Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa reduiran la plantilla en 1.800 persones
Les entitats plantegen l'excedent de personal mentre els sindicats amenacen d'aturar el procés
La voluntat de les parts en la mesa laboral ha permès donar continuïtat a les negociacions, que per un moment es van veure aturades, i dilluns que ve tindrà lloc una altra reunió. Els representants dels treballadors no estan d'acord ni amb les dades ni amb la filosofia del projecte que representa la retallada. Sobre la reunió de dilluns, «o rebaixen els plantejaments o s'obre un interrogant», comentaven fonts sindicals en relació amb la possibilitat de trencar la negociació, iniciar mobilitzacions o instar les assemblees generals que no donin suport a la fusió.
L'ajustament plantejat per a la nova caixa sorgida de la fusió suposaria retallar un 20% de la plantilla i el 30% de les oficines. La proposta és lluny de la que han signat els sindicats amb la fusió que negocien les caixes de Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa, amb una reducció del 12% del personal i el 15% de la xarxa d'oficines.
Reducció de plantilla
La reducció de la plantilla, segons la proposta, es faria partint de prejubilacions i també a base de baixes incentivades «sense garantir la llibertat d'elecció», explicaven les mateixes fonts. En aquest cas, les pretensions de la direcció no encaixen ni en el nombre de treballadors ni en el mecanisme de reducció de la plantilla. «No deixarem que una crisi provocada per les direccions generals la paguin els treballadors», deien els sindicats, i ho reblaven assegurant que «no signarien» la proposta. L'excedent de personal que es podria prejubilar en els pròxims tres anys de manera no traumàtica arribaria a 1.400 persones i n'hi hauria 400 més que haurien de deixar el lloc de treball a través de baixes incentivades. Les tres caixes que promouen la fusió sumen una plantilla de poc més de 9.000 persones.
El tancament de 500 oficines, més de les que sumen les dues entitats petites –Tarragona (305) i Manresa (156)– no encaixa tampoc en el plantejament dels representants dels treballadors: «La proposta respon a la voluntat de crear una caixa petita, no pas de racionalitzar el negoci.» La retallada en la xarxa d'oficines, segons l'opinió dels sindicats, hauria de respondre a un model nou, amb més serveis que no pas els actuals, que absorbirien una mica el personal de les que es clausuressin. La taula de negociació la conformen les direccions de les tres entitats amb els representants de recursos humans i laborals i fins a quinze delegats sindicals en funció del pes de representació: sis de CCOO, quatre d'UGT, quatre del sindicat d'empleats de Caixa Tarragona (SECT) i un del sindicat d'empleats de Caixa Catalunya.
«La posició és inassumible i provocadora»
Els sindicats opinen que la proposta no pot respondre a estratègies de negociació, quan la reunió que van mantenir ahir, segons expliquen, la direcció la va iniciar anunciant que el Banc d'Espanya volia tenir el model d'integració tancat el dia 20 de novembre que ve, i falten només dotze dies. «Si tinguéssim un any per negociar, no ens preocuparia obrir les converses sobre la base d'una estratègia», però en aquests moments «la posició ens sembla inassumible i provocadora». «Qui té pressa són les direccions, la Generalitat i l'Estat, i nosaltres no podem donar suport als errors bàsics de futur que es plantegen», asseguren els sindicats. La mesa de negociació laboral va iniciar les converses el dia 3 de novembre i ha mantingut tres reunions: una de constitució, que es va plantejar en termes de confidencialitat; una altra d'informació sobre el sector; i ahir, la tercera, en què la direcció va presentar la primera proposta per mitjà de l'advocat del bufet Cuatrecasas. La sensació dels plantejaments «és que van decidir una quantitat i és a partir d'aquí que han marcat els criteris».