Els directius d'«Egunkaria» neguen les acusacions i recorden que van ser torturats

Gairebé set anys després del tancament d'Egunkaria per ordre de la justícia espanyola, el cas arriba a judici i des d'ahir seuen a la banqueta dels acusats de l'Audiencia Nacional Martxelo Otamendi, Iñaki Uria, Xabier Oleaga, Joan Mari Torrealdai i el jesuïta Txema Auzmendi, acusats de «pertànyer» a ETA per haver dirigit el primer diari editat íntegrament en llengua basca. Otamendi, Uria, Oleaga, Torrealdai i Auzmendi es van negar a respondre a les preguntes de l'acusació, exercida per l'Associació de Víctimes del Terrorisme i la ultradretana Dignidad y Justicia, que demanen per als processats penes d'entre 12 i 14 anys de presó, que sumen un total de 70 anys.

Els cinc periodistes van tornar a negar tota relació amb ETA, com també van rebutjar de nou de manera taxativa que haguessin actuat sota les ordres de l'organització armada basca ni que aquesta hagués participat en l'elecció dels directius del diari clausurat com mantenen les acusacions. Sobre el naixement d'Egunkaria, Iñaki Uria, el primer a declarar, va explicar que, en la dècada dels vuitanta i després del naixement d'ETB, en la societat basca era creixent la demanda d'un diari en llengua basca i va sorgir un grup dinamitzador, Sortzen, integrat per unes 70 persones de diverses ideologies, que van acordar els principis bàsics del futur diari en llengua basca. Va recordar també que els diners per a la posada en marxa del diari es van recaptar poble a poble per subscripció popular. En la part final de la seva intervenció, Uria va recordar les tortures de què va ser víctima durant el període en què va romandre detinguts a les dependències de la Guàrdia Civil.

Tot seguit, va ser el torn d'Oleaga, que a preguntes del seu advocat també va fer al·lusió a les tortures, la qual cosa no va agradar al jutge, que va ordenar que no es fes cap referència més al tema, perquè, va dir, no es jutja si hi va haver o no tortures. Oleaga va dir una vegada més que mai va actuar sota les ordres d'ETA ni que l'organització armada l'hagués proposat per al càrrec de redactor en cap del diari. Oleaga va recordar que va ser el 1995 i no el 1993 tal com pretenia que digués la Guàrdia Civil quan li van proposar de treballar en el diari en llengua basca, per la qual cosa el que diuen les acusacions és fals, va recordar. El tercer a declarar va ser Otamendi, a qui el fiscal de la mateixa manera que amb Uria i Oleaga, tampoc va interrogar. L'exdirector d'Egunkaria va recordar que abans d'ocupar aquest lloc de treball va col·laborar en altres mitjans de comunicació com ara ETB, Euskadi Irratia o Egin, i que en els deu anys que va dirigir el diari en llengua basca va actuar amb absoluta llibertat, sense que ningú aliè al diari li hagués ordenat res. «Mai, absolutament mai», va dir Otamendi, va donar cobertura a ETA «ni amb la cultura, ni amb l'euskara ni amb res», i que mai hauria acceptat dirigir un diari controlat per l'organització armada basca. L'actual director de Berria, l'únic diari en basc, va dir que Egunkaria va publicar els comunicats d'ETA mogut «només per l'interès informatiu», i que si va entrevistar membres de l'organització armada en quatre ocasions va ser perquè «no s'entén que un periodista que treballa amb el conflicte basc no tingui interès a entrevistar ETA». Va assenyalar que Garzón li va prendre declaració en dues ocasions i en tots dos casos va concloure «que no eren delictives» i va recordar que la revista Time va publicar una entrevista amb Ussama Ben Laden.

A Otamendi el va seguir el membre de la Reial Acadèmia de la Llengua basca Torrealdai, que va destacar els maltractaments que va rebre, va negar cap relació amb ETA i va explicar com va afegir-se al projecte de participar en un diari en euskara. L'últim a declarar va ser el jesuïta Auzmendi, que també va rebutjar tota relació amb ETA.