«Intentem fer química neta»

–«Estudiem molècules que puguin tenir rellevància en els processos químics dels éssers vius, i que a més tinguin metalls de transició, com ara el ferro, el coure i el manganès.»

–«Pràcticament tots els organismes vius tenen enzims que el que fan és oxidar les substàncies per excretar-les. Molt sovint utilitzen un nucli de ferro capaç de reaccionar amb l'oxigen, i aquesta reacció genera una espècie química que és suficientment oxidant per inserir àtoms d'oxigen en molècules orgàniques, fent-les més hidrofíliques i d'aquesta manera, dissoltes en aigua, poden ser excretades dels organismes. Aquesta reacció és molt interessant, perquè des del punt de vista de la química tradicional no està resolta.»

–«No, també participa en els processos de biosíntesi. Determinades molècules que tenim en el nostre organisme per poder-les sintetitzar requereixen un procés d'oxidació. I sovint, perquè es produeixi això hi ha un enzim de ferro.»

–«El ferro és el metall per excel·lència de la natura, simplement perquè és molt abundant. Per tant va ser l'element de tria dels organismes senzillament perquè estava disponible. I l'altre element al seu favor és que pot guanyar i perdre electrons de forma molt fàcil. Això fa que tingui una química molt rica. Molt abundant i amb una química molt rica, l'evolució ha trobat moltes maneres de fer-ne ús. Nosaltres estem carregats de ferro fent diverses funcions: portant oxigen, fent oxidacions... però també hi ha organismes que fan servir el ferro per generar energia a partir de protons i formar hidrogen. Ens interessa perquè el ferro és capaç de provocar reaccions que no tenen una solució a la química tradicional i per tant són interessants.»

–«El ferro o altres metalls com ara el coure, el manganès i el zinc, quan es troben en organismes vius, s'hi troben formant part d'estructures molt complexes. Nosaltres mirem de buscar estructures químiques més senzilles que puguem preparar al laboratori, que no tinguin la complexitat d'una proteïna, però que puguin fer la mateixa química.»

–«Amb dos objectius. El primer és senzillament intentar entendre el funcionament d'aquests enzims que hi ha en el nostre organisme. Cada any apareixen nous enzims, amb noves estructures i funcions. Estem molt lluny de conèixer-los i d'entendre'ls. Hi ha autors que pensen que tota la química que es produeix en el nostre organisme està catalitzada amb alguna molècula catalitzador que la fa possible. I moltes d'aquestes molècules catalitzadores contenen un metall, que en molts casos es tracta de ferro. Hi ha tot un món per descobrir.»

–«Moltes d'aquestes reaccions no estan resoltes en la química tradicional, o es fan de tal manera que generen molta quantitat de residus. La idea és crear molècules que puguin fer aquesta química, a la qual per ara no hi ha solució, però també molècules que ho permetin fer de manera més eficient i més neta. Nosaltres intentem fer això: química neta inspirada en la natura. Per exemple, fem servir molt l'aigua oxigenada com a oxidant, perquè un cop feta servir l'únic subproducte que es genera és aigua. Però si fem servir ferro, tampoc es generen residus. Saps que es fan experiments de llançar ferro al oceà perquè hi hagi vida? Si utilitzés ferro o coure, això no té cap mena de toxicitat. Per això deia que el ferro és bàsic. Hi ha processos infecciosos en què la lluita entre l'organisme i el patogen és una lluita pel ferro. Qui es queda el ferro guanya la batalla.»

–«Nosaltres no hem utilitzat encara aquestes molècules com a possibles fàrmacs. Però hi ha possibilitats, i de fet hi ha gent que ho està investigant. Les fem servir amb la idea de fer síntesi orgànica en general per a qualsevol aplicació possible. I que són molt més netes i que et donen noves vies per accedir a productes naturals que fins ara no es podia aconseguir si no era amb enzims naturals.»