Opinió

l'escaire

Millet se'n fot

La setmana passada, Ramon Pellicer, editor del TN vespre de TV3, va caure en el parany d'aquella collonada nord-americana del nen que suposadament s'havia enlairat en un globus casolà i volava pel cel. Ha resultat que tot era una enganyifa, és clar, però ha servit per demostrar un cop més com funcionen els mecanismes de la informació. Una televisió de Catalunya ha de perdre el temps oferint imatges en directe d'una pel·lícula com aquesta? Que havia passat a Campdevànol o a Gallifa, el fet? I si hagués passat a Moldàvia o a Nigèria, ens n'hauríem assabentat? Segur que no, perquè les imatges no haurien existit i, a més, ens han convençut que el que passa a Moldàvia o a Nigèria ens ha d'importar molt poc. En canvi, el que passa a Denver, caram, noi! Els fils de la informació mundial els controlen les cadenes de televisió i les grans agències nord-americanes i els editors dels telenotícies s'empassen l'ham. Aquesta és la trista situació. Dilluns, però, Pellicer es va fer perdonar aquella ingenuïtat obrint el TN amb les imatges de la família Millet dinant en un selecte restaurant de Barcelona. Al matí el senyor Millet va anar a declarar davant del jutge pel gran robatori del Palau. Era la primera vegada que ho feia. Millet va entrar tranquil a la Ciutat de la Justícia i en va sortir somrient. Perfecte. Després, potser per celebrar l'èxit, se'n va anar a dinar amb la família –amb aquella dona que és titular de tants béns dubtosament adquirits però que es veu que no té responsabilitat de res, amb aquelles filles que ho ignoren tot– a un cèlebre restaurant en què serveixen unes ostres exquisides. A Millet li agraden les ostres i el xampany. Després de tot el que s'ha publicat els últims mesos, quina sensació li queda al ciutadà mitjà veient en què va consistir l'agenda de dilluns del senyor Millet? El jutge el va deixar en llibertat. Al restaurant el van servir, com sempre. No consta que cap veí de taula l'escridassés. Tot devia ser senyor per aquí, senyor per allà. Devia dinar de gust, la família. A la merda el Palau, a la merda l'Agrupació Mútua, però Millet és al carrer i continua menjant ostres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.