Política

«Luigi» va continuar fent negocis amb ajuntaments del PSC després de ser expulsat

Un any després de ser suspès, la Mancomunitat de Municipis presidida per Maragall li va adjudicar un contracte milionari

«Aquest senyor ja no forma part del PSC des de fa anys. El 1992 va ser expulsat, crec recordar que per algun cas urbanístic.» Així d'expeditiu es mostrava aquest dimarts el secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, quan un periodista li va preguntar per la implicació de García Sáez en la trama de Santa Coloma. Els fets demostren que la decisió del partit, però, no va afectar els negocis de l'exdiputat, sinó més aviat tot el contrari. Luigi va deixar la carrera política, va muntar una empresa dedicada al manteniment de parcs i jardins amb la connivència i participació d'altres excàrrecs del PSC i va aconseguir importants contractes amb ajuntaments governats per aquesta formació, la majoria de l'àrea metropolitana. Luigi va aconseguir les concessions públiques gràcies a l'amistat que va fer amb diputats i dirigents polítics durant la seva etapa com a diputat del Parlament entre el 1980 i el 1992. I no només amb socialistes, sinó també amb convergents, amb qui després també aconseguiria contractes en ajuntaments governats per CiU.

Un contracte milionari

El 19 de maig de 1993, un any després de ser expulsat del PSC, l'empresa matriu de García Sáez, Agrotecsa, va obtenir un contracte milionari de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana, presidida per l'aleshores alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall. Se li va adjudicar, previ concurs, el manteniment durant tres anys dels parcs metropolitans per un import de 587.986.403 pessetes. La mancomunitat estava integrada per tots els ajuntaments de la primera corona, majoritàriament governats pel PSC. Els negocis de García Sáez amb els seus excompanys de partit no van acabar aquí. Molts d'aquests ajuntaments van firmar també contractes milionaris amb Agrotecsa entre el 1993 i el 1999, moment en què l'empresa matriu de Luigi va fer suspensió de pagaments i va deixar desenes d'obres empantanegades, molts treballadors sense feina i els ajuntaments que havien confiat en ell, amb un pam de nas.

L'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, amb l'actual ministre de Treball, Celestino Corbacho, com a alcalde, va adjudicar a les empreses de Luigi almenys dues concessions municipals. La primera el 1994, cinc mesos després de ser investit alcalde, es va adjudicar a Agrotecsa el manteniment dels parcs i jardins de la ciutat per un import de 400 milions de les antigues pessetes –2,4 milions d'euros– i l'any 1998 se li va adjudicar, juntament amb FCC, les obres de la primera fase del parc de la Torrassa, amb un pressupost d'1,7 milions d'euros. El ministre Corbacho, però, ahir va negar que l'Ajuntament de l'Hospitalet hagués mantingut, quan ell n'era alcalde, cap relació laboral amb García Sáez. Igualment, cap portaveu del PSC no va voler comentar ahir les concessions d'ajuntaments d'aquest color a l'exdiputat García Sáez.

El de Lleida, també

Un dels altres consistoris governats pel PSC que va adjudicar obres i serveis públics a l'exdiputat va ser el de Lleida. La Paeria va adjudicar a AGT-Agrotecsa contractes de jardineria i urbanització d'espais públics per valor d'uns 721.000 euros entre el 1997 i el 1999. Un dels projectes es va quedar sense fer quan AGT-Agrotecsa es va declarar en fallida. En aquells moments, l'alcalde de Lleida era el socialista Antoni Siurana, que després va ser conseller del primer govern de Pasqual Maragall. El seu successor, Àngel Ros, va descartar ahir convocar la comissió extraordinària que li reclama CiU, va assenyalar que en el seu dia no es va veure cap indici d'irregularitat i va convidar l'oposició a revisar la documentació d'aquells contractes, que és pública.

Un cas més paradoxal és el de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que amb un govern de coalició amb CiU i ICV també va contractar els serveis d'Agrotecsa fins que, el 1999, el nou govern tripartit i liderat pel PSC va haver de desfer el conveni després que l'empresa de Luigi es declarés en suspensió de pagaments i deixés els empleats subcontractats sense feina. Es dóna la circumstància que quan Luigi va obtenir aquest contracte, l'alcalde de Vilanova era el convergent Esteve Orriols, també diputat al Parlament i qui va conèixer García Sáez quan van coincidir tots dos a la mesa del Parlament. A Mataró, amb govern de coalició PSC-ICV, García Sáez també va aconseguir contractes de manteniment de parcs i jardins fins l'any 1999, quan la seva empresa va fer fallida. L'exalcalde d'aquesta ciutat, el socialista Manuel Mas, i l'aleshores regidor d'Urbanisme, Salvador Milà (ICV), van haver de declarar davant el jutge que investigava les operacions fraudulentes de García Sáez amb els ajuntaments, però finalment el seu cas va quedar arxivat. Igual va passar amb l'aleshores alcalde d'Olesa de Montserrat, Enric Tèrmens (PSC). Tots els ajuntaments que li van confiar la gestió de serveis o obres –es té constància que també hi ha Barcelona, Canovelles, Castelldefels, Santa Coloma de Gramenet, Montornès del Vallès, Girona, Badalona, Sant Feliu de Llobregat, el Prat i Esparreguera– van acabar sent els damnificats de les seves martingales econòmiques, que consistien bàsicament a adjudicar-se serveis públics per sota del preu de mercat i subcontractar-los a altres empreses, que només cobraven els primers mesos. El pas de Luigi per aquests municipis va deixar un piló d'obres empantanegades que els ajuntaments van haver d'acabar com van poder. Però, per si no n'hi hagués prou, i malgrat l'escàndol d'Agrotecsa de 1999, García Sáez ha continuat fins avui fent negocis amb consistoris, principalment governats pel PSC, entre els quals hi ha el de Santa Coloma de Gramenet, on hauria ordit la trama urbanística que investiga el jutge Garzón i que ha significat l'arrest de l'alcalde, Bartomeu Muñoz, d'alts càrrecs del consistori, d'empresaris i dels exalts càrrecs de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, amb qui Luigi també va fer amistat en la seva fructífera etapa de diputat al Parlament.

(Informació elaborada per Josep M. Flores, Rosa M. Bravo, David Marín i Laura Marín)

Huguet diu que el dèficit aboca els ajuntaments a fer de promotors

el punt

El conseller d'Innovació i i Empresa, Josep Huguet, va afirmar ahir, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que el «mal finançament municipal fa que molts ajuntaments acabin actuant com a promotors immobiliaris». «I això té riscos», va sentenciar el conseller. D'aquesta manera, el conseller republicà va reconèixer que aquesta situació pot facilitar l'existència de casos de corrupció a les administracions locals. Tot i això, el conseller va deixar clar que no creu que la corrupció s'hagi estès arreu de les administracions locals. «No dic que a tots passi, per sort és una minoria, que quedi clar. La política majoritàriament és de gent honesta», va sentenciar.

El PP reclama que es revisin les adjudicacions

r. m. Bravo / s. muñoz

El portaveu del PP a l'Hospitalet, Juan Carlos del Río, va demanar al govern municipal (PSC i ICV-EUiA) explicacions sobre les adjudicacions a Proinosa i a Espais. Proinosa ha urbanitzat tres carrers amb diners del pla de Zapatero i ha edificat dos pàrquings a Can Serra i l'avinguda Amèrica. Espais preveu aixecar una torre a la plaça Europa. «Confiem que no hi hagi cap irregularitat, però davant de la situació demanem que s'aporti la documentació per saber com s'han adjudicat i s'han posat a licitació les obres», va dir. La regidora d'Hisenda, Mercè Perea, va respondre que el govern donarà les explicacions que calgui en una reunió amb l'oposició, però va alertar que «serà una redundància, ja que els partits participen en les meses de contractació, i tenen accés a tots els documents».

El president del PP a l'Ajuntament de Badalona, Xavier Garcia Albiol, va instar ahir l'alcalde Jordi Serra (PSC) a convocar tots els partits i a donar-los explicacions sobre les obres que el consistori té contractades amb Proinosa, vinculades al pla de Zapatero i per valor de 2,5 milions. En paral·lel, Garcia Albiol s'ha mostrat sorprès amb el que considera «falta de memòria de l'alcalde» després que dimarts va declarar als periodistes que en aquell moment no li venia al cap si Proinosa o Espais estaven treballant a Badalona. «Badalona no pot estar en mans d'un alcalde que té tan mala memòria», va afirmar. El regidor socialista Francesc Serrano va qualificar de «lamentable» que es vulguin crear «ombres de dubte sense fonament sobre el procés d'adjudicació del pla de Zapatero». Serrano va recordar que Proinosa té un dels 53 projectes que van sortir a concurs, tot i presentar-se'n a cinc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.