Medi ambient

Querol podria explotar una pedrera en zona protegida

La carena que enllaça el nucli d'Esblada i Sant Magí de la Brufaganya, en terme de Querol (Alt Camp), podria convertir-se en una pedrera. L'empresa lleidatana Cisteró, que explota pedreres, ha presentat a l'Ajuntament el projecte per iniciar l'activitat extractiva, tot i que de moment encara ha de superar els tràmits ambientals previs a l'aprovació. La plataforma Salvem Querol i el grup municipal Coalició d'Independents per Querol-EPM (CIQ-EPM) ja han fet evident el seu desacord amb el projecte perquè es tracta d'una zona d'alt valor natural i paisatgístic inclosa dins la Xarxa Natura 2000 des de l'any 2006, i al·lega que podria «malmetre l'espai natural protegit». Esblada és un nucli de població amb una vintena d'habitatges gairebé tots abandonats on només viu la família que dirigeix el restaurant –que en té la concessió per 30 anys–, és un àmbit d'interès comunitari per la pinassa i zona d'especial protecció de les aus, pels rapinyaires que s'hi poden observar, com l'àliga cuabarrada. Els impediments per iniciar aquesta activitat extractiva són altres també, segons observa la plataforma Salvem Querol, com el mal estat de les carreteres, «tenen molts revolts» i no estan prou condicionades perquè hi passin vehicles pesants i per això es considera que «hipotecarà per sempre el futur d'Esblada com a poble i perjudicarà greument els veïns que hi viuen durant tot l'any, i els seus negocis». Segons el col·lectiu, l'Ajuntament «busca aquest tipus de projectes», com ara també empreses d'energia eòlica tot i que «es fan enrere perquè hi ha molt d'àmbit protegit». Amb tot, l'Ajuntament podria cobrar uns 8 milions d'euros per permetre l'explotació d'un total de setanta hectàrees, segons la plataforma Salvem Querol. L'alcalde, Miquel Uroz, insistia que «encara no hi ha cap conveni signat» però que si el Departament de Medi Ambient «el dóna per bo» l'Ajuntament hi donarà el vistiplau. El nucli d'Esblada ja va ser notícia el 2006 per un abocament de fangs de depuradora. Aquests residus poden servir com a adob per als conreus, però el que denunciava la plataforma Salvem Querol és que l'abocament era massiu i el perill que això comporta, ja que els fangs tenen una gran quantitat de nitrogen mòbil que pot arribar als aqüífers.