GUSTAVO DUCH
ESCRIPTOR
«El capitalisme ens matarà de gana»
És llicenciat en veterinària i té un postgrau en direcció d'empreses. Entre el 1991 i el 2009 va dirigir Veterinaris Sense Fronteres. Col·labora habitualment en les campanyes de la organització Sobirania Alimentària dels Pobles i és articulista de premsa.
Al seu llibre Lo que hay que tragar adverteix que cada vegada serà més difícil comprar un tros de terra i fer-hi un hort.
–«La terra és com el petroli o l'aigua, un bé limitat, o sigui finit. Cada vegada hi ha menys hectàrees productives, amenaçades per la desertització i per la mateixa construcció d'autovies, complexos turístics i polígons industrials. Cada vegada hi ha menys terra per conrear aliments i moltes empreses ho analitzen com una oportunitat per especular.»
–Ens trobem davant una nova colonització a cop de talonari perquè els països veuen que no tindran terra per alimentar la seva població.
–«Els països que compren terres argumenten que les necessiten per alimentar la seva gent. Corea del Sud i el Japó són els dos països que més terra estan comprant. I a Etiòpia, un sol comprador, un empresari de l'Aràbia Saudita, ha adquirit mil hectàrees sobre les quals tindrà drets d'explotació durant noranta-nou anys. El comerç global d'aliments ja no es veu com una garantia.»
–Les subvencions agràries de la Unió Europea van a parar a butxaques tan fondes com les de la duquessa de Alba i la família Fitz James Stuart, morts de gana que es reparteixen més de dos milions d'euros a l'any.
–«I a les Bodegas Osborne, sis milions d'euros més. La política agrària comuna en té poc, de comuna. En realitat es reparteixen una part molt important dels recursos entre una colla molt concreta de persones. I entre aquestes persones n'hi ha que no treballen pas com a agricultors. Europa finança encara els terratinents.»
–També reben subvencions les multinacionals de l'alimentació.
–«I aquí és quan les coses ja no encaixen. Per a mi és molt difícil entendre, per exemple, que les grans cadenes alimentàries també siguin receptores de subvencions. I a més, que siguin subvencionades el mateix any que acomiaden treballadors a les seves plantes.»
–Dues terceres parts de la pobresa mundial corresponen als pagesos que cultiven els aliments. Els intermediaris són uns atracadors?
–«Hem deixat que les multinacionals campin sense posar-hi límits. Ara el poder es concentra en molt poques empreses. El quaranta per cent de les compres que fem passen per tres grans superfícies i prou. Això els permet marcar els preus que vulguin als productors i als consumidors. Entre el productor i el consumidor el preu es multiplica per cinc.»
–«El capitalisme ens matarà de gana.» És una frase seva. No exagera una mica?
–«El capitalisme va lligat al consumisme amb un afany de generar lucre que s'està menjant el planeta. El capitalisme ens igualarà a tots en el sentit que cada vegada tindrem més dificultats per accedir a determinats luxes. Un model intensiu, devastador, que comporta també problemes climàtics. Es calcula que d'aquí a trenta anys el rendiment de les produccions agràries potser baixarà un quinze o un vint per cent per culpa del canvi climàtic. O canviem de model o el planeta ens obligarà a fer-ho.»
–Fer créixer una planta transgènica perquè resisteixi un insecticida és com tallar les orelles a un gos perquè desenvolupi més l'olfacte, diu. Però no hi ha estudis concloents contra els transgènics.
–«El blat de moro transgènic que es comercialitza a l'Estat espanyol està tractat amb un gen perquè generi un insecticida que el protegeix de les plagues. Hem de ser conscients que, si comprem un determinat tipus de blat de moro, mengem insecticida. Si no hi ha estudis concloents ha de prevaler el sentit de la prudència.»
–També parla d'una paradoxa curiosa: l'alimentació viatgera. Exportem milers de porcs a Europa i, alhora, milers de porcs fan el camí a la inversa. Passa també amb les patates, tones que van i vénen. Ja l'hi ha dit això, al govern?
–«Els porcs han viatjat sempre. Els engreixen aquí, hi deixen els purins i se'ls tornen a emportar. Deslocalitzen l'engreix perquè busquen legislacions menys restrictives i seguiments ambientals més flexibles. Això, però, s'anirà acabant perquè també deixarà de ser un negoci portar els porcs aquí i aniran més cap al sud. De fet, als Estats Units Estan deslocalitzant la producció porcina cap a Mèxic on, recordem-ho, hi ha una de les granges sospitoses d'originar la grip A.»
–Recomana passar a l'acció, com les Reskatadoras de pollos.
–«Les Reskatadoras de pollos es dediquen a denunciar les condicions de les granges de pollastres. Com a consumidors el que sí podem fer és sortir dels canals habituals, no comprar exclusivament a les grans superfícies, no centrar-nos només en les marques fortes, anar a circuits alternatius, com el comerç just o comprar directament als productors, i recuperar els productes de temporada i del país.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Enllaços relacionats
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 20-05-2010, Pàgina 15
- El Punt. Barcelona 20-05-2010, Pàgina 15
- El Punt. Camp de Tarragona 20-05-2010, Pàgina 15
- El Punt. Comarques Gironines 20-05-2010, Pàgina 17
- El Punt. Penedès 20-05-2010, Pàgina 15
- El Punt. Maresme 20-05-2010, Pàgina 15
- El Punt. Vallès Occidental 20-05-2010, Pàgina 15