Devesa i parc Central, grans reptes del nou curs a Girona
L'Ajuntament ha de buscar el difícil consens sobre el parc urbà i vigilar que Adif acabi per fi la zona de l'estació del TAV
També s'ha de desencallar el pla de les Pedreres i repensar la plaça Espanya
A dos dies de l'inici del setembre, el món administratiu i polític comença a recuperar la normalitat afrontant un nou curs, que en el cas de Girona girarà en bona part a l'entorn de dos espais centrals de la ciutat: la Devesa i el parc Central. Així, l'equip de govern s'enfrontarà en els pròxims mesos a dos grans reptes: la recerca del consens –que es preveu difícil– per a l'aprovació del pla especial de la Devesa i la pressió sobre Adif perquè d'una vegada per totes s'acabin les obres al parc Central. A més, també s'ha de desencallar el pla especial de les Pedreres –aprovat provisionalment fa gairebé un any i mig–, engegar les obres a la central El Molí o iniciar la recollida de residus porta a porta a Sant Daniel, entre altres temes...
Devesa
Sens dubte el gran debat dels pròxims mesos serà a l'entorn de la Devesa. El govern va presentar al maig el pla especial del parc i tenia intenció d'aprovar-lo de manera inicial en el ple d'aquest setembre, però ja s'ha anunciat que s'ajorna a la recerca del consens. L'associació de veïns de la Devesa-Güell ha valorat molt positivament alguns aspectes del pla, com ara la supressió dels vehicles al parc i l'obertura cap al riu, però s'oposen frontalment als plans del consistori per al Camp de Mart. El pla especial preveu un terra dur per fer-hi “activitats intensives”, segons es va anunciar en la presentació, tot i que després s'ha matisat. S'ha parlat de situar-hi el mercat bisetmanal de marxants, algunes atraccions de Fires i sobretot els veïns temen que sigui habitual fer-hi concerts. El consistori ha subratllat que el pla no especifica quins usos tindrà el Camp de Mart, sinó que això s'especificarà en un reglament posterior. Per tal d'acostar posicions, l'alcaldessa, Marta Madrenas, ja va anunciar a finals de juliol que estan oberts a reconsiderar la intenció de convertir el sòl en terra dur –els veïns parlaven d'asfaltatge, l'Ajuntament de terra de cautxú–, però els veïns van deixar clar que sense parlar dels usos no hi haurà acord. Està previst que ara al setembre hi hagi una reunió entre Ajuntament i veïns.
Parc Central
L'altre tema calent és el parc Central, que finalment hauria de recuperar la normalitat d'aquí a uns mesos després de més de vuit anys d'obres. Un cop signat el conveni entre l'Ajuntament i Adif, s'està pendent que l'ens ferroviari adjudiqui l'obra –que té un termini d'execució de cinc mesos– a Copcisa. El consistori es farà càrrec, com volia Adif, de pagar la demolició del túnel d'enllaç entre les dues estacions i, com ja estava previst, d'executar paral·lelament la construcció d'una marquesina que el substituirà. Alhora la Generalitat està fent la nova estació de busos a la primera planta subterrània de l'edifici del TAV, que s'ha d'enllestir en el primer trimestre del 2017. Després el focus es traslladarà a la plaça Espanya, que, quan ja no hi hagi l'estació de busos provisional, caldrà repensar.
LES DATES
El futur del Modern i la reforma de la Casa Pastors, temes clau
En l'apartat cultural, el futur del Modern i la reforma de la Casa Pastors continuaran sent els temes clau.
Després que l'equip de govern anunciés al juliol l'impuls d'un projecte de reforma de l'antic cinema per situar a la tercera planta una oficina que ha de convertir la ciutat en referent de les arts creatives i culturals, cal debatre i estudiar què es fa a la resta de l'edifici. Davant les crítiques de l'oposició per l'“opacitat” de l'equip de govern, el regidor de Cultura, Carles Ribas, va prometre que reuniria aviat la comissió del Modern. L'altre gran tema cultural pendent és la reforma de la Casa Pastors, on hi ha d'haver el nou museu d'art modern i contemporani de Girona, que tindrà com a pal de paller les peces del fons d'art Santos Torroella. D'altra banda, també hi ha pendent la reobertura de la biblioteca de la Casa de Cultura. La regidora de la CUP Laia Pèlach acaba de denunciar que, a punt de complir-se tres anys del tancament –pel trasllat del fons a la Carles Rahola–, se n'ha endarrerit la reobertura amb el fons de la Biblioteca Ernest Lluch: “De moment al setembre s'obrirà un punt de lectura.”
L'ampliació dels carrils bici a la ciutat i els pobles del voltant
Un dels grans eixos en mobilitat, seguint l'execució del pla de mobilitat de Girona, és l'ampliació de la xarxa de carrils bici de la ciutat –i ampliar les estacions de la Girocleta a tots els barris– i també estendre els carrils bici fins als pobles del voltant.
Actualment estan en marxa les obres del carril bici sota el viaducte. Ja està acabat el primer tram entre la plaça Poeta Marquina i la ronda Ferran Puig –que causa una difícil convivència entre bicicletes, vianants i cotxes que busquen aparcament–, i actualment es treballa a Bonastruc Sa Porta. Després es continuarà fins al pont de Pedret. En total, farà 1.080 metres i la previsió és que s'acabi a finals de novembre.
També s'està fent un carril bici de 2.300 metres que unirà els carrers Pedret i Joan Bosco, i està previst que aquesta tardor comencin les obres d'un altre tram molt cèntric: el del carrer Santa Eugènia (des de la travessia del Carril fins al carrer Nou, en total 227 metres). Al gener ha de començar la connexió entre el Pont Major i Campdorà (en dues fases). A més, està en estudi el del carrer del Carme i el de la rotonda de Salt.
D'altra banda, està previst iniciar aviat també un tram de via verda entre Girona i Sarrià de Ter, segons va anunciar la Diputació al maig.
Han de començar les obres de la nova Clínica Girona
Una de les obres, de caràcter privat, més importants que han de començar en els pròxims mesos és la construcció de la nova Clínica Girona al carrer Barcelona de la ciutat. Quan van presentar fa un mes i mig el projecte, es va explicar que es preveia que els treballs comencessin a finals d'aquest any i que el nou centre sanitari entrés en servei l'estiu del 2019. Es tractarà d'un gran edifici de 36.000 metres quadrats –el triple que la clínica actual, al carrer Joan Maragall–, que tindrà tres plantes subterrànies i vuit per sobre el nivell del sòl, i en què s'ha apostat per la innovació, l'eficiència i la sostenibilitat i per una estètica molt moderna, que suposarà tota una revaloració per a l'entrada sud de la ciutat, on les antigues naus industrials abandonades acumulen ja gairebé set anys de degradació. Caldrà veure si l'arrencada del projecte de la clínica serveix també per desencallar el desenvolupament de la resta del sector, encara que només sigui d'entrada amb l'enderroc general de les naus en desús.
A banda de la Clínica Girona, una altra obra privada cabdal de la ciutat que hauria de començar els pròxims mesos –l'empresa ja té tots els permisos des de fa un temps– és l'ampliació del centre comercial Hipercor, que consistirà a construir una planta més d'alçària.
