Urbanisme

En caiguda lliure

La contractació d'habitatges durant el primer quadrimestre del 2009 es redueix un 99% respecte de les dades de fa un any

Així com en els anys de bonança semblava que el boom de la construcció no pogués tenir fi –i les dades s'obstinaven any rere any a mantenir aquesta creença–, ara que la situació s'ha capgirat, la sensació és la mateixa però a la inversa. La davallada és brutal, i el mateix Ernest Oliveras reconeix que no té precedents. I les dades, ara, s'obstinen a incrementar el pessimisme. De les 5.812 contractacions d'habitatge que va registrar el Col·legi d'Aparelladors el primer quadrimestre del 2007, en el mateix període del 2008 es va passar a la xifra de 2.372, un 59,2% menys. Aquest descens, lluny de moderar-se, encara s'ha incrementat més aquest any, i s'ha registrat la xifra, gairebé ridícula, de 25 contractacions. Un 99% menys que el 2008.

Tot i que aquesta xifra de 25 contractacions és positiva, en bona part de les comarques gironines no estem parlant només de paralització del sector, sinó fins i tot de retrocés. Només el Gironès i el Pla de l'Estany tenen registres positius. L'Alt Empordà s'ha quedat a zero, ni guanya ni perd. En la resta, les dades són negatives. O sigui, s'han retornat més llicències d'obres, que no s'executaran, que no pas se n'han demanat de noves. La llei permet que si els promotors renuncien a una llicència d'obres ja atorgada, o els aparelladors fan el mateix amb la contractació, se'ls retorni l'import pagat. I això és el que està passant ara. S'acaben les obres ja començades, però pocs s'atreveixen a embarcar-se en nous projectes.

«Hi ha poca confiança»

Per Oliveras, l'alt nombre de renúncies demostra la poca confiança que hi ha dins el mateix sector. «Perquè un aparellador renunciï a la contractació, és que està segur al 100% que l'obra no es tirarà endavant», explica el president del col·legi, ja que llavors el promotor té via lliure per agafar qualsevol altre aparellador.

Dels quatre conceptes en què es diferencien les contractacions –habitatges plurifamiliars, unifamiliar aïllada, unifamiliar entre mitgeres i rehabilitació–, les dues primeres tenen registres negatius, i les dues segones positius. La construcció de pisos és on més s'està notant la patacada, amb un 121% menys de contractacions que l'any passat. Les cases aïllades han baixat un 111%, mentre que les rehabilitacions ho han fet prop d'un 58%, tot i que és l'activitat que ara mateix es manté amb més activitat, amb 204 contractacions totals. El nombre de cases aparellades també ha augmentat en dades generals, i fins i tot ha crescut un 18% respecte de les xifres de l'any passat. Per comarques, en totes les modalitats s'ha reduït l'activitat respecte de l'any passat. El Pla de l'Estany és qui ho ha fet menys, quasi un 9%, mentre que la Cerdanya és a l'altre extrem, amb un 160% menys que l'any passat.

ALT EMPORDÀ
Plurifamiliars: -102
Rehabilitació: 34
Casa aïllada: 18
Casa entre mitgeres: 50
Total: 0 (-100% respecte del 2008)
BAIX EMPORDÀ
Plurifamiliars: -128
Rehabilitació: 125
Casa aïllada: -32
Casa entre mitgeres: -20
Total: -55 (-108% respecte del 2008)
CERDANYA
Plurifamiliars: -50
Rehabilitació: 10
Casa aïllada: -20
Casa entre mitgeres: -15
Total: -75 (-160% respecte del 2008)
GARROTXA
Plurifamiliars: -42
Rehabilitació: 3
Casa aïllada: 7
Casa entre mitgeres: -3
Total: -35 (-122% respecte del 2008)
GIRONÈS
Plurifamiliars: -34
Rehabilitació: 8
Casa aïllada: 9
Casa entre mitgeres: 159
Total: 142 (-45% respecte del 2008)
PLA DE L'ESTANY
Plurifamiliars: 35
Rehabilitació: 8
Casa aïllada: 2
Casa entre mitgeres: 16
Total: 61 (-9 % respecte del 2008)
RIPOLLÈS
Plurifamiliars: 13
Rehabilitació: -24
Casa aïllada: 10
Casa entre mitgeres: -3
Total: -4 (-102% respecte del 2008)
SELVA
Plurifamiliars: -7
Rehabilitació: 40
Casa aïllada: -28
Casa entre mitgeres: -14
Total: -9 (-101% respecte del 2008)
528
Habitatges buits a la ciutat de Girona.
Una altra de les problemàtiques actuals és com disposar dels habitatges que estan buits, i com posar-los en el mercat. Si durant el creixement de la construcció el problema era la falta d'habitatge, i això feia necessari intentar que els propietaris d'habitatges buits els posessin en el mercat; ara aquest problema ha passat també als promotors, que veuen com no poden col·locar els pisos construïts. Segons l'estudi que va presentar l'any passat la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial de Girona, aleshores hi havia 528 pisos buits a la ciutat. A Olot, per posar un altre exemple, es calculava a finals de l'any passat que hi havia uns 800 habitatges buits.
TOTAL D'HABITATGES CONTRACTATS A LES COMARQUES GIRONINES EL PRIMER QUADRIMESTRE DEL 2009
Plurifamiliars: -315
Rehabilitació: 204
Casa aïllada: -34
Casa entre mitgeres: 170
Total: 25 (-108% respecte del 2008)

«Mai havíem vist unes dades tan dolentes»

O.M

El president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona, Ernest Oliveras, explicava arran d'aquestes xifres: «Mai havíem vist unes dades tan dolentes; no tenim precedents d'una cosa tan generalitzada a pertot.» Segons explica Oliveras, en altres crisis anteriors, com la del 1992-1993, els efectes del mal moment econòmic també es notaven en la construcció, però hi havia sectors que aguantaven millor el cop: «Per exemple, si teníem una gran patacada a la costa, les promocions en zones d'interior s'aconseguien mantenir, o bé a la inversa.» Ara, en canvi, els resultats són igual de dolents a pertot. Oliveras defineix la situació com d'«encefalograma pla», ja que els moviments són tan reduïts i el volum de feina tan petit que qualsevol promoció pot fer decantar la balança cap a números positius o negatius: «La paralització del sector és molt gran, molt més del que ens podríem haver imaginat.» Interrogat sobre si creu que s'està tocant fons, Oliveras no s'atreveix a fer cap pronòstic, vista l'evolució del sector, però és de l'opinió que «gaire més avall no podem pas baixar». A part dels aparelladors, els arquitectes es troben en una situació semblant, ja que la demanda de visats també és mínima.

L'esperança de la rehabilitació no ha funcionat

Una de les esperances per capejar el temporal era la rehabilitació, ja que el sector confiava que la frenada en la compra d'habitatges comportaria més activitat de rehabilitació, tant d'obra gran com petita: «Crèiem que això pujaria, perquè si la gent ara té més dificultats per comprar o canviar-se d'habitatge, apostaria per aguantar uns anys i mentrestant fer reformes.» Però això tampoc s'ha complert, i les rehabilitacions han baixat gairebé un 58% respecte de l'any passat, si bé també és veritat que no han caigut tant com els pisos o les cases.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.