys la meitat, fet que permetrà deixar molt avançada la transformació de l’antiga audiència provincial en un museu modern.
Una altra inversió important serà la que ha de permetre renovar i millorar l’accessibilitat i la mobilitat a l’àrea del pla de barris de Noguerola i que repercutirà en positiu també en el futur museu. Aquestes actuacions tenen un pressupost d’1,6 milions.
Després de la polèmica veïnal, la Paeria preveu destinar 700.000 euros al nou parc de les Arts i amb fons municipals, ja que es va tombar la proposta de finançar-ho amb l’aportació privada a canvi de la cessió d’espais per a equipaments privats.
Altres projectes pendents de fa anys són els 600.000 euros previstos per rehabilitar l’antiga comandància militar d’artilleria de Gardeny per instal·lar-hi empreses tecnològiques o els 150.000 per recuperar les Basses.
