Urbanisme

Prohoms de la cultura de Sant Pol rebutgen el projecte de la biblioteca

Diuen que eclipsarà un edifici històric i l'Ajuntament assegura que l'obra en garantirà la protecció

Paral·lelament al manifest encapçalat pel santpolenc Perejaume es va entrar una segona al·legació en el mateix sentit provinent del Grup de Defensa del Patrimoni. Un dels signants, l'arquitecte Jordi Armengol, destaca que els crítics amb el projecte de la nova biblioteca no rebutgen l'ús que es vol donar a l'edifici de les Escoles, sinó el plantejament que consideren poc adequat per mantenir l'esperit de l'edifici. «El principal obstacle és l'ampliació de la volumetria de l'immoble, que ara té 350 m² i ha de passar a 900 m² fet que reclama l'enderroc d'una part per substituir-la per una de nova i la construcció d'un semi soterrani al pati», apunta. Armengol insisteix que el projecte realitzat per encàrrec de la Diputació «a nivell arquitectònic és brillant, però a nivell patrimonial s'ha de revisar». Per l'arquitecte, la proposta «ofega» l'obra original d'Ignasi Mas i Morell tot i que també reconeix que sembla que hi ha un principi d'entesa amb els responsables del projecte per trobar una intervenció menys agressiva en l'immoble.

Edifici sencer

En el manifest, que també signen l'arquitecte Juan José Lahuerta, la néta i estudiosa d'Ignasi Mas i Morell, Eva Mas, i la néta i estudiosa de l'obra de Joan Vila, paleta de les Escoles i dibuixant, Mercè Vila, es recorda que «sense cap mena de dubte aquest és l'edifici escolar més coratjós i espectacular de tots els que es van erigir a Catalunya fins als anys de la guerra» i es demana que si no es pot respectar l'espai, que la biblioteca es faci en un altre lloc.

Des de l'Ajuntament, el primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Ramon Llastarry (CiU), lamenta que les crítiques al projecte s'hagin fet a través dels mitjans de comunicació i «aprofitant el ressò d'uns noms coneguts», fet que interpreta com a manca de diàleg. Llastarry assegura que la proposta de la nova biblioteca no tan sols és respectuosa amb l'edifici –un dels tres del municipi catalogats amb el nivell màxim de conservació– sinó que «és la millor solució per garantir-ne la preservació atès que el seu estat no és l'idoni». El regidor defensa la construcció de la nova biblioteca en aquest cèntric emplaçament «perquè el consistori no disposa de cap altre espai de les mateixes característiques, a excepció d'un solar a la zona industrial que no és lloc per a una biblioteca». Ramon Llastarry afegeix que com a contrapartida al manifest, qui va ser arquitecte municipal durant la redacció del projecte «i gran coneixedor de la realitat urbanística de Sant Pol», Miquel Díez, en fa una defensa aferrissada. «El projecte conjumina el respecte als valors històrics i arquitectònics de l'edifici d'Ignasi Mas amb un nou ús social i cultural plenament coherent», apunta Díez. Les al·legacions presentades han estat enviades a la Diputació perquè sigui aquesta administració qui les resolgui.

Escola, llar d'infants i espai de música

L'edifici de les Escoles de Sant Pol, al carrer Santa Clara, va ser construït l'any 1910 i es considera l'obra més reeixida d'Ignasi Mas i Morell, un arquitecte que va deixar empremta al municipi sobretot amb edificacions particulars. Segons sembla, per aixecar-lo es va comptar amb el suport econòmic de les classes treballadores desitjoses de poder oferir una educació als seus fills. Inicialment era una institució que acollia per separat els nens de les nenes. Posteriorment va ser la seu de la llar d'infants municipal i actualment és la de l'Escola de Música i Dansa de la Vallalta amb estudiants també de Sant Cebrià i Sant Iscle.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.