Infraestructures i serveis

L'Estat també ha de pagar l'IBI endarrerit de les autopistes prèvies a l'impost

EL TSJM resol un altre contenciós que beneficia trenta municipis amb 5,2 milions d'euros

Una altra victòria del municipalisme enfront de l'Estat en el ja llarg litigi que els enfronta, perquè les poblacions per les quals passen autopistes de la concessionària Acesa cobrin l'IBI que els correspon. Aquest cop, l'Organisme de Gestió Tributària (OGT) de la Diputació de Barcelona, que ha defensat els interessos dels ajuntaments, ha rebut amb satisfacció la notícia que la justícia els ha donat un altre cop la raó. «De la mateixa manera que vam considerar vulnerats els principis de suficiència financera i d'autonomia local en aquelles poblacions afectades per les ampliacions de l'autopista de peatge, vam creure just que els municipis amb vies ràpides anteriors al 1990, quan es va començar a exigir l'IBI, també havien de ser compensats», explica la responsable de l'OGT, Llum Rodríguez.

Èxit assolit

En aquest sentit, segons se sosté des de la Diputació, el principi per defensar els interessos d'aquestes poblacions són els mateixos que ja van ser reconeguts en el cas de les poblacions afectades amb ampliacions d'autopistes. «Entenem que si va ser l'Estat espanyol el que va decidir en el seu moment bonificar la concessionària, ha de ser també el mateix Estat que assumeixi el pagament de la despesa de l'autopista en el territori si afecta els tributs locals», precisa Rodríguez. La decisió de tirar endavant aquest tercer grup de contenciosos va venir avalada per l'èxit assolit amb els altres. Un èxit no exempt de complicacions, d'altra banda. L'últim grup de recursos interposats per la Diputació en nom propi i dels ajuntaments corresponents afecta trenta municipis pels quals passa alguna de les autopistes C-31, AP-2 o AP-7. Els municipis són: Alella, Avinyonet del Penedès, Cabrera de Mar, Cabrils, Cardedeu, Castellbisbal, Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Castellví de Rosanes, el Papiol, Gelida, la Granada, la Llagosta, la Roca del Vallès, Llinars del Vallès, Montgat, Montmeló, Montornès del Vallès, Olèrdola, Parets del Vallès, Sant Celoni, Sant Cugat del Vallès, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Margarida i Monjos, Santa Maria de Palautordera, Subirats, Vallgorguina, Vilafranca del Penedès, Vilalba Sasserra i Vilassar de Dalt. En total, l'import acceptat pel TSJC que s'ha de tornar a les arques municipals és de 5.226.440,97 euros i abraça el període 2004-2007.

ELS MUNICIPIS

Maresme
Alella
Cabrera de Mar
Cabrils
Vilassar de Dalt
Montgat
Alt Penedès
Avinyonet del Penedès
Castellet i la Gornal
Castellví de la Marca
Gelida
La Granada
Olèrdola
Sant Sadurní d'Anoia
Santa Margarida i els Monjos
Subirats
Vilafranca del Penedès
Vallès Oriental
Cardedeu
Castellbisbal
La Llagosta
La Roca del Vallès
Llinars del Vallès
Montmeló
Montornès del Vallès
Parets del Vallès
Sant Celoni
Santa Maria de Palautordera
Vallgorguina
Vilalba Sasserra
Vallès Occidental
Sant Cugat del Vallès
Baix Llobregat
Castellví de Rosanes
El Papiol

Una bonificació de l'època franquista

L'any 1992, l'Oficina de Gestió Tributària dela Diputació de Barcelona es va fer ressò de les queixes dels ajuntaments afectats per ampliacions de les autopistes que veien que una ocupació important del seu territori no tenia cap compensació econòmica a través de l'Impost de Béns Immobles (IBI). Un primer recurs interposat directament contra la concessionària de les autopistes C-32 i AP-7, Acesa, al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va acabar el 2001 amb una sentència favorable a la companyia. El tribunal entenia que Acesa només feia ús, i es beneficiava, d'una decisió establerta per l'Estat en època franquista. En els anys setanta, quan el règim de Franco va construir les principals vies de peatge que avui travessen Catalunya, va donar facilitats a l'adjudicatària. El maig del 1972 es va aprovar la llei de construcció i manteniment de les autopistes, que decretava una bonificació del 95% en la base imposable de la quota a pagar als municipis en concepte d'IBI per l'ocupació que es fa de terreny públic. Quan l'1 de gener del 1990 entrava en vigor la llei d'hisendes locals, amb l'IBI tal com es coneix avui, ja disposava el cobrament íntegre també a les noves autopistes, però no derogava els privilegis de l'antiga llei. Per tant, des de llavors no s'ha adjudicat cap altra via de peatge i les que s'han construït han estat ampliacions d'una concessió que ja existia. Davant d'una via esgotada, des de la Diputació es va entendre que calia fer la reclamació a l'administració que havia concedit el benefici fiscal a Acesa. I va iniciar els contenciosos d'aquells municipis afectats per ampliacions d'autopistes. L'estratègia va començar a donar els seus fruits el 2008, amb una primera sentència favorable als interessos municipals. L'Estat va executar el pagament de 6,7 milions d'euros a diferents municipis del Maresme i el Vallès Oriental, en concepte d'IBI, entre els anys 1996-2003. Un segon contenciós, del qual ara comencen a aplicar-se les sentències també favorables als ajuntaments, demana 7 milions més pel període 2003-2006. Tot i les sentències favorables, sembla poc probable que l'Estat accepti, sense la imposició de la justícia, posar-se al dia amb el pagament de l'IBI de les autopistes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.