Recapitulem

Penso que ha arribat l'hora de recapitular fredament sobre la situació actual de l'Estatut de Catalunya, una llei que ara mateix es troba al bany maria del Tribunal Constitucional (TC) espanyol per tal de tornar-lo a escapçar un cop s'hagi ben estovat, i deixar-lo definitivament amb la pàtina de plena constitucionalitat espanyola que sembla ser que ara li manca. Resulta decebedor constatar com darrerament tots plegats ens estem fent trampes al solitari, i potser comença a ser hora de parlar clar i dir les coses pel seu nom. Una cosa hauríem de tenir clara d'entrada, i és que el problema no és el TC ni la seva ajornada renovació. El veritable problema de fons és l'encaix de Catalunya a Espanya, una assignatura pendent i permanentment aparcada o mal resolta pel gruix de la nostra classe política.

Al marge de la seva tendència política, els experts constitucionalistes ens diuen que l'Estatut tal com està redactat ara mateix és inconstitucional, és a dir, que xoca frontalment amb la Constitució espanyola. El fet que el text vigent seguís un determinat recorregut parlamentari durant la seva elaboració i finalment fos aprovat en referèndum pot cridar l'atenció, però no li concedeix cap pàtina extra de constitucionalitat. Parlo estrictament en termes jurídics i no polítics. El que encara no sabem és si a l'Estatut només hi sobren un parell de comes com admeten alguns o hi sobren uns quants articles com diuen molts altres, i això és precisament el que, ens agradi o no, ha de decidir el TC, ho faci ara o ho faci més endavant amb els seus membres renovats. Aquestes són les regles del joc que hauríem de respectar si volem seguir la via diguem-ne estatuària constitucional fruit dels pactes polítics acordats a la mort de Franco.

Ara bé, si tenim clar que la via estatuària ja no dóna per més, i jo penso que és més que evident que ja no dóna més de si, només ens queda el camí de buscar de manera unilateral una alternativa política d'encaix directe de Catalunya a Europa. Mentrestant, tota aquesta comèdia de demanar que es renovi el TC es fer volar coloms per guanyar temps. Un TC renovat només retardaria la sentència, però s'acabaria carregant igualment el text. La majoria dels polítics tot això ho saben de sobres, i en comptes de continuar jugant amb la ignorància del poble haurien de tenir la valentia d'admetre-ho obertament i oferir-nos alternatives polítiques viables i engrescadores.