Medi ambient

la contra

Penseu que tot és culpa del govern?

L'administració ha fallat, però la resposta de la ciutadania tampoc no ha estat exemplar

A propòsit de la nevada em ve a la memòria una de les frases més celebrades de la història del liberalisme polític. La frase és de J.F. Kennedy. La va dir als ciutadans que pensen que ho poden exigir tot al govern, a l'estat, a la república, i que descuiden el seu esforç i els deures cívics perquè tot rutlli millor. Desencisats o no, als que es desentenen de la política, menys a l'hora de criticar-la. Penseu que tot és culpa del govern? N'esteu convençuts, que no trobaríeu la vostra part de responsabilitat, ciutadans i ciutadanes de Catalunya?

Quins motius us porten a estar enrabiats? Evidentment, és desesperant haver-se de quedar hores i hores encallat al mig del temporal, en un aeroport, en un vagó de tren, en una estació, en un pavelló d'esports, en una gasolinera, a casa sense llum i mort de fred o a dins del cotxe envoltat de neu i de més cotxes que no avancen.

Abans de marxar de casa dilluns al matí, vau fer cas de les previsions? Feia dies que el model nord-americà de predicció Global Forecast System ja assenyalava un puntet vermell a sobre de les comarques gironines. I el pronòstic fet diumenge pel meteoròleg Dani Ramírez, de l'equip de Televisió de Catalunya, va ser implacable, impecable i precís. Calia esperar que, després de l'home del temps, sortissin encara en Boada, en Saura o en Montilla per dir: «Mainada, molt de compte que demà hi haurà un temporal de neu de Déu pare omnipotent?».

En sortiran ara que diran que les previsions meteorològiques són sovint erràtiques i imprecises i que no n'enganxen mai cap. No es poden fer acusacions de cavall estant. N'enganxen, tot i que, malauradament, a vegades fan errades sonades.

Tots sabem de molta gent que, afortunadament, van ser cauts i van anul·lar els seus plans per viatjar. I molts van dir: «Uf!, una mica més i no hi arribo!». Potser, fins i tot, jo no hauria d'haver anat a peu a casa després d'haver plegat tard de la feina, ja que vaig haver de recórrer un quilòmetre ben bo de neu verge i sota un vent gèlid; només em faltaven els llops! O que em caigués una branca a sobre.

Sempre pensem, irresponsablement, ciutadans i governants, que a nosaltres no ens passarà res. Com que dilluns els carrers eren molls, tothom va pensar que la neu no s'hi agafaria. Però algú podria haver pensat de posar-hi sal, per si glaçava. Ahir a la tarda mateix, molts carrers costeruts de les comarques gironines no havien rebut cap gra de sal, ni per medicina. Això no és culpa dels ciutadans, evidentment. Ni tampoc són ningú per barrar el pas dels camions per les carreteres quan cau la primera volva. Tots tenim papers ben definits i, potser per falta de costum, a vegades fallem. Com ara negar el caos. Les administracions han fet el que han pogut en un país mediterrani poc avesat a la neu, però que no pensin que ho han fet tot bé, que no s'enganyin, ni exigeixin actes de fe a la ciutadania, que no és ximple. El que haurien d'haver exigit o recomanat a tots els ciutadans és que es quedessin a casa –perquè les previsions no eren bones des de feia dies– i fer-los treure la neu acumulada de davant del seu domicili. Netejar els embornals perquè l'aigua del desglaç circuli sense embussos. O perquè la glaçada de la matinada següent no converteixi la via pública en una pista de gel tan bona per al cúrling com per als traumatòlegs.

I de les companyies elèctriques paga la pena parlar-ne? I de la companyia telefònica? Quina ràbia quedar-te sense llum vuit hores! Com s'explica que milers de llars quedin sense subministrament elèctric? I sense telèfon, fix o mòbil? Amb les tarifes abusives que cobren i que el govern permet i aprova!

No sé si us passa, però vaig trobar a faltar un interès general. Una mena de solidaritat col·lectiva. Em va semblar un campi qui pugui. Em consta que hi va haver gent que va compartir alguna de les flassades insuficients que es van repartir als pavellons i alguna de les escasses galetes que van rebre dels ajuntaments que acollien damnificats pel temporal. I jo que pensava que les situacions complicades servien per fer cohesió de grup. Ens calen lliçons de civisme. O un curs sencer de ciutadania: de solidaritat il·lustrada o de caritat cristiana! Que ve a ser el mateix.

Més que desconfiança en la política, n'hi ha en la polis.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.