Sants llueix rambla

Tot just fa una setmana, d'acord, i en general qualsevol novetat exigeix temps abans de fer-ne un primer balanç. Però en aquest breu recorregut des que es va inaugurar, el dia 20, ja s'intueix que la rambla que cobreix el calaix ferroviari de Sants ha complert expectatives. En general, complau. I, sobretot, pel volum de veïns i passavolants que la utilitzen com a ruta de pas o per passejar, el barri barceloní sembla que ha guanyat un pol urbanístic i ciutadà formós. La nova rambla ja exerceix com a tal.

En un moment en què els santsencs estan de festa major, el tràfec de gent pel passeig enjardinat és més o menys constant. La rudesa del sol d'agost, però, fa que durant els matins, i sobretot els migdies, no estigui tan concorregut. El capvespre convida més a fer-hi cap, i és en aquesta franja quan el calaix elevat es converteix en un veritable formiguer de gent. Parelles de totes les edats, patinadors i canalla, molta canalla, se'l fan seu. Però també hi ha valents que un diumenge al matí s'hi deixen caure. “És un lloc molt agradable i la veritat és que
ha quedat molt bé”, comenta l'Antonio, un veí del carrer d'Antoni Capmany que, com molts altres de la zona, ha hagut de patir durant anys i panys les molèsties derivades de les obres de l'arribada de l'alta velocitat a la capital catalana. Un suplici que “no s'oblida”, però que queda atenuat per l'efecte de l'estrena. No gaire lluny d'allà, una noia treu suc a les màquines per fer exercici que hi ha al llarg de tot el recorregut. Són tot un èxit, encara que la calor sigui tortuosa. A Sants, són valents.

Aquests també són dies d'esprémer la càmera del mòbil. L'indret ofereix una bona col·lecció de vistes elevades, sistemàticament retratades. Hi ha, però, dos objectius que han esdevingut preferents. L'un és Can Vies. L'emplaçament del passeig regala una visió inèdita, en picat, del centre social ocupat i el seu exterior, justament la part que va ser parcialment enderrocada. I no són precisament pocs els que s'hi aturen davant per immortalitzar-lo. Només uns metres més enllà, i també a la banda esquerra en sentit baixada des de la plaça de Sants,
hi ha un altre gran focus mediàtic. El traçat que es va fer al seu dia del corredor ferroviari va provocar que passi a dos metres i escaig d'un bloc de pisos de la zona. I què implica això? Doncs que un dels balcons
de l'immoble està literalment a tocar de la façana fins al punt que, si els inquilins decidissin sortir a la terrassa, podrien donar-se la mà amb els transeünts. Una situació incòmoda que, a més, té un efecte multiplicador arran dels cartells de denúncia que han penjat els afectats. De fet, un es pregunta: si no els haguessin penjat, s'aturaria tanta gent davant de casa seva? La gestió per donar solució a aquest cas aïllat és el primer maldecap que ha d'afrontar l'Ajuntament de Barcelona després de l'obertura del vial. Hi ha altres qüestions menors a resoldre com ara algun ascensor i algun lavabo que encara no funcionen. “I si han d'estar tancats, per què els posen?”, inquireix una veïna. Temps. La rambla, com tot, també vol temps.

El fet que el jardí lineal estigui en suspensió també ofereix estampes comprometedores. Com la deixadesa de l'estació transformadora situada al costat de l'estació de Mercat Nou, i que a cota de terra és imperceptible. Ara ja no. I per als abduïts pel fenomen del moment: al calaix, no hi trobaran pokémons gaire dignes. A tot estirar, exemplars menors, com un Krabby o un Pidgey.