Urbanisme

Mimant les lloses

Arenys de Mar comença l'operació de treure una per una les pedres centenàries de les voreres de la riera, que s'ha de reurbanitzar, i que per a molts veïns formen part del patrimoni local. És per això que algunes es recol·locaran i les que sobrin es guardaran en un magatzem

Com una operació de microcirurgia. Així és com es porten a terme els treballs per retirar les pedres originals de les voreres de la riera d'Arenys de Mar. Són pedres centenàries que es van dur de Girona a principi del segle XX per urbanitzar la riera. Ningú no sabia del cert què passaria quan les màquines comencessin a aixecar-les. «S'ha desmuntat la llegenda urbana que hi havia que les pedres eren tan gruixudes que en moure-les es partirien per la meitat», explica el regidor d'Urbanisme, Jordi Pera.

La realitat és que l'operació és força laboriosa, i es mira de moure tan poc com sigui possible els blocs de pedra i conservar-los intactes. La intenció de l'Ajuntament és conservar tantes lloses com sigui possible i tornar a col·locar les que estiguin en més bon estat entre els plàtans també centenaris i originaris de la Devesa de Girona. La recol·locació es farà tenint en compte la importància que per a una part dels ciutadans representa el que consideren que és part del seu patrimoni històric. Així mateix, en el ple, el cap de l'oposició, Benet Maimí (CiU), reclamava a l'Ajuntament que la retirada es faci meticulosament per malmetre tan poc com sigui possible «el patrimoni de tots»: «Perquè ens hi hem passat la vida, a sobre d'aquestes lloses.» Un cop s'han aixecat les pedres, es col·loquen en palets i s'embalen amb plàstic, i un camió se les endú per emmagatzemar-les. Només les de més qualitat es tornaran a col·locar a la riera, i les altres es guardaran per a futures actuacions.

La reurbanització de les voreres es produeix després que en els últims anys s'havien anat degradant, fins al punt que cada setmana l'Ajuntament rebia denúncies de veïns que queien per culpa del mal estat d'aquestes zones de pas. Fa uns anys es va posar ciment al damunt de les lloses per rejuntar-les, i l'actuació ja va generar alguna crítica. Ara el projecte preveu substituir les pedres centenàries per peces noves de la coneguda pedra de Girona, que ja s'ha posat en algun carrer del centre del poble, com ara al carrer de l'Església.

Per alguns botiguers el treball entretingut de treure una per una les pedres s'allarga una mica massa, i voldrien veure com més aviat millor la nova riera i oblidar-se de les molèsties que suposa tenir obres davant dels aparadors.

Roques i plàtans de Girona

Una prova dels vincles que té Arenys de Mar amb el bisbat de Girona, del qual forma part, són precisament els plàtans que hi ha al llarg de la riera, i també ho eren aquestes lloses centenàries, que també es van portar de Girona. És per aquest llegat històric que una part dels arenyencs consideren intocables els arbres i també les pedres que ara se substitueixen. És una part important del patrimoni que identifica el poble, i per això reclamaven que es portés a terme una actuació de conservació en comptes de retirar-les. Fins i tot els alumnes de l'institut Els Tres Turons van fer, ja fa uns anys, un treball de recerca sobre els fòssils que s'amaguen en aquestes pedres, i van reivindicar el seu valor històric com a «museu a l'aire lliure».

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.