Barbs i bagres s'acosten de nou al riu Mèder, a Vic
El taller de pesca científica que es va fer a la capital d'Osona va detectar espècies autòctones en punts pròxims al centre
En l'última dècada ha millorat la qualitat de l'aigua i l'entorn, però encara queda molta feina per fer
En el marc de les sortides naturalistes a Osona, dissabte passat es va fer una activitat per conèixer els peixos de riu, i en concret, l'observació va tenir lloc en un punt com és el tram del riu Mèder comprès entre el pont del tren i el de l'antiga carretera nacional a Vic. “La gent no es creu que al Mèder pugui tornar a haver-hi peixos i es va demostrar que sí”, explica el biòleg i coordinador del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) Marc Ordeix. Durant l'activitat, es va fer una pesca científica que consisteix a generar un camp magnètic a l'aigua i atraure els peixos de la zona: “Queden atordits uns minuts i se'ls pot observar molt bé. Hi vam veure bagres i barbs, però vam detectar que tots eren exemplars joves, de menys d'un any. Això ens demostra que la sequera de l'estiu passat els devia afectar molt, i els exemplars adults o van marxar cap a zones altes amb l'aigua més oxigenada o van morir.”
Entre el taller hi havia persones grans que havien pescat al Mèder als anys cinquanta i que van quedar sorpreses de veure que espècies autòctones tornen a acostar-se a zones pròximes a Vic.
Un indicador més
Després de molts anys de deixadesa i contaminació i també de denúncia de la situació per part de molta gent, el Mèder va començar a sanejar-se a principi d'aquest segle. “Des que es va connectar tot el clavegueram a la depuradora de Vic i van entrar en funcionament les de Santa Eulàlia de Riuprimer i la Guixa, els peixos van tornant cap a la zona més propera a Vic. Estem parlant dels darrers deu anys aproximadament”, explica Ordeix. Malgrat que l'aparició d'individus és un indicador de certa millora de la qualitat de l'aigua –també s'analitza la presència d'invertebrats i algues–, encara s'ha de fer molta feina.
“És important que hi hagi un bon bosc de ribera. La seva presència provoca que l'aigua no s'escalfi tant. També és veritat que a la zona més urbana hi ha temes d'inundabilitat que fan que sigui difícil recuperar-lo”, destaca Ordeix. De fet, en diversos punts del Mèder –sobretot a les zones més baixes del recorregut per la plana–, la concentració d'elements nocius procedents de l'activitat agrària i ramadera, així com el poc cabal d'aigua que fa que quedi estancada, demostra que no es pot cantar victòria. L'aparició de peixos, però, ha de reforçar i conscienciar la societat que el riu es pot recuperar i que no és un abocador.
El que sí que és una molt bona notícia és que les espècies que estiguin tornant al riu siguin les autòctones –barb i bagra–, un fet que demostra que no s'hi han abocat espècies invasores com ha succeït al Ter, on la carpa o el gat hi dominen territorialment. “Falta l'anguila, que també és autòctona d'aquest tipus de rius i podria aguantar bé certa contaminació. L'anguila, però, no pot tornar perquè necessita anar a reproduir-se al mar i després no pot pujar. Als embassaments de Sau, Susqueda o el Pasteral no hi ha sistemes per deixar passar els peixos”, afirma Ordeix.
Un riu alterat
Mèder prové de Merder: “Ho apunta el filòleg Joan Coromines. Després va ser Meder, i amb la normalització lingüística s'hi va afegir l'accent obert. La indústria de la pell el va alterar a l'Edat mitjana”, diu Marc Ordeix.
LES FRASES
Analítiques al riu Calders
redaccióL'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) diagnosticarà l'estat del riu Calders com a primer pas per trobar una solució al problema de la contaminació, que algunes vegades ha obligat a tancar la captació d'aigua del medi natural. Fa temps que apareixen episodis periòdics d'escumes en diferents trams del riu –l'últim al Llac de Navarcles–i alguns municipis en culpen la depuradora de Moià, que rep aigües industrials. La mateixa ACA va admetre fa uns dies que la instal·lació només està preparada per tractar aigües domèstiques. Per això, durant un període de dos mesos es durà a terme un ambiciós estudi que mesurarà la qualitat de l'aigua amb analítiques cada 2 quilòmetres del riu. Els alcaldes afectats creuen que amb l'estudi de l'ACA i l'augment de les inspeccions es descobriran altres focus de contaminació a banda de la que pugui ser responsabilitat de la
depuradora de Moià.
