L'Ajuntament de Lloret municipalitzarà la piscina
El consistori ja busca un director per a la instal·lació i vol crear un carnet esportiu lloretenc com a revulsiu, que serveixi per a molts equipaments
L'Ajuntament de Lloret ha confirmat definitivament que la gestió de la piscina serà municipal i ja prepara les bases per contractar aviat un director, després que les empreses gestores actuals, Sportise i Clece, van demanar deixar la gestió per les pèrdues econòmiques, que pujaven el 2014 a 512.431 euros.
L'elevat cost de manteniment que té (s'acosta al milió d'euros l'any) i el baix nombre de socis (1.400) han fet que l'Ajuntament es plantegi un revulsiu, que podria ser –segons va avançar el regidor d'Urbanisme, Joan Bernat– crear un carnet esportiu lloretenc. “El carnet no només inclouria la piscina, sinó també altres activitats, per donar-hi un valor afegit”, va explicar Bernat. De fet, l'Ajuntament de Lloret (com ja va avançar fa uns mesos l'alcalde, Jaume Dulsat) s'ha emmirallat en clubs com ara el CN Banyoles o el GEiEG per atreure socis. Es tracta, explica el regidor d'Urbanisme, que no es pagui “només per aigua”, sinó que hi hagi una vinculació social i fins i tot cultural, o, com ja va exposar l'alcalde, crear “un sentiment de pertinença” a la població, encara que no sigui fàcil. Les quotes dels socis i el que es paga per cursets de natació i estades esportives no cobreixen totes les despeses, però en passar a ser un equipament de gestió municipal, l'objectiu és que reverteixi en benefici del màxim nombre de veïns de Lloret, i no buscar el benefici d'explotació, raona Bernat. Pel que fa a les pèrdues que han tingut les empreses gestores, el regidor va ser taxatiu i va afirmar que l'Ajuntament no es farà càrrec de cap deute de gestió de Clece i Sportise com havia vaticinat el principal grup de l'oposició, el Millor, que fins i tot havia plantejat la possibilitat de tancar la piscina.
LA FRASE
Un equipament envoltat de polèmica
La piscina de Lloret, que va costar 11 milions d'euros, ha estat objecte de polèmica en la majoria de plens. Segons el projecte havia de costar 9,5 milions, però hi va haver un cost addicional d'1,6 milions que el govern sempre va defensar que responia a diverses millores. Fins i tot es va arribar a crear una comissió d'investigació –a petició de l'oposició– per saber qui havia autoritzat “el sobrecost”. Finalment, els serveis tècnics van valorar les millores en uns 700.000 euros, i l'empresa ha portat el tema al jutjat.
