Cargols i pinyons, una sortida a la crisi
Pagesos i ramaders incorporen a les seves explotacions altres activitats agràries per tenir guanys addicionals
L'estudi analitza activitats amb poc pes en el conjunt de la producció agrària però que s'estan convertint en un complement a l'activitat principal de l'agricultor o ramader. En concret, s'ofereix una radiografia de les produccions i cultius de bolets, calçots, tòfona, plantes aromàtiques i medicinals, mel, cargols, pinyons i suro –Girona és líder en aquests tres darrers.
Són sectors que, en la majoria dels casos, pel fet de ser minoritaris i estar dispersos pel territori, poc organitzats. Però són una oportunitat per aconseguir ingressos addicionals i un atractiu per a futures generacions agràries.
Bolets en cultiu
Actualment hi ha 12 explotacions que cultiven bolets (bàsicament gírgoles) a Catalunya, en una superfície de 615 hectàrees (l'informe no ofereix dades per demarcacions). Pel que fa als bolets silvestres, per obtenir la superfície on es produeixen, s'utilitza la suma de superfície de boscos homogenis, que és de 472.771 hectàrees. Segons els càlculs efectuats en l'informe, el valor econòmic del sector dels bolets se situa entre els 16,5 i els 26,7 milions d'euros anuals.
Un altre sector en què s'ha detectat un creixement de la demanda és el de les plantes aromàtiques. A les comarques gironines tenim un total de 5 explotacions de les 26 que hi ha a Catalunya, que sumen una superfície de cultiu de 2,5 hectàrees (283,2 al total del país) i de les quals 0,4 hectàrees corresponen a agricultura ecològica. En general a Catalunya, la producció d'aquests cultius és molt minoritària i es calcula que el valor econòmic d'aquesta activitat ronda els 230.400 euros l'any.
Finalment, la tòfona és un dels cultius que darrerament s'han implantat. L'estudi determina que a la demarcació de Girona hi ha 1,36 hectàrees destinades a aquest cultiu, que representa l'1,7% del total a Catalunya (Lleida acapara el 67,5%). La cotització de la tòfona és molt elevada i es calcula que el rendiment econòmic anual al país se situa en 1,3 milions d'euros.
Cargol bover
La helicicultura és el cultiu comercial de cargols comestibles. Girona té registrades 14 explotacions (les mateixes que Barcelona), que representen un terç del total del país. El model de producció és similar a la integració vertical. És a dir, existeixen explotacions de cria d'alevins (cargol petit), que subministren a les explotacions d'engreix d'alevins. Segons la font que es consulta s'obtenen diferents valors de producció de cargol a Catalunya, però el barem se situa entre els 71.000 i els 225.000 quilos l'any, que donen un rendiment d'entre 644.000 i 2 milions d'euros.
Mel i cera
L'apicultura és l'activitat ramadera especialitzada en la cria d'abelles per fer-ne mel i cera. La cria d'abelles es fa amb ruscs o arnes. A Girona hi ha 188 explotacions (el 15% de Catalunya) i un cens de 16.093 arnes. La Selva (amb 53 explotacions) i l'Alt Empordà (amb 43) són les líders a la demarcació. La producció anual de mel a Girona se situa en 456.600 quilos i, la de cera, en 24.800. L'activitat genera a Catalunya uns 8,6 milions d'euros anuals.
Suro
Les comarques gironines dominen la producció de suro, acaparen el 87% del total de Catalunya. L'Alt Empordà (15.429 ha de superfície de sureda), el Baix Empordà (25.798), el Gironès (18.868) i la Selva (38.850) són líders. Existeixen diferents tipus de suro, que fan variar el preu del producte. Els càlculs de la Fundació del Món Rural situen el valor econòmic d'aquesta activitat entre 1 i 1,7 milions d'euros anuals, considerant que un 30% del suro és de qualitat (se'n fan taps) i el 70% de baixa qualitat (es destina a trituració). Cal destacar que, en aquest sector, existeix una indústria transformadora molt important.
Pinyons
Per a la recollida i comerç de pinya del pi pinyer és indispensable tenir llicència, que pot ser individual o col·lectiva (empreses). Girona disposa d'un total de 854 llicències (21 col·lectives i 833 individuals), més de la meitat de les 1.586 que hi ha a Catalunya. L'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès i la Selva destaquen en aquesta producció, present en unes 23.000 hectàrees al país (que és l'extensió en què el pi pinyer és dominant o codominant). La venda de pinyons se situa en uns 2,5 milions d'euros anuals.