Adeu a l’optió banderer dels manaies de Girona
Exveí del Barri Vell, amic i manaia
He estat quaranta dies apartada del dia a dia de la meva ciutat per motius de salut i aquest és el segon escrit que faig després de tant de silenci. Divendres a la nit un gran manaia que ja no desfila però sap l’estima que sento per tots ells, tot i que s’ho va pensar a dir-m’ho sabent el meu estat, em va comunicar el traspàs d’en Gaspar Jou Comas, optió banderer dels manaies.
En Gaspar havia viscut fins a l’adolescència al carrer de l’Argenteria. Venien a buscar la llet a casa, amb ell ens portàvem un any, això vol dir que érem de la mateixa generació de jovent i encara que jo no vaig poder fer el mateix que el jovent, perquè a casa treballàvem els diumenges, vaig gaudir de la joventut de la meva època perquè abans de les discoteques tots passaven per la granja.
Recordo en Gaspar els diumenges, tot arreglat, que abans d’anar a missa venia a esmorzar i no cal dir veure’l desfilar tants anys de manaia amb tantes sortides interrompudes que van fer que anés pujant d’esglaó en esglaó fins arribar al punt més alt on era ara, optió banderer, estendard que durant molts anys va portar el gran amic Joaquim Casal Ortiz, per a qui vull tenir un record perquè quan vaig ser la primera dona pendonista la nit del Divendres Sant en el ressopó em va dedicar un entranyable poema.
Diumenge a les nou del matí se celebra una missa a la parròquia de Sant Josep en la qual tinc la seguretat que no hi faltaran amics veïns i sobretot manaies per fer costat a les seves filles, l’Ariadna i la Carla, en un dia tan especial com és el de dir adeu a un pare estimat.
Gaspar, sempre et recordaré i mentre visqui en cada sortida dels manaies et tindré present perquè, per tants anys de desfilades, és impossible no trobar-te a faltar. No podrem estar en el teu comiat però ben segur que sentiràs l’escalf meu i el d’en Raimon. Quan arribis a dalt saluda els manaies que t’han precedit, que segur que vindran a esperar el seu últim optió banderer.
Descansa en pau
*Primera dona pendonista dels manaies de Girona 1988