L'Estat es manté ferm en la prohibició de fer la consulta popular d'Arenys de Munt

El secretari general de CDC i president de CiU, Artur Mas, va assegurar ahir que la seva força política «no donarà cap instrucció als seus ajuntaments» sobre les consultes independentistes i «cada municipi prendrà la iniciativa que vulgui». Mas va declarar que no s'ha tractat aquest tema en el comitè executiu nacional del partit i va remarcar que per a CDC, el prioritari és sortir de la crisi econòmica per «aixecar el país». Mas va destacar que la consulta d'Arenys de Munt no és la seva prioritat i va considerar «ridícul i desproporcionat que tot l'Estat espanyol s'ocupi d'un referèndum que organitza una entitat privada d'un poble que és Arenys de Munt». «Sembla que demanar l'opinió de la gent faci por, que els deixin fer tranquil·lament, tothom sap que no tindrà conseqüències jurídiques», va dir.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va anunciar ahir que impulsarà la presentació de mocions als ajuntaments en què té representació, en 585 municipis, en suport a la «iniciativa democràtica» d'Arenys de Munt i en contra de la «reacció furibunda» del govern espanyol. Així ho va anunciar el seu secretari general, Joan Ridao, coincidint amb el dia que representants de l'Ajuntament maresmenc van comparèixer davant la justícia per defensar l'acord de suport a la consulta independentista promoguda per una entitat privada. Més enllà de l'impuls de mocions de suport a la consulta i en defensa de la «llibertat d'expressió», ERC també va promoure, a través de la plataforma Decidim.cat, la presentació de mocions «anàlogues» a la d'Arenys de Munt.

El delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, considera que aquells que han criticat el recurs de l'Estat contra el referèndum del dia 13 de setembre fan un «ús capciós» de l'estat de dret i no accepten «les regles del joc democràtic». A través del seu bloc, Rangel també els retreu que aquestes veus crítiques no hagin condemnat les pintades que han aparegut aquest dissabte a la seu del PSC a Arenys de Munt i creu que l'Ajuntament ha pres una decisió «errònia» des del punt de vista jurídic però també polític. A més, carrega contra l'Ajuntament per haver assumit com a govern municipal «una iniciativa partidària que res té a veure amb les atribucions municipals». Rangel reitera el seu «ple suport» a la Constitució Espanyola i a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

L'advocat que representa els interessos de l'Estat en el litigi contra l'Ajuntament d'Arenys de Munt no és un lletrat qualsevol. Jorge Buxadé Villalba va formar part de la llista que Falange Española de las JONS va presentar a Tarragona el 1995 en les eleccions al Parlament de Catalunya, en la qual ocupava el número 7. Un any més tard, el 1996, va ser el número 8 de la candidatura de Falange Española Auténtica a la demarcació de Barcelona en les eleccions espanyoles. A més, ha estat president del Fòrum Català de la Família, una entitat antiavortista i promotora de l'anomenada Red Madre, que es dedica a donar suport a les dones embarassades que per la seva situació podrien optar per l'avortament. Des del Fòrum Català de la Família ha arribat a manifestar que «l'Estat no té cap dret» a intervenir en «allò que és la nostra consciència», fent referència a la voluntat de l'Estat de legislar més sobre l'avortament. En els darrers anys, aquest advocat s'ha acostat a les tesis del Partit Popular, i particularment a les de Montserrat Nebrera. Ha estat especialment crític amb la immersió lingüística i amb l'Estatut. Només cal sentir la conferència que va fer el febrer del 2006 a la Fundación Concordia, d'Alejo Vidal-Quadras, per comprovar que Jorge Buxadé s'escora a la dreta dreta. Segons va dir en aquella ocasió, quan l'Estatut encara estava en fase de projecte: «l'Estatut vol substituir un determinat ordre per imposar-ne un de nou, d'acord amb un esquema ideològic que converteix en pàries tots els que no formem part d'aquell esquema, i ho dic com a tècnic, no pas com a polític.» No cal preguntar-li per la independència de Catalunya, és ben fàcil saber què en pensa: «a Espanya només hi ha una sobirania nacional, que està a les mans del poble espanyol; les lleis les fa el poble espanyol.»