Tota l'agenda

Santoral

Dimecres 1 abril

Venanci, bisbe i màrtir; Víctor, Esteve, Irineu, màrtirs; Hug, Cels, bisbes; Macari, confessor, i Teodora, màrtir.

Refrany

No donis l'hivern per acabat que la lluna d'abril no hagi passat.

Mercats

Amer, Anglès, Banyoles, Begur, Cassà de la Selva, Llançà, Maçanet de la Selva, Ripoll, Salt, Sarrià de Ter, Sant Antoni de Calonge, Sant Miquel de Fluvià, Sant Pere Pescador i Vilablareix.

Cita del dia

El poble és com l'aigua; l'exèrcit, com el verí . (Mao Zedong)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Prop de Sant Feliu de Pallerols

Dimecres, 01 abril 2020

Diversos

Vilabertran

08.00. Davant del Parc de Salut. Marxa nòrdica. Mostar més dates

Dies 19, 26/02, 4, 11, 18, 25/03, 1, 8, 15, 22 i 29/04

Donació de sang

Salt

16.00 a 20.00. Hotel Entitats..

Exposicions

La Vall d'en Bas

Can Trona. Soror, germana, de la il·lustradora Pepa Jade. Fins al 17 d'abril.

Olot

Sala Oberta 2 del Museu de la GarrotxaXavier de Torres. Crear és respirar. Fins al 13 d'abril.

Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Alexandre Cuéllar i Mallorca. Fins al 30 de juny.

Escola d'Art i Superior de Disseny. László Moholy-Nagy. Fotografia i fotogrames. Fins al 10 d'abril.

Sala 15. De la matèria a la paraula, d'Antoni Areny. Fins al 26 d'abril.

Sala Oberta del Museu de la GarrotxaRealisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista. Fins al 31 de maig.

Vestibul de l'Hospital d'Olot. Tòxics (in(visibles. Fins al 7 d'abril.

Biblioteca Marià Vayreda. Tots podem ser poetes: estampa els teus MOTs. Fins al 14 d'abril.

Can Trincheria. Una imatge i mil paraules. Fins al 15 d'abril.

Biblioteca Marià Vayreda. Tos podem ser poetes: estampa els teus MOTs. Fins al 14 d'abril.

Banyoles

Consell Local de la República. La República té nom de dona, mostra fotogràfica-Dones de Banyoles. Fins al 15 de maig.

Museu Arqueològic.  Denominació d'origen: Banyoles. Fins al 21 de juny.

Palol de Revardit

Castell. Estructures del temps, de Monika Grygier. Fins al 12 d'abril.

Camprodon

Espai cultural Cal Marquès. Los otros Guernicas, de Diana Dowek. Fins al 13 d'abril.

Girona

Museu d'Història dels Jueus. Parallel Traces. Una nova mirada al patrimoni jueu, projecte del programa Creative Europe 2018-2020 de la Comissió Europea. Fins al 30 d'abril.

Museu del Cinema. Ooooh! Francesc Dalmau i l'art de les il·lusions òptiques (1839-1878). Fins al 30 d'abril.

Museu d'Art de Girona. Modest Urgell, més enllà de l'horitzó. Fins al 24 de maig.

Fundació Fita. Entropia a l'acadèmia. 1979-1998, dibuixos de Domènec Fita. Fins al 9 d'abril.

Efemèrides

627.

A l’Aràbia va tenir lloc la batalla de la Rasa, també coneguda com a batalla d’Ahzab, batalla dels Confederats i setge de Medina, ciutat musulmana aleshores anomenada Yathrib. Els exèrcits confederats atacants els formaven vora 10.000 homes, amb 600 cavalls, mentre que els defensors de la ciutat, liderats pel profeta Mahoma, no superaven els 3.000. Aquests, en lloc d’enfrontar-se a l’enemic a camp obert, van optar per cavar una rasa per lluitar protegits. L’excavació, juntament amb les fortificacions naturals de Medina, va fer inútil la cavalleria confederada, els caps de la qual van mirar de persuadir els cabdills aliats perquè ataquessin la ciutat pel costat sud. La diplomàcia de Mahoma, però, va aconseguir afeblir l’aliança constituïda contra ell, i la bona organització dels defensors, la pèrdua de moral entre els atacants i les duríssimes condicions climàtiques van fer que el setge quedés, finalment, en no res. Els musulmans van vèncer els seus enemics diplomàticament i amb molt poques baixes, i l’islamisme va adquirir una gran influència a la regió.

1282.

El poble de Palerm, a Sicília, s’alça contra el domini angeví en la revolta coneguda com les Vespres Sicilianes. La rebel·lió es va estendre arreu de l’illa i els sicilians van cridar el rei Pere el Gran de Catalunya-Aragó i li van oferir la corona.

1939.

El primer ministre britànic, Neville Chamberlain, anuncia el compromís del seu país i França per defensar la integritat de Polònia en cas d’agressió per part d’Alemanya.

2014.

Manuel Valls, d’origen català, és nomenat primer ministre de França.