Infraestructures i serveis

Els ports esportius es troben ja amb problemes d'impagaments i morositat

La crisi econòmica també ha afectat el sector i els promotors tenen problemes per complir les expectatives d'ocupació

«Abans prescindeixes d'un amarrador en un port que d'un cotxe», va resumir la subdirectora general de Ports de la Generalitat, Rosa Busquets. Les imatges de vaixells en venda i d'amarradors en lloguer es repeteix cada dia més als ports esportius catalans. Alguns, fins i tot, s'han començat a trobar amb problemes d'impagaments i de morositat, i això pot afectar la dinàmica d'un sector que va créixer notablement durant els últims anys. La situació és crítica. Mentre la Generalitat ha complert en els últims dos anys amb la construcció i adequació dels ports per garantir un increment del nombre d'amarradors per a activitats esportives, amb una xifra de prop de 2.500 amarradors de nova creació a tot el litoral català, el cert és que el ports no poden complir les expectatives d'ocupació d'aquestes noves places. És un mal moment per captar nous adeptes a la nàutica esportiva i d'oci.

El context econòmic del moment no ha deixat fora el sector de l'oci nàutic. Això té una doble lectura. Mentre els inversors confien que la conjuntura es corregirà amb rapidesa, la Generalitat té la possibilitat de complir fil per randa els compromisos del pla de ports redactat el 2007 respecte a l'aplicació de criteris sostenibles i de reequilibri territorial. «Mentre no s'omplin les places que ja hi ha disponibles, no tindria sentit generar més expectatives de creixement», diu Rosa Busquets. Per ella, ara és important iniciar una fase de consolidació, que no significa deixar de treballar en aquest sector. Juntament amb la conjuntura econòmica, des de la Generalitat s'ha apostat per donar un impuls a les marines seques, com la del Fòrum a Barcelona, la que s'està construint al port de Badalona i que tindrà espai per a 240 embarcacions d'entre 4 i 10 metres, i la que es farà al port de Cubelles per a petites embarcacions. A més, segons Rosa Busquets, és molt important mantenir i impulsar les instal·lacions que hi ha a peu de platja –com a Castelldefels– per a embarcacions de petita eslora. Es tracta de petites infraestructures perquè els usuaris puguin deixar les embarcacions a la sorra i tinguin accés a rampes d'accés a l'aigua. Aquestes petites instal·lacions estan gestionades per alguna entitat de la zona, i això garanteix el bon ús i el manteniment de l'espai. D'aquesta manera és més fàcil fer compatible el sector de l'oci amb la preservació del territori.

En el context econòmic actual ha sorgit recentment el Fòrum Marítim Català. És un punt de trobada de totes les parts implicades que posa en evidència la necessitat dels empresaris del sector d'unificar esforços per millorar la competitivitat i la productivitat. L'objectiu d'aquest fòrum és poder fer seure en una mateixa taula els diferents agents de l'administració catalana i elaborar propostes relacionades amb la internacionalització, la innovació, la formació i el desenvolupament sostenible. Aquest fòrum pretén promoure un sector econòmic que en els últims anys ha estat d'una gran importància a Catalunya, ja que aporta un 1,71% del PIB català (3.576,7 milions d'euros) i dóna feina a prop de 41.000 persones. Empresaris de la construcció i reparació naval, nàutica d'esbarjo, ports, pesca, transport marítim, universitats, recerca i medi ambient han trobat una taula comuna on exposar les diferents necessitats per tal d'afrontar el futur amb noves expectatives.

I si és per idees, que no quedi. L'Ajuntament de Sitges ha obert una nova porta. Després de la recent ampliació del port Ginesta amb la intenció de multiplicar el negoci de l'oci nàutic, ara des de Sitges proposen la creació d'una reserva biomarina, que, segons la subdirectora general de Ports, «no hauria d'interferir en el sector de la nàutica». Segons Busquets, aquest projecte pot ser una fórmula per atraure un nou tipus de turisme, que completaria l'oferta que es genera des dels ports de Ginesta, Garraf i Aiguadolç.

Vaixells de secà per al futur

C.M

La protecció del litoral i el reequilibri territorial són els dos objectius amb què treballa la Generalitat per a l'aplicació del pla de ports que va aprovar el febrer del 2007 i que executarà fins al 2012. La densitat d'infraestructures marítimes al litoral català va obligar, fa dos anys, a replantejar la política de construcció de nous ports. De fet, l'únic projecte de nova construcció que hi ha en aquest moment a la demarcació de Barcelona és el del port esportiu de Cubelles, que tindrà espai per a 543 embarcacions i que suposarà una injecció inversora primordial per al municipi. En aquest moment, al litoral de la demarcació de Barcelona (Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat i Garraf) hi ha un total de 10.307 amarradors per a embarcacions esportives, un sector que en els últims anys ha crescut i que tot indica que continuarà a bon ritme. En un moment de crisi s'han obert les portes a un nou sector: l'oci marítim. Els promotors del sector creuen que pot donar oportunitats a ciutats com ara Vilanova i la Geltrú, que fins ara només havien fet apostes clares per la indústria. De tota manera, des de la Generalitat es vol desenvolupar una nova mentalitat respecte a l'espai i el mar. Les marines seques, que són grans magatzems on guardar les embarcacions, són una solució per evitar la proliferació de nous amarradors o ampliacions dels ports que ja hi ha actualment. Aquest és el futur, si el sector es reactiva amb força com esperen els empresaris involucrats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.