El mot «nació»

El fet que la paraula nació figuri en el preàmbul de l'Estatut es veu que esvera els guardians de la Constitució, encara que sigui amb minúscula i no pas amb majúscula com al text espanyol. Qualsevol es pot pensar, veient el que s'ha publicat aquests dies, que es tracta gairebé d'una proclama sobiranista. No ho és, en absolut. La idea està expressada de forma indirecta i amb la màxima cautela. El mot nació figura a l'Estatut en els termes següents: «El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.» Fixem-nos-hi: la paraula nació apareix en una frase de sentit informatiu, no és pas una proclamació. S'informa que el Parlament ha definit Catalunya com a nació, cosa que va passar de manera irrefutable i que es podria documentar quan va ser i per quin marge de vots. El fet és innegable. Una altra cosa és que no es vulgui que sigui esmentat a l'Estatut. Des de Catalunya es va posar, doncs, molta cura a introduir el mot no pas en sentit afirmatiu –Catalunya és una nació– sinó informatiu –el Parlament ha definit...–. El Tribunal, però, es veu que no vol que aquesta informació figuri al text. La segona oració del paràgraf segurament també incomoda ses senyories. És una frase desafortunada. Per mirar d'aigualir l'esment a la nació, diu una mentida. No és veritat que la Constitució espanyola, en l'article segon, reconegui la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat. L'article diu: «La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.» On diu que Catalunya és una nacionalitat? El nom de Catalunya no surt enlloc. Per tant ningú no pot demostrar que, en comptes de nacionalitat, no es consideri regió. Ara bé, la indisoluble unidad i la solidaridad, això sí que queda clar.