«He sentit que tenia poc suport de la federació»

—Per què creu que ha quedat fora dels Jocs de Vancouver si considera que tenia el rànquing per participar-hi?

—«Perquè la federació ha seguit criteris generalistes. Ha fet la mitjana de totes les especialitats per repartir les places, en comptes de mirar qui és la millor en cadascuna. Això és el que m'ha perjudicat, perquè jo em dedico a fer-ne dues [gegant i eslàlom] en comptes de cinc. Però si féssim un còmput de gegant i eslàlom jo estava al davant d'altres per aconseguir la cinquena plaça. El resultat és que a Vancouver no hi haurà la millor especialista en eslàlom de l'Estat, que sóc jo. I ho he hagut de saber per la premsa.»

—Com se sent després de tants anys preparant-se per anar a Vancouver?

—«Per a un esportista, els Jocs Olímpics són un objectiu molt important. Des de Torí treballàvem per preparar la participació a Vancouver i per fer-ho amb cara i ulls. Però la federació no ha seguit una línia de treball clara. En set temporades, hem canviat sis cops d'entrenador. No hi ha hagut un programa a llarg termini ni continuïtat de cap mena.»

—A més, vostè ha tingut molts problemes amb la federació.

—«Fa tres mesos em van fer fora de l'equip. Estava competint a Suècia en curses FIS. De manera sobtada, ens van canviar el programa i em van dir que faria copa d'Europa. Però jo no hi estava d'acord perquè, si el nostre objectiu era anar a Vancouver, amb el nou programa no era possible millorar el rànquing. Els vaig proposar continuar fent curses FIS i m'ho van acceptar amb la condició que jo mateixa m'ho pagués. Els vaig dir que sí, però llavors també m'obligaven a pagar l'entrenador de la federació i el cost es duplicava. Va ser un moment d'estrès i els vaig demanar que m'ho deixessin rumiar. Fins que em va trucar el coordinador de la federació per dir-me que em feien fora de l'equip perquè jo no podia triar el programa.»

—I què va fer?

—«No volia que la meva carrera esportiva s'acabés així i vaig estar dues setmanes corrent curses FIS pel centre d'Europa, pel meu compte i amb l'ajut del meu germà. Vaig fer millors resultats que en altres temporades i la federació em va convocar a una altra reunió en la qual se'm va readmetre en la selecció amb l'objectiu clar d'anar a Vancouver, tant per part meva com dels federatius.»

—Què li van proposar?

—«Va ser una reunió tensa, en què els vaig dir que em sentia decebuda i abandonada i que creia que els objectius dels esportistes i dels federatius eren diferents. Però vam arribar a l'acord de fer un programa només d'eslàlom perquè pogués millorar el meu rànquing. Ho vaig acceptar i he estat competint i treballant fins ara, quan esperava que em comuniquessin si anava als Jocs o no.»

—Diu que la federació té uns objectius diferents al dels esportistes. Quins són?

—«Ni jo ho sé. Però una federació ha d'establir uns criteris clars per estar en l'equip. Amb quin motiu me'n van fer fora i amb quin motiu m'hi van readmetre? Encara ara no ho sé. Aquest és un esport objectiu amb decisions subjectives de la federació.»

—La federació encara no li ha dit res?

—«Ja feia uns dies que era a casa i m'estranyava que no em diguessin res per continuar la preparació. Oficialment, encara no sé que no vaig als Jocs perquè ningú de la federació s'ha posat en contacte amb mi per dir-m'ho.»

—Vostè assegura que hi ha molts més conflictes en la federació.

—«Amb els set anys que fa que sóc en l'equip, no s'ha treballat com calia per aconseguir uns bons resultats esportius, perquè no està ben gestionat. I no parlo només de mi, sinó de tot l'equip. I finalment passa que ho anem deixant, que és la decisió que he pres després d'això.»

—Ha sentit que tenia el suport d'algú?

—«Sí, de la federació catalana i del seu president, Ramon Carreras, de la Diputació i l'Ajuntament de Girona, del delegat d'Esports... Molta gent s'ha portat bé amb mi, però en el dia a dia de la federació tot ha estat molt incert i, de mica en mica, he quedat cremada.»

—La decisió de plegar és ferma o la pren en calent?

—«És molt difícil dir-ho, però ho deixo després de set anys. Els meus objectius han canviat perquè no confio en el projecte de la federació. Han de canviar moltes coses.»

—Quines?

—«Cal fer projectes a llarg termini, no pressionar els esportistes ni improvisar, tenir els objectius clars, no dependre de les eleccions, tenir continuïtat...»

—Havia pensat altres vegades, de plegar?

—«Jo no, però la federació, d'alguna manera, m'hi ha convidat. Al final del curs passat ja vam estar tres mesos sense saber si l'equip continuaria i ara ho deixo perquè m'hi veig obligada, no perquè no vulgui continuar.»

—Sent ressentiment?

—«He sentit que tenia molt poc suport per part de la federació i he esperat moltes trucades. M'hauria agradat que em truquessin i em diguessin que hi havia una cinquena plaça que no seria per a mi. Assabentar-te'n per la premsa no és la millor manera. No confio que es disculpin. En set anys he viscut moltes coses i no em penedeixo del que he fet, però ara és un moment de canvi en la meva vida. Per desgràcia conec pocs esportistes que hagin passat per aquesta federació i els hagi quedat un bon gust de boca.»