Urbanisme

La requalificació a les Corts portarà a expropiar 35 propietaris de Gràcia i de Montcada i Reixac

Els 30 milions que aportarà el Barça no satisfan el cost de l'adquisició dels terrenys

Els ajuntaments de Barcelona i de Montcada i Reixac s'hauran de gratar la butxaca per poc que alguns dels 35 propietaris afectats per la restitució de les 7,06 hectàrees ara qualificades com a equipaments esportius de l'illa del Miniestadi –que passaran a ser residencials– aconsegueixi que un jutge incrementi les valoracions de les seves finques agrícoles, activitats comercials i industrials i, fins i tot, residències que els seran expropiades. L'estudi econòmic de la societat Promo Assessors Consultors SAP sobre la viabilitat de l'MPGM que afecta els terrenys del Barça estableix un cost inicial total de 29,72 milions d'euros per adquirir les dues peces a Montcada –a l'àmbit de la Vallençana Baixa i de la Plana d'en Reixac– i el solar per damunt de la plaça d'Alfons Comín que cobreixen amb escreix el sòl protegit que es perdrà al districte de les Corts. El dipòsit de diners que el club blaugrana haurà de posar a disposició dels dos consistoris quan el pla urbanístic estigui definitivament aprovat puja a 30 milions d'euros, segons consta en el conveni del 28 de juliol, la qual cosa deixa molt poc marge als càlculs fets pels economistes i queda ben lluny de poder cobrir les despeses d'accessibilitat als futurs equipaments esportius públics i l'adequació dels seus entorns naturals que també consten en la planificació. Els terrenys amb menys cost d'adquisició, tot i que són els de més superfície –amb 52.565 metres quadrats– són els de la Plana d'en Reixac perquè l'estudi els considera rústics i no disposen de serveis urbans. L'expropiació afectarà 24 propietaris de parcel·les que s'hauran de repartir una indemnització estimada de 650.000 euros. A l'altre extrem se situa la peça, a la Vallençana Baixa, que inicialment havia de compensar tota la requalificació de la parcel·la del Miniestadi i que després va ser retallada a 49.966 metres quadrats de sòl qualificat com a residencial i industrial. En aquest cas, al preu del sòl –al voltant d'onze milions– s'hi ha d'afegir la factura pels immobles existents i per la desaparició d'activitats en què hi ha implicats deu empresaris. Aquí la indemnització s'enfila fins als 18 milions. I entremig se situen les quatre parcel·les afectades a Gràcia, amb una extensió de 7.316 metres quadrats, i ocupades la majoria per un centre de jardineria. L'Ajuntament de Barcelona haurà de destinar 9,7 milions del dipòsit del Barça per adquirir aquest terreny i rescabalar el titular de l'activitat comercial que haurà de plegar. De fet, els 30 milions que ha d'aportar el FCB, dins del capítol de càrregues urbanístiques, del seu pla de reordenació de les instal·lacions esportives a les Corts, no satisfan el cost de reposar el sòl per a equipaments esportius si s'aplica el 5% de «premi d'afecció» que la legislació estableix per als desnonats. Llavors el dèficit a càrrec dels dos consistoris supera el milió d'euros.

Jordi Hereu es reunirà amb la coordinadora

Jordi Hereu ha decidit fer el pas que li aconsellava la regidora de les Corts, Montserrat Sànchez, i quan torni del viatge a Vancouver de la setmana vinent convocarà al seu despatx a l'ajuntament, un dia que encara s'ha de concretar, els dirigents de la Coordinadora d'Associacions de Veïns i Entitats de les Corts, que lidera el rebuig d'una part dels residents del districte al desenvolupament del pla del Barça. Cap de les dues parts espera que de la reunió en surti un acord, però l'alcalde complirà així el compromís d'haver intentat almenys consensuar el projecte amb els representants veïnals, tal com va fer mesos enrere el president del grup de CiU, Xavier Trias, que ha permès, amb l'aliança amb el PSC, que l'MPGM hagi superat el tràmit d'aprovació inicial. La plataforma opositora, segons ha explicat la seva presidenta, Adela Agelet, intentarà convèncer Hereu que, tenint en compte els reduïts beneficis que obtindrà el FCB amb la requalificació de l'illa del Miniestadi, sigui l'Ajuntament qui li compri la parcel·la per després destinar-la íntegrament a equipaments socials, incloent-hi habitatges de protecció oficial. Agelet ja va esgrimir aquest argument en la reunió de la comissió de seguiment del pla del Barça celebrada dimecres al vespre al consell municipal de les Corts, però tant Sànchez com el gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer, el van desestimar implícitament, destacant que de les 7,06 hectàrees de titularitat privada que passaran a ser residencials la ciutat en guanyarà 5,09. «Tres seran parcs i zones verdes, 1,1 es destinaran a equipaments i gairebé 8.000 metres quadrats seran ocupats per habitatges protegits. Aquest és el valor afegit de l'operació», va precisar Massaguer.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.