Can Pujadas de Girona fa 150 anys

El 1860 van néixer Isaac Albéniz i Anton Txèkhov. Va acabar la segona carlinada. Abraham Lincoln va ser escollit president dels Estats Units. I encara faltava un any perquè els federals i els confederats comencessin la Guerra de Secessió nord-americana. Doncs, també el 1860, Maria Murtra va obrir una botiga de vetes i fils a la cantonada del carrer Abeuradors i la Rambla de Girona, gràcies a la fortuna que havia fet el seu marit, Josep Bonet, a les Filipines. D'encarregat i dependent d'aquella casa hi tenien Manel Pujadas Ferrer, òptic. La relació laboral va acabar en matrimoni: Manel Pujadas Ferrer es va casar amb la pubilla, Carme Bonet Murtra. El gendre hi va començar a vendre roba i hi va posar una secció d'òptica. Aleshores, era una de les dues òptiques de Girona; l'altra encara hi és, a l'extrem oposat de la rambla: l'òptica Solà.

I des d'aleshores són cinc generacions de botiguers en aquell indret on comencen (o acaben) les voltes de la Rambla de Girona. I quatre generacions de Pujadas. Ramon Pujadas i Carme Regàs van liderar la tercera generació; Manel Pujadas Regàs i Fulvia Martoranno, la quarta.

Els germans Ramon, Jordi i Xavier Pujadas Martoranno, de la cinquena generació, són els actuals responsables d'aquest establiment. El dirigeixen i hi despatxen. S'ho fan sols. I pensar que entre els anys 60 i 70 del segle XX hi havien arribat a treballar 24 persones: dependents, aprenents, mosso, comptable i caixera. D'entre tot aquell personal el més carismàtic per a clients i família és el senyor Pere Borrell, mort el 1997 als 90 anys. Recordat per la seva miopia, va començar-hi a treballar als onze anys i va arribar a coincidir amb quatre generacions.

«En temps de rebaixes hi havia hagut cues. Riu-te'n de Zara. Els municipals havien de controlar les cues perquè la gent no es colés. Entraven de cinc en cinc», recorda Jordi Pujadas. I el seu germà gran, Ramon, afegeix: «Del borrissó que s'escombrava cada dia te n'hauries pogut fer un jersei diari, de tota la roba que s'acumulava a totes les taules.»

Des del 1997 és una botiga de roba d'home, però a començament del segle XX, en l'època de Manel Pujadas Ferrer, l'establiment era un basar. Com recorda Jordi Pujadas, a part d'òptica, era camiseria, merceria, pelleteria, perfumeria, corbateria, joieria i botiga de gèneres de punt i d'articles fotogràfics. «El nom d'aquell magatzem era Òptica Manel Pujadas. Després va ser Almacenes Pujadas, i ara és Pujadas i prou.» El pare, Manel Pujadas Regàs, de la quarta generació, recorda que l'adreça del comerç ha canviat de nom en diverses ocasions. Al començament la rambla tenia dos sectors: Llibertat, de les voltes cap a l'Argenteria, i Álvarez, fins al pont de Pedra; en temps de la II República va passar a ser rambla de la Llibertat; en temps de la dictadura franquista va ser rambla del Generalísimo, i d'ençà del retorn de la democràcia, rambla de la Llibertat.

En una foto antiga s'hi veuen unes grans ulleres penjades a sota les voltes. Aquesta imatge formarà part d'un conjunt mural que penjaran als aparadors per commemorar enguany el segle i mig de la casa. Ho celebraran discretament. Jordi Pujadas Martoranno avança que explicaran el seu compromís amb els teixits naturals, amb la voluntat pedagògica cap als clients, amb la moda, amb el concepte de slow wear i amb el seu lema de comprar poc i bo, «evitant la compra compulsiva i donant el rendiment màxim a les peces».

«Amb l'especialització del mercat actual no pretenem competir amb ningú; ens fixem només en nosaltres. Apostem per un servei de màxima atenció al client i qualitat del producte; l'estructura familiar ens permet donar austeritat en els costos», comenta Xavier Pujadas, que remarca que no estan casats amb cap marca. Com afecten les franquícies? «Hipercor i Zara ens van fer mal fa vint anys; ara el mercat està estabilitzat», comenten, abans d'assegurar que prefereixen la felicitat per davant del diner: «No volem obrir al migdia ni els festius. Els nostres avantpassats (avi, besavi i rebesavi) sí que havien viscut damunt la botiga, però el nostre pare ja no. I havien obert el diumenge.» Afirmen que compren a botigues de proximitat: «Volem donar vida als comerciants de casa; tenim un hàbit de compra senzill i directe, i volem ser tractats com nosaltres tractem el nostre client: atenció professional i personalitzada. Si exigim qualitat de roba, també volem qualitat de vida.»