Cultura

VICTOR BATALLÉ

ESCRIPTOR

«Catalunya sencera ha d'entendre que hem de trobar el nostre camí»

Aquest badaloní nascut el 1947 és un home inquiet. Poeta, escriptor, dramaturg, traductor, inspirador de discursos polítics, creatiu publicitari i un llarg etcètera de vocacions i professions que ha anat acumulant i que ara expressa, sobretot, en forma de poesia en el seu darrer treball, Altres cremalls
Víctor Batallé ha escrit una mica de tot, però ara està més abocat a la poesia; respon a una necessitat interior?
–«Sens dubte, a mesura que et fas gran tendeixes a buscar el nord del que ha estat la teva vida. Vols trobar la raó per la qual has caminat tant de temps i cap on ho has fet.»
–Ha trigat deu anys per fer aquest llibre: escriu lentament?
–«A un poeta de trajectòria cada cop li costa més escriure poemes. La maduresa del poeta el fa ser més exigent: medites molt més el que escrius, per no repetir-te i per no cansar a ningú.»
–Ara bé, aquest cop busca el cos a cos amb el lector, fins i tot fent servir les noves tecnologies. Una nova dimensió de la poesia?
–«He buscat fer un llibre que el lector vulgui tenir i que entre ell i jo establim una mena de conversa en què jo pugui reviure les seves experiències i convertir-les en un poema que afegeixo al llibre. Com que el llibre s'imprimeix digitalment, sempre hi puc incloure un altre poema dedicat a un lector.»
–Pràcticament escriurà poemes a demanda. La poesia no naixia només d'una experiència pròpia, de la necessitat de traslladar un neguit?
–«He après que el diàleg amb un lector, i a vegades amb un desconegut, és el que més em serveix, perquè trobo que el meu neguit és part del neguit de molta gent.»
–Conjuga foto i text. La fotografia reté l'ànima de les coses?
–«Amb les fotografies he volgut donar una dimensió diferent del sentiment. No és una història estètica, és ètica; és el sentiment del poema buscat i rebuscat en la fotografia.»
–En una frase d'un poema diu que som una nació feta a cops de renúncia. Ens rendim fàcilment?
–«Hem renunciat molt fàcilment a ser qui som; perquè som mesells o perquè fem pedagogia a Madrid o perquè creiem que els hem d'explicar altres coses...»
–Sabrem trobar el nostre camí?
–«Sí, però és una història molt llarga, que va més enllà de les actuals consultes. És un viatge molt seriós de molta gent, no només d'uns quants polítics. Catalunya sencera, tota la societat, ha d'entendre que, finalment, hem de trobar el nostre camí.»
–Què és la llibertat?
–«No tenir res per perdre. Nosaltres hem decidit hipotecar una llibertat que no teníem. La llibertat és haver trobat aquest camí que et porta al destí, malgrat els entrebancs.»
–Està treballant en un espectacle poètic basat en l'obra d'Espriu. Tractant-se d'aquest autor, és inevitable que versi sobre la mort?
–«L'Espriu no es pot entendre sense parlar de la mort, però no la mort com a final sinó com a traspàs, de la mateixa manera que ho viuen els hindús. Espriu escriu sobre la mort perquè vol entendre-la.»
–Com ens hauríem d'enfrontar al darrer moment transcendental?
–«Com formant part d'una vida molt més gran, universal. Si la mort la pots veure venir, és una època de molta calma, en què pots analitzar què has fet i, sobretot, què deixes per als altres.»
–Ha escrit un poema a Santa Coloma de Gramenet. El cas Pretòria fa perdre lírica a aquella ciutat d'estiueig de la burgesia barcelonina?
–«Santa Coloma ha perdut molta lírica i, sobretot, molta ètica. Jo hi vaig fer classes de català i veia com aquella era una ciutat on la gent lluitava per realitzar-se. Santa Coloma és un espai de llibertat, de futur.»
–També ha dedicat poemes a la seva ciutat: Badalona. Pobra, dissortada i trista o plena de futur?
–«Per Badalona tinc una gran esperança de futur. Ha sabut mantenir la Rambla, el carrer de Mar, els Maristes, la parròquia... Tot allò que en el meu imaginari era cabdal.»
–Treballa com a director creatiu d'una agència de publicitat; és compatible amb la poesia?
–«No és incompatible. Sóc un poeta amb granota de treballador. Si ets honrat escriuràs un poema de la mateixa manera que faràs el disseny d'una comunicació institucional. Això sí, per fer un poema no em podrien pagar, això no està en venda.»
–També ha fet ràdio i ha escrit en premsa, la seva és una necessitat constant de comunicar....
– «Una necessitat constant de viure. No pretenc arreglar el món.»
–Ha traduït alguns autors anglesos. Encara ens falta per descobrir molt de talent britànic?
–«Si em pogués dedicar a una sola cosa la resta de la meva vida em dedicaria a traduir de l'anglès. Ens cal molt de l'humor, la sàtira, la ironia, l'art de conversar dels anglesos.»
–Va ser director de la Fundació Ramon Trias Fargas. Què ha de dir sobre els convenis amb el Palau?
–«Va ser una mica abans del meu temps. La vocació de col·laborar amb la societat civil sempre havia existit en la fundació. En Trias Fargas era un home que col·laborava molt amb la societat civil. En l'àmbit institucional mai hi va haver la voluntat d'enriquiment personal, ni tampoc per part de les persones que portaven la Trias Fargas ni per part del partit que l'agombolava. El que el senyor Millet va fer ja ho decidirà la justícia. Nosaltres fèiem coses al Palau com les fèiem a la Pedrera o a Sant Felip Neri.»
–Va ser la mà dreta de Pere Esteve. En un moment com l'actual, de consultes sobiranistes, troba a faltar una veu com la seva?
–«Ell sabia que s'havien de fer consultes sobiranistes, que calia la comunió del poble i també la d'altra gent; per això va impulsar la Declaració de Barcelona. Va ser un intent que no va reeixir, però va tenir visió de futur. Després, ja en l'àmbit personal i sense ànim de jutjar-lo, penso que va trair el seu partit i la seva gent, cosa que no s'ha de fer mai. En Pere Esteve que jo coneixia es va equivocar.»
–Quin creu que ha de ser el paper que ha de jugar CiU en l'escenari polític actual?
–«Convergència ha passat per una història gairebé màgica. Era un partit que s'havia d'esmicolar i s'ha convertit en un partit potent, que es permet dir a Zapatero que o arregla les coses o se'l farà fora. CiU continua sent el pal de paller; té clar que s'ha de sumar i no restar, i encara menys dividir.»
–Veu Artur Mas de president de la Generalitat?
–«Sí, però haurà de saber escollir el seu equip.»
–Al vol, un pensament poètic.
–«Si Catalunya vol ser lliure, ha d'exercitar els estris per ser-ho.»

K

La versió extensa de l'entrevista, a www.elpunt.cat

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.