Medi ambient

Un reactor en repòs i 680 m³ de residus

El 2011 els residus que hi ha a França costaran 60.000 euros diaris, que Enresa recuperarà en part, quan tingui lloc per guardar-los

Vandellòs va ser la primera central nuclear de l'Estat espanyol sotmesa a desmantellament, amb una antelació de 13 anys sobre la previsió inicial de la seva vida útil. A més a més, Vandellòs I era, abans de l'accident, l'única central nuclear estatal que enviava el combustible usat a França per al seu reciclatge. Abans i després de l'octubre del 89, els anomenats trens nuclears van transportar cap al centre de reelaboració de la firma francesa Cogema desenes de milers d'elements combustibles, pels quals Enresa havia pagat fins a l'any 2000 més de 260 milions d'euros, segons informació facilitada pel govern estatal. Cap a 680 metres cúbics de residus d'alta radioactivitat, però, han de tornar a territori estatal abans del 2011, amb l'amenaça d'una penalització de 60.000 euros diaris que hauria d'assumir Enresa mateix, a qui un protocol signat el 2001 per liquidar l'estada dels residus en territori francès ja li haurà costat prop de 250 milions més fins al desembre del 2010. En aquest punt, l'argument econòmic se suma al logístic en defensa del polèmic ATC de residus radioactius d'alta activitat, que agruparà en un mateix indret no només els residus de Vandellòs I sinó els de la resta de centrals, que encara s'acumulen en les piscines de cada instal·lació.

Però el ministeri d'Indústria encara no ha obert cap període de presentació de candidatures per albergar l'ATC i el retard en el procés va en contra dels interessos econòmics d'Enresa; de les elèctriques, que podrien arribar a témer pel col·lapse de les piscines i, en última instància, dels ciutadans que paguen el rebut elèctric. Però l'argument dels 60.000 euros diaris és matisable ja que, segons la resposta del govern de Madrid a una pregunta del diputat d'ICV Joan Herrera, l'Estat recuperaria bona part d'aquesta quantitat en el moment que poguessin tornar els residus, per guardar-los, o bé en un ATC o bé en magatzems temporals individuals (ATI) com el que es projecta a Ascó. Un portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya ja especula amb la possibilitat que l'Estat pugui descartar l'ATC, pel rebuig social que genera, i apostar pels ATI, però fonts del ministeri d'Indústria ho van desmentir divendres: «Seria multiplicar els costos.»

Fins al 2028

Però els residus no són l'únic compte pendent de Vandellòs I, emplaçament on, físicament, encara perviu, en període de latència, el reactor i totes les estructures internes. El calaix del reactor no es retirarà fins a l'any 2028, després de 25 anys de vigilància, temps necessari per què la seva radioactivitat decaigui prou per culminar un desmantellament que oficialment va començar al 1998. L'any 1995 Enresa va presentar el pla per desmuntar la central, xifrat inicialment en 54.000 milions de pessetes (325 milions d'euros), que és el que primer demanava l'acusació particular –després va canviar els arguments i la petició– com a indemnització durant el judici. Cada any, el pressupost general de l'Estat encara preveu diners –per al 2010 hi ha una partida més aviat simbòlica de 16.000 euros– per a la custòdia del reactor.

Però la factura de Vandellòs I no s'acaba aquí. Inicialment, els danys causats pel sinistre es valoraven en 15.000 milions de pessetes per les més de 90 companyies asseguradores contractades per Vandellòs I, tot i que al final Hifrensa va ser indemnitzada només amb un terç de les pèrdues: més de 30 milions d'euros. La firma, entre 1991 i 1997, va haver de fer els treballs de descàrrega del reactor, evacuació del combustible gastat que encara no havia viatjat a França i l'extracció dels residus en sils de grafit, cosa que va costar als socis d'Hifrensa més de 162 milions d'euros. Entre 1998 i 2003, Enresa va fer la resta.

LES XIFRES DEL DESMANTELLAMENT 1998-2003

Cost 98-03:
94,6 milions d'euros
Persones col·laboradores:
2.700
Mitjana de treballadors:
323
Punta de treballadors:
420
Empreses implicades:
63
Hores de treball:
2.750.000
Sol·licituds d'autorització de treball:
854
Mesos d'execució:
63
Materials reciclats:
15.906.865 quilos
Residus de formigó reutilitzats per restaurar l'emplaçament:
78.961.835 quilos
Residus radioactius de baixa i mitja activitat enviats a El Cabril:
1.763.722 quilos
Cursos de formació:
1.537
Assistents als cursos:
7.834
Número de visitants:
24.398 *Font: Enresa

La bomba atòmica de Franco

L'any 1971, el Centro Superior de Estudios de la Defensa Nacional va elaborar un informe confidencial, citat en un article publicat l'any passat pel professor de dret internacional Vicente Garrido, que assenyalava en les conclusions que «Espanya podia posar en marxa amb èxit l'opció nuclear militar» i subratllava la importància de la central de Vandellòs I com a font de plutoni militar. Segons Garrido, «Vandellòs [encara no havia entrat en explotació comercial] s'havia inaugurat després d'un acord de col·laboració entre Carrero Blanco i el seu admirat general De Gaulle», d'esquena als Estats Units i en una època en què França –Vandellòs I no només era de tecnologia francesa sinó que al darrere d'Hifrensa hi havia la companyia Electricité de France SN (EDF)– no permetia a l'OIEA inspeccionar les seves instal·lacions nuclears. Segons un informe desclassificat per la CIA, Espanya estava emmagatzemant plutoni per fabricar una bomba nuclear. I és que, segons publicava El País en un monogràfic, dos anys abans de l'accident de Vandellòs I, els residus d'aquesta central, que «no necessitava enriquir urani per al seu funcionament», constituïen un subproducte militar molt sucós, el plutoni, que era el que li faltava a la dictadura espanyola agonitzant, que ja tenia els coneixements tècnics per construir armament nuclear.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.