Cultura

el reportatge

L'altra cara de Lola Anglada

Una exposició mostra les il·lustracions més compromeses de la dibuixant durant la Guerra Civil

una mirada diferent. La Casa de la Punxa del Casal de Tiana mostra fins al 6 de juny l'exposició Lola Anglada, poderosa memòria, que recull el testimoni de l'artista mitjançant una quarantena d'obres que va dibuixar durant l'època de la Segona República i la Guerra Civil.

L'imaginari col·lectiu sempre recordarà Lola Anglada com una gran il·lustradora i dibuixant, amb una fèrtil obra de contes d'autors varis, com ara Perrault o Wilde, o la famosa i alabada trilogia cronològica composta per Margarida (1928), Monsenyor Llangardaix (1929) i Narcís (1930). Però com la de molts artistes, l'obra d'Anglada també conté una part desconeguda que moltes vegades contrasta plenament amb l'espectre més popular del llegat del personatge.

Per això Tiana ha decidit mostrar aquesta faceta al gran públic mitjançant l'exposició titulada Lola Anglada, poderosa memòria. En aquesta mostra s'hi poden veure més d'una quarantena de treballs que repassen situacions, personatges i fets ocorreguts durant la Guerra Civil a Barcelona. La mostra arrenca amb la mirada i el traç que Anglada va plasmar sobre els homes i dones que es preparaven per sortir cap al front. La il·lustradora els observava des del seu pis de Barcelona i s'atansava fins a la caserna de Carles Marx, des d'on sortien els combatents. Un capítol a part mereix la secció de l'exposició dedicada a un dels personatges més cèlebres relacionats amb l'artista: El més petit de tots. Partint de l'escultura creada per Miquel Paredes, Anglada es va basar en els seus trets característics, el va vestir amb una granota blava miliciana cofada amb una gorra frígia republicana o barretina i va fer que alcés el braç amb el puny tancat portant la bandera catalana. Amb aquest personatge, Anglada va crear un conte per donar vida a la figura. En la mostra de Tiana s'hi poden veure les edicions en castellà i francès d'El més petit de tots, així com el full editat el 1937 pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat amb la lletra de la cançó en honor del personatge, que ben aviat es va convertir en un símbol contra el feixisme.

Igual de reivindicativa, però amb uns traços molt més durs, la mostra també s'atura en la revisió de les il·lustracions fetes per la revista Nosaltres Sols, en què la protagonista és una jove forta i decidida vestida de catalana. Dins d'aquest àmbit, una de les obres més crues –tot i que no deixava de reflectir la realitat del moment– és la que es titula Afusellament d'una mare amb els seus fills, datada del 1939. Però la mostra també revela algunes curiositats relacionades amb Anglada i el període comprès entre la Segona República i la Guerra Civil, com ara el díptic en què s'anuncia una exposició i la venda de dibuixos de Lola Anglada en benefici dels presos polítics del 1930 o la comunicació d'amnistia datada del 1949 que el règim franquista va dictar sobre les obres En Peret i Margarida. El salconduit que autoritzava la dibuixant a poder sortir de Tiana (on es va haver de confinar) o una carta de l'expresident de la Generalitat Francesc Macià adreçada a Anglada són altres curiositats que engloba l'exposició, que es podrà veure a Tiana fins al 6 de juny a la Casa de la Punxa del Casal de Tiana. Una mostra que serveix per copsar el testimoni directe d'una artista compromesa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.