El parc Central no és Central Park

Vist per a sentència el veredicte dels veïns del barri de Sant Narcís sobre les polèmiques obres al parc Central. I l'única cosa clara, claríssima, és que els veïns estan tips dels despropòsits que s'han fet i demanen, quasi imploren, que una vegada per totes se solucioni aquesta aberració que va pel camí d'arribar a la dècada. I si això suposa que l'Ajuntament –o sigui, els veïns– hagin de pagar la demolició del finger i la construcció d'una marquesina que faciliti l'accés als viatgers fins a l'estació del TAV, doncs tocarà abaixar-se els pantalons i pagar-ho. Així ho van raonar ahir els veïns. Però aquesta decisió no treu que, tal com va avançar l'alcaldessa, Marta Madrenas, posteriorment s'acabi anant a la via judicial perquè Adif acabi pagant per tot el patiment que ha fet passar als veïns, no només del barri de Sant Narcís, sinó de tota una ciutat.

Però Girona no és Nova York, com apuntava un dels veïns que van intervenir. “Us imagineu el Central Park potes enlaire, en obres, durant vuit anys? Oi que no? Cap polític nord-americà ho hauria permès”, lamentava. Però aquí no és el mateix, ‘és Girona', com se sol dir. Una mentalitat diferent. I això que a prop hi ha Bàscara, on gràcies a l'empeny dels veïns, a còpia d'anar tallant la carretera dia sí i dia també, es va aconseguir que els camions ja no circulessin més per l'N-II. Una “opció punky”, més radical, com va proposar un dels veïns del barri de Sant Narcís, però que no va acabar de reeixir. “Això no s'arreglarà fins que no armem un bon sidral”, etzibava. D'altres anaven més enllà i advertien: “Potser al final farem un disbarat.” Unes posicions més de confrontació, més contundents, que no van rebre l'acceptació d'alguns dels compatriotes presents al centre cívic de Sant Narcís. Ara bé, Madrenas es va pujar al carro d'una mobilització ciutadana més cívica. “Estem molt ofesos, Adif ho ha fet molt barroer, però hem de tenir un actitud serena i rigorosa”, defensa l'alcaldessa. No va deixar clar si s'apuntaria a la “festassa” que va proposar un dels veïns d'organitzar pel pròxim 18 d'agost, quan es compleixen vuit anys de l'inici de les obres. “Podem celebrar els vuit anys de condemna; ocupant la zona d'obres del parc Central i pintant-lo de color verd”, sosté. “Què ha de passar més perquè ens mobilitzem”, se sentia entre el públic. És que molts dels veïns no se'n fien ni un pèl, d'Adif. El temps ho ha demostrat. Incompliment darrere incompliment. I amb tota la barra del món. És per això que aquests veïns s'escamen, no se'n fien, que si finalment toca abaixar el cap i pagar el finger, no és garantia que comencin, i encara menys acabin, una vegada per totes, les obres al parc Central. “Sempre hi haurà alguna excusa per no complir”, denunciava un veí. Aquesta desconfiança va portar algun dels assistents a demanar a l'Ajuntament que arranqui compromisos per escrit a Adif, cosa que fins ara no ha fet. Aquí Madrenas va entonar el mea culpa: “No hem pogut o no hem sabut plasmar aquests compromisos en paper.” Però l'alcaldessa ja va advertir que ni així és garantia que Adif compleixi els objectius marcats. “Jo, la mà al foc per Adif no la hi posaré pas”, adverteix.

“Acabar, acabar i acabar”, reiterava un dels assistents en el debat. No hi ha res més. Perquè al cap i a la fi, el que hi ha en joc és la dignitat d'uns veïns, d'una ciutat carregada de raons per estar emprenyada amb Adif i el ministeri. “Jo tan sols vull anar al parc amb la meva néta, poder-lo disfrutar. Arreglem-ho”, reclamava un avi entre llàgrimes als ulls.