[D]
0
Tarragona - 12 març 2010 2.00 h

Traient l'entrellat a les vegueries

La nova llei d'organització territorial de Catalunya genera molts interrogants que, amb l'ajut de dos juristes, intentem resoldre

- Tarragona

Què és una vegueria?

És el nom de la principal divisió històrica (també n'hi havia d'eclesiàstiques, fiscals o jurisdiccionals) amb què, des del segle XII i fins al 1714, va estar repartit el Principat de Catalunya. Originàriament, eren els territoris on els comtes de Barcelona –després, els reis de la Corona d'Aragó– van enviar els veguers per tenir un control més directe de la població. El veguer feia tasques judicials i de representació reial, i sovint s'enfrontava a la mateixa Generalitat o als poders municipals. Amb el Decret de Nova Planta, el 1716, les vegueries –que ja havien experimentat molts canvis de fesomia històricament– van ser substituïdes, primer per corregiments i, un segle més tard, per les actuals províncies borbòniques.

Intent durant la República

Als anys 30, en ple debat per recuperar una organització territorial pròpia de Catalunya, el geògraf tarragoní Antoni M. Rovira i Virgili va proposar recuperar aquest nom històric i genuí per als nous ens territorials que proposava crear a mig camí entre el Principat i les comarques. En principi, quan es va aprovar el 1936, se'ls va anomenar regions –n'hi havia nou–, però el 1937 un decret del govern els passaria a anomenar vegueries, que el règim franquista va abolir acabada la Guerra Civil espanyola, sense donar-los temps ni tan sols a implantar-se. Ara, la idea és la mateixa, en el mateix marc de reorganització: que hi hagi una administració intermèdia entre la Generalitat i els consells comarcals que apropi i millori certs serveis als ciutadans i alhora s'adigui més a la realitat territorial de Catalunya. L'articulat de la nova llei defineix la vegueria com «una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l'agrupació de municipis».

La vegueria substituirà la província?

Rotundament, no. Les províncies estan recollides en la Constitució Espanyola, així que ni desapareixen ni es poden suprimir, si no és que es reformi la carta magna. La maquinària de l'administració de l'Estat, doncs –com ara tots els serveis de la subdelegació–, continuarà organitzada per províncies com la de Tarragona, que també són l'única circumscripció electoral reconeguda amb vista a les eleccions estatals. Les vegueries serien la divisió reconeguda per l'administració de la Generalitat. Totes dues divisions conviuran. Cada comarca, això sí, ha de formar part íntegrament d'una mateixa vegueria (ara, per exemple, la Cerdanya està repartida en dues províncies).

La recuperació de la vegueria no suposarà la creació d'un altre nivell administratiu?

En principi no, perquè els consells de vegueria –que són els òrgans de govern de les vegueries– es crearan a partir de les actuals diputacions, a les quals substituiran. De fet, això és l'únic que queda clar en l'avantprojecte de llei: el canvi de nom. «Són els mateixos gossos amb diferents collars», exemplifica Joan Anton Font. En un segon estadi previst per després de les eleccions municipals de l'any vinent, el consell de vegueria de Tarragona es dividirà en dos: el de les Terres de l'Ebre i el del Camp de Tarragona. La resta es deixa per més endavant, ja que en els altres casos cal retocar els límits provincials.

Ja es poden suprimir les diputacions?

Sí, a diferència de les províncies. De fet, la supressió està recollida expressament en l'Estatut, que té rang de llei orgànica estatal. «Amb l'aprovació de l'Estatut, les diputacions ja han caigut; el canvi de cartell ja s'ha fet, però no s'ho ha cregut ningú», indica Font. Segons aclareix Jordi Jaria, l'únic que marca la Constitució, això sí, és que dins de cada província hi ha d'haver almenys un òrgan descentralitzat de govern, tot i que n'hi pot haver més (per exemple, a les Canàries hi ha només dues províncies, però cap diputació, sinó set cabildos, un òrgan de govern propi per a cada illa). «Els consells de vegueria són els òrgans de govern de les províncies, encara que n'hi pugui haver més d'un per província», resumeix, mentre aclareix que consells de vegueria i diputacions no poden coexistir, ja que això «no és compatible amb l'Estatut».

Quina funció tindran les vegueries?

L'administració de la Generalitat, per començar, s'endreçarà i estructurarà tots els serveis en funció de les vegueries –de fet, ja s'hi està adaptant des de fa uns anys, amb la creació, per exemple, de la delegació a les Terres de l'Ebre, a banda de la del Camp de Tarragona–. «Fins ara, cada conselleria tenia un mapa diferent: el sanitari, l'educatiu, etc. i està bé que ara coincideixin, és un encert», indica Font. De fet, l'articulat diu clarament que «la demarcació veguerial és la divisió en la qual la Generalitat organitza els seus serveis». A banda d'això, les vegueries també servirien (no ho diu l'Estatut, però la decisió depèn només del Parlament) de circumscripció electoral catalana quan s'aconsegueixi consensuar una llei electoral pròpia. Fins llavors, continuarà valent la disposició transitòria de 1979, que defineix les províncies com a circumscripcions també a les eleccions catalanes.

Quines atribucions tindran els consells de vegueria?

D'entrada, les mateixes competències que les actuals diputacions, bàsicament d'assistència, coordinació de serveis municipals i cooperació, tot i que «es vol anar molt més enllà», assenyala el conseller Ausàs. Dependrà en darrer terme de la llei dels governs locals, l'avantprojecte de la qual el Parlament està tramitant en paral·lel. Algunes veus reclamen que rebin també altres competències dels actuals consells comarcals i de la mateixa administració de la Generalitat. Font recorda, així, que «les primeres propostes eren més ambicioses, ja que preveien la cessió de competències urbanístiques que ara té el govern, com els instruments de planejament o d'altres en matèria de seguretat pública». «Això sí que seria creure's l'autonomia local, però ara els han tallat les ales», lamenta el jurista, que considera que ara «hi ha municipis molt petits que tenen massa competències, moltes de les quals no poden gestionar». «Ara anirà per estàndards i, si un municipi no pot complir, pot agrupar-se en mancomunitats, en consells comarcals o consells de vegueria».

L'articulat de la llei, en tot cas, deixa la porta oberta perquè els consells de vegueria rebin competències, per delegació o encàrrec de gestió, de la Generalitat o l'Estat, de la mateixa manera que poden acordar de cedir-ne «a favor de les comarques i entitats metropolitanes». Els consells de vegueria, a més, tenen potestat normativa general en els afers de la seva competència a través de la carta i les normes veguerials.

Si una organització –la vegueria– és paral·lela i pot conviure amb l'altra –la província–, cal que l'aprovi l'Estat?

Algunes interpretacions defensen que no. Joan Anton Font, per exemple, defensa que, per crear les vegueries, «no caldria tocar els límits provincials actuals». «ERC s'ha equivocat renunciant a aquesta interpretació», diu. Font recorda que en un treball realitzat el 2008 per diversos professors i experts de la URV per encàrrec de la Diputació de Tarragona, que es va entregar també a l'Associació Catalana de Municipis, ja es defensa que, «si es vol, és possible crear set o vuit vegueries sense modificar límits provincials».

Vegueria... provincial

Un altre ponent d'aquell treball, Jordi Jaria, fa en canvi alguns matisos. De fet, admet que sí que seria possible desplegar les vegueries sense alterar els límits provincials, però els consells de vegueria sí que s'haurien d'adaptar sempre a aquests límits, ja que la Constitució marca l'existència d'òrgans de govern intraprovincials i, per tant, no permet un mateix ens de govern que actuï alhora en dues províncies diferents. Abans s'han de canviar els límits, si cal, i per això aquí ha d'intervenir l'Estat (en el cas de la Catalunya central, per exemple, o bé es modifica el límit perquè el Solsonès, ara a la província de Lleida, passi abans a la de Barcelona, o bé no es toca i la Catalunya central es constitueix sense el Solsonès, incorporant-se aquest a la vegueria de Lleida o a la de l'Alt Pirineu-Aran). «En definitiva, si els límits provincials no s'alteren, els consells de vegueria, siguin un o dos per província, s'han de constituir en territoris que pertanyin a una sola província», resumeix. Els canvis de límits només es poden aprovar per mitjà de lleis orgàniques estatals, que requereixen la majoria absoluta (un mínim de 176 diputats) al Congrés.

Per què diuen que també hi ha problemes a Tarragona si les vegueries no retoquen el límit provincial?

Doncs perquè alguns municipis de la Ribera d'Ebre pertanyen al partit judicial de Reus, i les circumscripcions electorals es basen com a divisió inicial en els partits judicials (tot i que això també es vol canviar amb la futura llei electoral catalana perquè els partits judicials passin a ser substituïts per les comarques en aquest aspecte). Per tal que aquests municipis ebrencs deixin de dependre de Reus, cal que l'Estat faci una «modificació molt puntual», segons Ausàs, de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG). «El govern entén que cal modificar la LOREG, igual que es va fer amb els cabildos, perquè és la llei que marca la circumscripció electoral, i així pot activar els mecanismes d'elecció al marge de les diputacions», explica Jaria.

De tota manera, Font discrepa també en aquest punt. «Crec que no és imprescindible canviar la LOREG, perquè la Generalitat té plenes competències per a les institucions que li són pròpies, i no cal modificar la planta judicial», considera. Font, així, admet que «ara es donaven les competències a la junta electoral provincial, que és la que feia la distribució cap a les juntes electorals de zona, que depenen del jutjat de primera instància». En canvi, segons ell, si s'aprova la llei electoral catalana es podria fixar un règim propi sense retocar cap llei estatal, com a mínim si es parla de partits judicials d'una mateixa província, com és el cas tarragoní. «Acceptar que depens de la LOREG és renunciar a la teva llei», diu.

Com es triaran els consells de vegueria?

El primer esborrany de la llei, recorda Font, concretava un sistema propi, una referència que ha desaparegut en l'avantprojecte. En suprimir-ho, doncs, i mentre no s'aprovi la llei electoral catalana, se subroga el sistema actual d'elecció de les diputacions, recollit en la LOREG, que depèn dels resultats de les eleccions municipals. «Fent una interpretació més valenta de la Constitució, podem fixar un règim electoral propi per als consells de vegueria», considera, però, Font.

Les diputacions forals basques s'escullen amb un procediment específic, diuJaria. En el cas de l'Ebre, com que no hi ha circumscripció electoral pròpia, les disposicions transitòries de la nova llei de vegueries ja deixaran clar que la tria del seu consell queda en espera de la llei electoral. Com ara les diputacions, els consells de vegueria es constituiran 30 dies després que ho hagin fet els ajuntaments, tindran un president o veguer en cap i diversos consellers o veguers; podrà tenir els seus òrgans dependents i crear comissions.

I el finançament?

«Serà exactament el mateix que el de les diputacions», resumeix Ausàs. La llei, així, estableix en la disposició addicional primera que els recursos de les vegueries són els que preveu el text refós de la llei estatal reguladora de les hisendes locals, del març del 2004, per a les províncies. «No es parla per res de la hisenda de la vegueria; com es pot crear una administració si no se n'ha resolt el finançament?», es pregunta Font. Ausàs, en tot cas, admet que «hi haurà d'haver una redistribució dels recursos i, mentre no hi hagi una llei de finances locals que ho estableixi, haurà de ser el mateix Parlament el que reparteixi amb la llei del pressupost». «Els recursos s'hauran de redistribuir amb criteris no només poblacionals per equiparar i garantir els bons serveis».
I el projecte de província única?
Se'n va parlar fa vint anys, durant els governs de CiU, com una fórmula possible a partir de la qual Catalunya podria desplegar amb més facilitat i sense dependre de Madrid l'ordenament intern de Catalunya. Al final, però, no es va veure viable, i ara tampoc es considera plantejar-la de nou. Jaria recorda, en aquest sentit, que, si es fes província única, Catalunya perdria pes en moltes institucions de l'Estat. Per començar, per exemple, tindria 12 senadors menys.

I els consells comarcals?

«No han de tenir competències com a tals, sinó només per delegació dels municipis o de la Generalitat», defensa Font. El mateix Ausàs aclareix que els consells no apareixen a la llei de vegueries, però sí en la dels governs locals que s'està redactant en paral·lel. El conseller, així, ja avança que es convertiran «en organismes de mancomunació i prestació de serveis», sense contingut polític, per la qual cosa els consellers comarcals «perdran tot el sentit, i s'aprimarà el nombre de càrrecs públics». «Es vol reduir i redimensionar l'administració, i treballem en un consens en aquesta direcció, perquè ningú hagi de sortir de la comarca per resoldre els seus interessos», resumeix Ausàs.

Capitals o seus institucionals?

L'articulat fa ben poc esment de la qüestió, i la paraula capital ni tan sols hi apareix D'entrada, parla de subrogar les quatre diputacions actuals en quatre consells de vegueria, que se sobreentén que mantenen les «seus institucionals» actuals. Per altra banda, descriu les comarques que formaran cadascuna de les set «demarcacions veguerials», com la del Camp de Tarragona. Només quan es refereix a la creació de la vegueria de les Terres de l'Ebre diu explícitament que «la seva seu institucional se situa a la ciutat de Tortosa». De la de l'Alt Pirineu i la Catalunya central no en fa cap esment.

Tindran funcionaris els consells de vegueria?

Sí, els de les actuals diputacions. L'avantprojecte ho detalla en l'ampli capítol IV, que bàsicament deixa clar que d'una institució passaran a l'altra, sense més consideracions. «Se subrogarà el personal de manera total i absoluta, sense variar cap tipus de règim: només canviarà de nom la seva empresa», exemplifica Font. Així, hi continuarà havent funcionaris –els de secretaria, fiscalització interna i tresoreria han de ser estatals–, personal eventual –que, com els altres funcionaris, es regiran per les normes de funció pública de la Generalitat– i personal directiu. En tot cas, tal com recorda Ausàs, també s'està pendent que el Parlament aprovi la nova llei de mesures en matèria d'ocupació pública –ja té el llum verd del govern–, per obrir un «procés gradual» que faciliti la mobilitat administrativa, perquè «els treballadors públics puguin treballar en altres administracions».

Com es farà el «traspàs» de diputació a vegueria?

El mateix dia que la nova llei es publiqui al DOGC, les quatre diputacions actuals passaran a dir-se consells de vegueria, i mantindran exactament totes les atribucions. Quan s'hagi de crear un nou consell de vegueria –per exemple, el de l'Ebre–, i per tal d'ordenar la transferència de serveis, recursos humans, béns i mitjans econòmics, el govern crearà una comissió mixta de traspàs amb representants del consell de vegueria existent i els del nou, presidida per un càrrec de la Generalitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a