Comunicació

“El canvi clau és l'ús de les xarxes per a la ciència”

Internet és connexió entre persones. I el futur, connexió entre totes les coses del planeta, un somni que aviat serà realitat

Vostè dedica atenció a la utilització intel·ligent de les tecnologies. Com és la comunicació científica 2.0?

Malauradament, la tasca divulgativa és poc reconeguda i hi ha dificultats perquè la comunicació de la ciència sigui prou rellevant. Portar-la al món 2.0 implica temps i això no és un bé gaire disponible per part dels científics. Em preocupa sobretot l'escletxa digital, que ja no existeix tant perquè hi hagi gent sense accés a internet, sinó perquè molta no sap utilitzar-lo bé.

Si hagués d'explicar d'una manera científica internet?

Això em demanaria fer servir un llenguatge matemàtic. De manera planera: internet és connexió entre persones. I, en el futur, connexió entre totes les coses del planeta, el que s'anomena internet de les coses, un somni que aviat serà realitat: el nostre rentaplats, connectat al mòbil mentre conduïm el cotxe tot veient en una pantalla en 3D el que hi ha darrere la boira de la carretera...

I en fórmula química?

Fem-ho a la inversa... No és gaire conegut que hi ha un tipus de formulació química que sembla una adreça de correu electrònic: una molècula encapsulada dins d'una altra. Per exemple, un àtom d'heli dins d'un futbal·lè (trobats realment en un meteorit de l'Antàrtica) es formula com a He@C60. I, pel que fa a internet, és una barreja de símbols químics: In.Te.Rn.Et. Indi, Tel·luri, Radó... però l'últim no existeix, malauradament.

La societat està allunyada de la ciència?

Els mateixos científics no posem prou energia a comunicar el que sabem. També cal dir que les administracions del nostre entorn no valoren prou la tasca científica. Per això sóc un dels promotors de l'acostament entre el món de les humanitats i el de la ciència.

La xarxa hi podria ajudar?

El canvi clau és l'ús de les xarxes socials per a la ciència, l'anomenada Ciència 2.0 i la Ciència Ciutadana, en la qual els ciutadans esdevenen científics. En tenim exemples en la recollida de dades de temperatura, en l'enviament de fotos a programes de TV del temps o en l'anotació de l'aparició de les primeres fulles als arbres cada any. A més, és positiu que cada cop hi hagi més científics que tenen blocs de ciència, que volen explicar ciència amb un llenguatge proper.

“Modelatge molecular i metodologia mecanoquàntica”...

Per exemple, estem incidint en l'aclariment del concepte químic d'aromaticitat, un fenomen que aporta estabilitat addicional a algunes molècules. També treballem en estudis teòrics d'aplicació en fotoquímica i en canvis de l'estructura de l'ADN...

I molècules d'interès biològic i molècules en la indústria informàtica i de telecomunicacions...

En l'àmbit dels nanodispositius de caire òptic encara hi ha molt de camp per córrer, tant en l'emmagatzemament d'informació com en la commutació de senyals òptics. Al nostre grup intentem modelitzar molècules que són com una serp amb un cap positiu i una cua negativa, i que ajuden en la transmissió de dades a internet. També treballem amb biomolècules que poden funcionar com a semiconductors; l'electrònica molecular té molt de futur.

I vostè forma part del Comissionat de la Universitat Girona 2.0

Les universitats són una organització especial, ja que generen una gran quantitat de notícies, perquè són creadores de coneixement: hi ha molts d'investigadors que fan coses noves cada dia, i cal potenciar els seus continguts.

Per exemple, vostè ha impulsat el projecte Laquimica.net

Sí, una iniciativa que permet als químics de la UdG connectar activament amb l'ensenyament secundari, tant amb activitats presencials com per internet. Per exemple, fem espectacles que combinen experiments amb jocs de màgia química i matemàtica. Ara mateix estem impulsant catquimica.cat, en què cada dia proporcionem una petita dosi de bona química.

Química per a la societat.

Avui, la imatge d'aquesta ciència està en fase d'esdevenir més positiva i també d'ocupar un nou espai en la ciència del segle XXI, entre la biomedicina i la ciència dels materials. Per això treballem amb química de proximitat: des de fer un ou ferrat verd fins a ensenyar a fer un bon mató. La cuina és un excel·lent laboratori per arribar a tothom.

Què li aporten a vostè els ‘social media'?

He après, d'altra gent 2.0, que ja no val allò que deia Ortega y Gasset “Yo soy yo y mi circunstancia”. Ara s'és també el teu bloc, les teves xarxes socials i el teu ordinador.

a la vida real

Miquel Duran és doctor en ciències químiques per la UAB. Va ser investigador postdoctoral a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i és catedràtic de la U. de Girona des del 1992. Professor del Departament de Química i investigador de l'Institut de Química Computacional. Autor de més de 200 articles de recerca en química quàntica.

de la digit@l...

# Bloc: Universitat-Ciència  http://edunomia.net

#Web personal:  http://miquelduran.net

Facebook: 425 am.

Twitter: 1200 seg.

Linkedin: 270 co.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.