«La cursa de braus és l'únic espectacle que requereix que un animal pateixi»
L'apoderat de José Tomás diu que els afeccionats catalans es veuen obligats a viure en la «semiclandestinitat»
Durant la primera sessió de compareixences en relació amb la proposició de llei per prohibir les curses de braus, diverses personalitats van intervenir per defensar aquesta iniciativa legislativa popular (ILP) que, amb el suport de 180.000 ciutadans, es va admetre a tràmit el desembre passat. D'entre els antitaurins, el primer a comparèixer va ser el científic i doctor en física Jorge Wagensberg, que va il·lustrar el seu discurs ensenyant als presents diversos instruments de toreig. «Això no fa mal?», es preguntava Wagensberg amb una espasa a la mà. El científic va assegurar durant la seva intervenció que el progrés moral justifica l'abolició de les curses de braus perquè «és l'únic espectacle que requereix que un animal pateixi». La sessió de compareixences al Parlament va començar amb la primera de les intervencions, del músic i apoderat de José Tomás, Salvador Boix, que es va mostrar força dur i molt crític amb els partits antitaurins, i va assegurar que el Parlament vol «aniquilar» els aficionats als braus, que, segons va dir, són més dels que sembla, tal com s'evidencia quan el torero José Tomás esgota ràpidament les entrades per a la Monumental. Boix va assegurar que a Catalunya els defensors de la tauromàquia «viuen en la semiclandestinitat», i va demanar que aquesta afició no es barregi amb qüestions identitàries. I en aquest sentit va criticar que els mitjans públics catalans mai s'hagin interessat per les curses de braus, i només ho facin amb motiu de manifestacions antitaurines. Després de la vehement exposició de l'apoderat de José Tomás, el torero i ramader Joselito, José Miguel Arroyo, va defensar també aquesta tradició i va assegurar que malgrat que va néixer a Madrid, si ho hagués fet a Catalunya continuaria sent «espanyol i torero». Durant la sessió de la tarda, el filòsof Josep Maria Terricabras va defensar que prohibir la cursa de braus és una qüestió que permetrà posar fi a una expressió de crueltat. Terricabras va referir-se als efectes econòmics de la possible prohibició de la cursa, i va respondre als qui esgrimeixen aquest argument que no tots els negocis són vàlids. El filòsof va acabar la seva ferma defensa de l'abolició demanant als parlamentaris que donin suport a aquesta iniciativa. Durant la sessió de la tarda, dos militants antitaurins andalusos van rebutjar que la prohibició tingui a veure amb una qüestió d'antiespanyolisme.
LES FRASES
Suports sota sospita
L'Associació de Defensa dels Drets Animals (ADDA) ha denunciat que entre els càrrecs electes de la Catalunya del Nord que firmen una carta a favor de les curses de braus n'hi ha tres que estan morts. Aquestes irregularitats les ha detectat l'associació francesa FLAC en una carta firmada per un «col·lectiu» de càrrecs electes francesos adreçada als diputats del Parlament de Catalunya, en la qual es demana que no es prohibeixin les curses de braus. A banda d'aquestes tres persones que figuren a la carta segons la FLAC, aquesta entitat denuncia també que entre els signants de la carta n'hi ha que no estan d'acord amb el seu contingut, com en el cas de l'alcaldessa de Fenollet, Claudie Marcos, que desconeixia que el seu nom acompanyava l'escrit i a més, segons la FLAC, està en contra de les curses de braus, que va suprimir a la localitat on governa. A més, segons l'associació francesa, entre els firmants de la carta hi ha noms ficticis. En vista d'aquest fet, la presidenta de l'ADDA, Carmen Méndez, va explicar que aquesta carta és una falta de respecte cap al Parlament de Catalunya.
El procés de la ILP
Les compareixences sobre la prohibició de les curses de braus, que ahir van començar, continuen aquest matí i aquesta tarda amb la resta de personalitats que seguiran esgrimint arguments a favor i en contra d'aquest espectacle. Avui serà el torn dels toreros Luis Francisco Esplá i Serafín Serrano, i dels filòsofs Norbert Bilbeny i Francis Wolff. També compareixeran avui el president del Consell General dels Pirineus Orientals, Christian Bourquin, i l'alcalde d'Arles i president de la Unió de Viles Taurines de França, Hervé Schiavetti. La comissió de medi ambient i habitatge del Parlament és l'encarregada de convocar aquestes compareixences, que acabaran el proper 17 de març. En aquest cas, intervindran l'empresari Pedro Balañà Mombrú i l'eurodiputat especialista en drets dels animals, Carl Schlyter. Un cop la comissió hagi escoltat els arguments de tots els participants s'obrirà el termini perquè els grups parlamentaris puguin presentar esmenes a l'articulat de la iniciativa. Es preveu que abans de l'estiu el ple del Parlament decideixi sobre el futur d'aquesta ILP que es va admetre a tràmit el mes de desembre passat.