Comunicació

SALVADOR GARCIA-RUIZ

FUNDADOR DEL COL·LECTIU EMMA

«La premsa estrangera no entén que els catalans sempre demanin més»

Salvador Garcia té 33 anys i és de Santa Perpètua. Tot i que professionalment és directiu d'una entitat financera, des de maig de 2009 es dedica amb nou persones més a desbrossar la premsa internacional.
Tenen tanta energia com la de l'abadessa Emma?
–«L'abadessa Emma va demostrar tenir una energia imparable i a nosaltres encara ens resta molt per demostrar. Tant de bo el que acabem fent, a nivell de resultats, s'assembli al que va fer ella.»
–Hi ha alguna sensibilitat política majoritària al seu col·lectiu?
–«El que volem entre tots és que el nostre país sigui lliure, això és el que ens uneix, i cadascú ho expressa amb els seus matisos.»
–Com som els catalans?
–«Gent normal, treballadora, que per un costat és inconformista però que per un altre ens costa posar fil a l'agulla.»
–Quina visió té de nosaltres la premsa internacional?
–«La visió que tenen de nosaltres, de la nostra cultura, de l'arquitectura, de la gastronomia i sobretot de Barcelona, és molt positiva. El problema és quan parlen de Catalunya com a subjecte polític; no entenen que els catalans sempre demanem més.»
–Per què no ho entenen?
–«Suposo que en gran part perquè no ho hem sabut explicar bé. També és cert que la majoria de corresponsals estrangers viuen a Madrid i reben inputs permanents i constants que no ens són favorables.»
–La imatge que es ven de Catalunya des de Madrid deu estar força contaminada.
–«És la imatge que donen la COPE, El Mundo i La Razón; si nosaltres no fem res la visió que tindran és la que reben a través d'aquests mitjans.»
–Han fet alguna acció sobre els mitjans estrangers per canviar el seu punt de vista?
–«Totes les respostes que fem a articles que no tracten justament Catalunya les enviem a tots els corresponsals i a més hem fet alguna trobada amb ells.»
–Tampoc no deuen entendre que tinguem una llengua pròpia.
–«Ells tenen la visió que dóna la COPE o El Mundo: si aquí tothom parla castellà per què s'ha de parlar català? Aquí també cal fer pedagogia, explicar als corresponsals que la nostra llengua pròpia és el català, com passa en altres països.»
–Amb els casos de corrupció la nostra imatge no millorarà pas gaire...
–«Tampoc no podem mentir. Nosaltres volem respondre a informacions esbiaixades de Catalunya; si es publiquen informacions que reflecteixen la realitat, ni que aquesta no ens agradi, l'únic que podem fer és intentar canviar el que està passant.»
–A l'exterior encara se'ns identifica amb molts costums espanyols, com ara les curses de braus?
–«Cada vegada menys. Amb el tema de les curses de braus ha tingut molt ressò internacional la iniciativa legislativa popular que vol aconseguir que es prohibeixin. Hem explicat que volem que es prohibeixin perquè no és una tradició catalana sinó bàrbara i cruel. Penso que els corresponsals això ho tenen clar; altra cosa són els turistes que vénen a Barcelona.»
–Catalunya forma part de la imatge d'Espanya de pandereta i faralaes?
–«Davant la premsa internacional, no. Davant als turistes potser sí. S'hauria de fer una feina amb aquesta gent i explicar-los que vénen a un país diferent.»
–Tampoc no ajuden gaire les tendes de souvenirs de la Rambla...
–«La veritat és que no. Tampoc no ajuda gens que la gent que pensa que s'ha de canviar aquesta imatge no faci res per canviar-la. No tot és culpa que els altres ens vagin a la contra; els catalans hem de fer millor les coses.»
–Han aconseguit fer rectificar algun mitjà estranger?
–«No volem que rectifiquin, volem que sàpiguen la veritat i que cada cop que parlin de nosaltres ho facin de manera objectiva. Penso que això ho estem aconseguint.»
The Economist ha llançat algunes càrregues de profunditat...
–«I nosaltres les hem respost. Aquestes càrregues de profunditat ens han de fer pensar que Catalunya el que ha de fer amb aquests corresponsals és plantejar les coses de manera diferent. A Catalunya hem de deixar de queixar-nos i decidir si ja ens està bé el grau d'autogovern que tenim o en volem un altre. Potser el més pràctic és marxar d'Espanya.»

K

La versió llarga de l'entrevista a www.elpunt.cat
–Ens entendrien millor si els nostres dirigents sabessin parlar altres llengües?
–«Això hi ajudaria.»
–Què més podria fer la Generalitat per millorar la imatge exterior del país?
–«Actuar de forma desacomplexada, abocant-hi més recursos i més persones capacitades. Això hauria de tenir el suport de l'oposició. En polítiques d'estat hi hauria d'haver consens.»
–De la premsa estrangera qui parla millor i qui pitjor de nosaltres?
–«Quan parlen de Catalunya, en qüestions de cultura o esports, tots en general en parlen bé. Quan parlen de qüestions polítiques hi ha de tot. The Economist ha de millorar molt i el Financial Times ha evolucionat cap a postures més neutrals.»
–La degradació de Barcelona està en el punt de mira dels mitjans estrangers?
–«La solució no és corregir els mitjans, sinó la degradació de Barcelona, que està arribant a límits insuportables. Pel bé de Catalunya s'ha de solucionar.»
–Barcelona ha perdut la màgia dels Jocs del 92?
–«No, la gent de fora parla bé de Barcelona. El que hem de fer és tenir-ne cura. És un patrimoni del país, perquè ajuda a difondre la imatge de Catalunya.»
–També es preocupen del que publica la premsa de Madrid?
–«No, perquè pensem que no hi ha res a fer. Convèncer Espanya és una tasca perduda. El nostre món no és Espanya, és el món. Per més bé que ho fem parlaran malament de nosaltres.»
–Les coses li anirien millor a una Catalunya independent?
–«Penso que tothom ho té claríssim: s'ha de posar fil a l'agulla.»
–Què esperen de la sentència de l'Estatut?
–«Si algun català encara no té clar que Espanya no és una solució per a Catalunya, espero que obri els ulls quan vegi la sentència.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.