El Parlament aprova la llei del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

El text es va aprovar amb el vot a favor del PSC, ERC i ICV, mentre que CiU i el PP s'hi van manifestar en contra

La llei es va aprovar per 70 vots a favor, 59 en contra i 3 abstencions. D'aquesta manera, el Montgrí, les Medes i el Baix Ter s'han afegit als parcs de la zona volcànica de la Garrotxa, el cap de Creus, els aiguamolls de l'Empordà i el Montseny, i al paratge natural de l'Albera.

Com deia ahir el director territorial de Medi Ambient Emili Santos, un cop aprovada la llei, «ni les millors previsions preveien que es pogués aprovar tan de pressa». I més després d'un procés on hi ha hagut l'oposició frontal de col·lectius com ara els pagesos, bona part del sector turístic de la zona i d'un seguit d'ajuntaments liderats per Pals. En tot cas, i durant el tràmit d'esmenes dels partits, s'han incorporat algunes modificacions que han permès guanyar consens, com ara el reforç de les garanties del foment de l'activitat agrària a tot el parc, o bé el pla específic de connectivitat ecològica a la zona de Vilanera a l'Escala. Pel que fa a les reserves, la part terrestre de les Medes serà reserva natural integral, que significa que caldrà una autorització prèvia per accedir-hi i només s'hi podran fer treballs científics. A més, hi haurà les reserves naturals parcials de la part marina de les Medes, de manera que tindrà una protecció especial que derogarà la legislació que s'hi aplica actualment; i també la reserva dels aiguamolls del Baix Ter, per preservar la riquesa de les zones humides, que han disminuït notablement les darreres dècades. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va defensar la proposta, i va recordar que hi haurà seus a l'Escala, a Pals, Torroella i l'Estartit: «És un pas endavant sobretot qualitatiu en la protecció del territori», a part de destacar la satisfacció personal que li produeix el parc, per les seves vinculacions amb el territori.

k

LA XIFRA

8.192

hectàrees.
Aquestes són les hectàrees totals que integraran el parc natural, 2.037 de les quals seran marines. Aquesta xifra es reparteix entre vuit municipis, tots del Baix Empordà tret de l'Escala, que hi aporta un 4% dels terrenys amb 296 hectàrees, principalment a la zona de Vilanera, que farà les funcions de connector amb el parc dels aiguamolls de l'Empordà. El municipi amb més territori dins el parc serà, però, Torroella de Montgrí, amb 4.515 hectàrees, un 55% de tot el que ocuparà l'espai protegit. De fet, això farà que un 68% de la superfície de Torroella sigui parc natural. Pals i Bellcaire hi aportaran unes xifres similars, 571 i 483 hectàrees respectivament, fet que representa un 7% i un 6% del parc. Finalment, Palau-sator, Ullà i Fontanilles hi tindran un 1% cadascun, mentre que Gualta quedarà amb una aportació més residual de 8 hectàrees, un 0,1% sobre el total.

Els propers passos

Un cop aprovada la llei, ara aquesta s'haurà d'anar desplegant. El govern ha anunciat que al parc del Montgrí se li destinaran 22 milions d'euros en 5 anys, que hauran de servir per adequar les seus i també anar organitzant els òrgans de gestió i el personal que hi treballarà. Els primers passos han de ser elaborar el decret que haurà de designar els membres de l'òrgan rector del parc, així com definir-ne l'òrgan gestor i l'equip tècnic, entre els quals s'haurà de designar un director. A part, el govern té a partir d'ara dos anys per redactar el pla especial de protecció, el marc que detallarà els àmbits i les actuacions a desenvolupar-hi. Llavors, en un any s'haurà de fer el pla d'usos i gestió, que és el que defineix les diverses activitats.

Un procés de set anys

Els primers treballs per definir la llei que es va aprovar ahir van començar en el període 2003-04, amb les primeres reunions entre el Departament de Medi Ambient i els ajuntaments i entitats. El 2005 es va fer el projecte preliminar de la llei, amb una proposta de límits, i un any més tard es va presentar la primera proposta. A mesura que se succeïen les reunions, el 2007 es va fer la modificació de la proposta, i el govern va acordar iniciar els tràmits de la llei. El 2008 es va fer la fase d'informació pública, i durant el 2009 es va anar redactant el projecte final. Enguany es van fer els tràmits de l'aprovació del projecte de llei, que es va anar tramitant fins a l'aprovació final d'ahir.

Els alcaldes favorables, a la tribuna

La discussió i aprovació de la llei va ser seguida des de la tribuna del Parlament pels dos alcaldes que estan a favor del parc, Josep Maria Rufí, de Torroella de Montgrí, i Estanis Puig, de l'Escala, que va acceptar la proposta de text després que s'hi introduïssin modificacions als terrenys que afecten l'Escala. Ullà i Gualta també hi han estat a favor, mentre que els alcaldes de Pals, Fontanilles i Palau-sator, han estat sempre molt bel·ligerants contra la proposta. Cap d'aquests va ser ahir al Parlament, però en canvi sí que hi va ser el regidor Jordi Trias, del PSC, i que forma part del govern de Pals. També hi havia Joan Ball-llosera, portaveu de la plataforma Defensem Catalunya i un dels pocs contraris al parc presents ahir al Parlament; i Joan Margall, exalcalde de Torroella, a part de diversos càrrecs del Departament de Medi Ambient, com ara el director territorial Emili Santos o la directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura. Després de la votació, Rufí va dir que el parc serà positiu des del punt de vista ambiental i turístic: «El parc ens posa al mapa, és compatible amb els usos actuals i el que caldrà serà fer-ne una gestió conjunta.» Puig també va valorar que els canvis que s'han introduït a la llei han permès que l'Escala s'hi senti identificat, i que ara això «dóna unes oportunitats de cara al turisme que aprecia la natura».

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.