Ampliació dels Aiguamolls: així no

Entenem els sentiments ideològics d'aquells que voldrien que la plana de l'Empordà fos una gran llacuna, tal com era fa milers d'anys, però això avui ja és impossible.

Allà on abans només hi havia aiguamolls, insectes i fauna diversa, ara hi viuen persones, que hi són perquè la Catalunya empordanesa s'ha forjat gràcies que s'ha guanyat terreny als aiguamolls, s'han construït segones residències, els pobles han crescut i l'activitat socioeconòmica ha prosperat fins estabilitzar una societat que, ara, s'intenta canviar imposant aquests sentiments de certes persones, amb ideologies molt respectables, però exageradament radicals i per això no acceptables.

Ni tot el litoral de Catalunya ha d'estar saturat d'edificis a la línia de platja, ni tampoc s'ha de convertir els paisatges de Catalunya en un gran parc natural. Els extrems mai no són una bona solució.

Igual que al Montgrí, en plena crisi nacional, el respecte a la propietat privada i l'actual cultura mediambiental del territori semblaria que haurien d'ésser un impediment, més que un al·licient, per fer una bestiesa com és la d'ampliar un parc natural que, dins de l'àmbit que ja té ara, fa 27 anys que no funciona correctament.

El delegat de Medi Ambient a Girona insisteix que si fa 27 anys que existeix el parc i molta gent encara no l'accepta, es perquè «alguna cosa de la comunicació ha fallat». En part té raó, falla la comunicació, sí, però no la que va de l'administració a l'administrat, sinó la que va del ciutadà al govern, que no escolta i tira pel dret.