Infraestructures i serveis

Amb el 2011, arriba l'hora del tren nostre de cada dia

El traspàs, oficialitzat ahir, de la gestió dels regionals a la Generalitat obre un enorme ventall d'oportunitats per millorar un servei que utilitzen milions de passatgers cada any al Camp i l'Ebre

Passada ja la febre inversora de l'alta velocitat, arriba l'hora de la veritat per a la millora dels regionals, els trens que agafen la immensa majoria dels usuaris tarragonins. Només cal fer un cop d'ull si no (vegeu fitxeta annexa) a les xifres de passatgers que van moure al 2009: més de cinc milions entre totes les línies que travessen la demarcació, la meitat dels que els fan servir arreu de Catalunya. Després d'anys de parlar-ne, i que recentment s'hagi inclòs en tots els plans territorials i de mobilitat, el traspàs efectiu a la Generalitat, des d'ahir mateix, de la gestió d'aquest servei obre la porta de bat a bat no tan sols a la millora dels trens entre les comarques del sud, Barcelona i Lleida, sinó també a la creació efectiva d'una xarxa de Rodalies pròpia per al Camp de Tarragona. I és que el govern català fa anys que, alhora que ho reivindicava, anava planificant les millores que, sense que calgués fer pràcticament cap nova gran obra en la infraestructura (que continua depenent de Madrid), voldria introduir per al dia que assumís la gestió del servei. I aquest dia va ser ahir, l'1 de gener de 2011.

Més i millors regionals

El document que recull el full de ruta que hauria de seguir la Generalitat pel que fa a la gestió de serveis ferroviaris (i de la resta de transport públic) és el Pla del Transport de Viatgers de Catalunya (PTVC), que el govern va aprovar definitivament el 9 de gener del 2009 amb l'horitzó de poder-lo tenir implantat el 2012. D'entrada, el govern hi preveu la creació de més serveis semidirectes a tot el país (per exemple, entre Tarragona i Barcelona) i la millora general de la velocitat comercial, també a la resta de regionals. La idea, a més, és augmentar les freqüències de pas a totes les estacions de la xarxa (vegeu el gràfic), un fet que, al Camp i l'Ebre, es traduiria en millores en la línia fins a Tortosa (de cinc combois diaris a vuit per sentit), la de Móra (fins a 12 diaris) i les dues que van a Lleida, ja sigui per Alcover o per Valls (vuit per banda en cada ramal).

Tot i que el nou govern de CiU ja parla de revisar-lo perquè no hi ha diners per a tot el que s'hi preveu ara, el Pacte Nacional per a les Infraestructures, aprovat tot just uns mesos més tard que el PTVC –l'estiu del 2009–, incidia també en aquestes i altres propostes per millorar el servei de Regionals, que en principi no haurien de suposar grans inversions. En l'apartat d'obres, de fet, només parlava de reobrir la línia Reus-Roda per a passatgers –tot i que ara l'Estat vol que el corredor sigui preferent per a la nova línia de mercaderies del port– i connectar les línies d'Alcover i Valls per mitjà d'un nou gir, que ara és impossible, que caldria construir a Picamoixons. Més genèricament, el pacte també preveu millorar l'oferta de trens a l'Aldea i ampliar el servei de mitjana distància de Camp de Tarragona a Barcelona i Lleida, fent “les inversions que calgui per assolir temps competitius en els trens regionals amb destinació a Barcelona”. Al mateix document també es parlava d'aprofitar l'entrada en funcionament de la línia del TAV per “redefinir horaris i freqüències dels regionals”. Un fet, per cert, del qual s'havia parlat molt en anys precedents però que, des que l'alta velocitat arriba al Camp –ja fa quatre anys– encara no s'ha vist reflectit enlloc, malgrat que ja s'han derivat a la nova línia tots els serveis de llarga distància.

Rodalies pròpies

El projecte estrella del pla, però, que ja s'havia proposat fins i tot en el darrer govern de Jordi Pujol, és la creació d'una xarxa de rodalies pròpia per al Camp de Tarragona, aprofitant igualment la infraestructura existent. La idea del govern, en aquest sentit, seria d'entrada crear quatre grans línies (vegeu gràfic) amb Tarragona com a eix central: una per la costa, i les altres amb destinació a Reus, les Borges del Camp i la plana Picamoixons. Al pla fins i tot s'inclouen propostes de freqüència, que serien d'un tren cada vint minuts en el cas del trajecte entre Tarragona i Reus, cada trenta fins a Torredembarra i cada hora en la resta de connexions, si bé ja es preveu que totes es doblin en hora punta, quan hi hauria per exemple un tren cada deu minuts entre les dues principals ciutats. Igualment, ja es té present que almenys la línia 1 que enllaça Torredembarra i Cambrils pugui passar a integrar-se al futur Tramcamp, quan es posi en marxa.

Tot i que inicialment no es preveia, al redactat final del pla també es va acordar d'incloure que s'estudiï la possibilitat de perllongar la línia 3, dibuixada entre Tarragona i la Plana, almenys fins a Montblanc per un cantó i fins a Valls per l'altre (si bé en aquest cas abans caldria construir l'esmentat gir a Picamoixons). Igualment, s'estudiarà d'allargar la línia 4, que ara moriria a les Borges del Camp, fins a Falset. Al pla no es preveu, en canvi, ni tan sols estudiar l'allargament fins a Montblanc de la línia entre Lleida i les Borges Blanques, com reclamen algunes veus a Ponent.

LA XIFRA

5 milions
llargs de passatgers
van agafar al 2009 les línies de regionals que connecten el sud i Barcelona: les de Móra, Tortosa, Reus i Picamoixons.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.