Atzucac gaudinià
El govern de Barcelona vol redefinir el projecte de vial de la Sagrada Família al marge dels criteris arquitectònics del patronat de la basílica
Els veïns volen que l'operació urbanística estigui pactada abans de finals de mandat
Entre les moltes carpetes que té obertes el govern d'Ada Colau, la del pla urbanístic de la Sagrada Família és, ara mateix, una de les menys peremptòries a resoldre. “No és una prioritat immediata”, assegurava la setmana passada la tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, durant una comissió municipal a instàncies d'una pregunta del PP. La tesi de l'executiu local és que,
fins a la data de final de
les obres del temple –el 2026–, hi ha prou temps de marge per redefinir el contingut d'una operació tan complexa com sensible, ja que afecta dues illes senceres d'habitatges de l'Eixample barceloní.
El projecte se sustenta en les directrius del pla general metropolità (PGM) del 1976, que estableix que davant de la que ha de ser la façana principal
de la Sagrada Família, la del carrer Mallorca, s'ha d'obrir un passeig de 60 metres d'amplada que arribi fins al carrer Aragó. Inicialment, això obligava a enderrocar més de 400 habitatges i locals del sector afectat, delimitat lateralment pels carrers Sardenya i Marina. Durant el mandat passat, però, el govern de Xavier Trias (CiU) va arribar a un principi d'acord –que no va passar d'aquí– amb l'associació de veïns de la zona per rebaixar aquest volum de desallotjaments a 150, a costa de reduir l'amplada del vial a 20 metres en alguns trams. El canvi al capdavant de l'alcaldia de Barcelona, però, ha deixat en suspens aquesta entesa de mínims. El nou equip urbanístic municipal s'ho vol mirar tot, de comú acord amb el territori, i començant per algunes solucions arquitectòniques que defensa el patronat de la basílica i que fins ara no semblava que estiguessin en discussió. Com ara la construcció d'una gran escala, o plataforma, que connecti amb l'entrada de la Sagrada Família, tal com va imaginar Antoni Gaudí. “No compartim aquesta proposta”, va assegurar Janet Sanz en comissió. La prioritat, va assenyalar, són ara actuacions més de microurbanisme, com recuperar interiors d'illa i urbanitzar zones verdes. “Volem que tot es posi a debat”, deia la tinenta d'alcalde.
El patronat de la Sagrada Família no ha volgut polemitzar sobre aquestes diferències de criteri. El més urgent ara, recalquen les fonts, és enllestir la construcció del temple, i també recorden que és l'Ajuntament el que ha d'assumir la responsabilitat, o el trencacolls, de trobar una solució a la urbanització de l'entorn.
I els veïns què hi diuen? D'entrada, que es faci una modificació del PGM que prevegi la desafectació de les dues illes, que es respecti el límit de 150 enderrocs com a màxim i que el patronat es faci càrrec del reallotjament. Però també que es posi fil a l'agulla, i que s'acabi la “indefinició” constant que hi ha al voltant del pla. “A finals de mandat això hauria d'estar acordat”, demanava Joan Itxaso, president de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família.
LES FRASES
Sis torres per coronar una obra
El calendari amb què treballen els òrgans rectors fixa que la Sagrada Família estigui acabada el 2026, tot i que per enllestir del tot alguns detalls artístics caldrà esperar un pèl més. A banda d'acabar el pòrtic superior de la façana de
la Passió i la sagristia de Ponent, l'any vinent està previst començar a alçar les sis torres centrals –la de Jesucrist, la de la Mare de Déu i la dels evangelistes– que coronaran tot el conjunt arquitectònic de la basílica. No serà, però, fins al 2017 que aquests elements seran visibles des de fora, i el 2020 és quan hauran d'estar fets. De totes les torres, la de Jesús serà la més imponent, amb una alçària
de 172,5 metres i una creu de quatre braços. Gaudí, personatge de profundes creences religioses, no va voler, però, que fos més alta que la muntanya de Montjuïc, que arriba fins als 180 metres. Desafiar un element de la natura podria ser interpretat com una ofensa al Creador. L'execució dels treballs per acabar la Sagrada Família té un cost anual de 25 milions d'euros. Una suma tan ingent com el nombre de visitants que rep cada temporada aquesta icona de la Barcelona més turística. Per posar números damunt la taula, l'any passat van ser fins a 3,2 milions, registre que va representar
un increment del 3%.
