[D]
0
Girona - 19 març 2009 2.00 h

L'Ajuntament de Girona, obligat a pagar 40.577 euros per unes obres de fa 30 anys

Una sentència permet a un lampista cobrar per una feina que va fer a Isaac el Cec als anys 70

- Girona

Els fets es remunten a l'any 1977, quan Alabau va prestar els serveis de lampisteria a les instal·lacions anomenades al començament Isaac el Cec, de les quals posteriorment l'Ajuntament de Girona va passar a ser patró principal, a través del Patronat Call de Girona, propietari del Centre Bonastruc Ça Porta. Alabau i els seus treballadors van fer les obres en diferents fases i fins als anys 1980. Al principi va cobrar algunes quantitats, fins que li van deixar diners a deure. Més endavant, el 1985, el projecte impulsat per Josep Tarrés va fracassar, i va culminar el 1991 amb l'aprovació dels estatuts del Patronat Call de Girona, en què es van implicar les institucions per convertir Isaac el Cec en el Centre Bonastruc Ça Porta.

Durant aquests trenta anys, Salvador Alabau ha fet múltiples gestions per cobrar el deute, i va recórrer també al Síndic de Greuges. La quantitat que reclamava Alabau pujava a 49.379 euros, uns nou mil euros més que els que rebrà ara. Els interessos, que pugen més que el deute, s'han calculat a partir del 31 d'octubre del 1990, data en què Alabau va presentar el primer requeriment notarial a l'Ajuntament de Girona.

Segons la lletrada Cristina Valentí i Rodrigo, amb despatx a Torroella de Montgrí, el cas ha estat «complicat», i no es veia que sortís favorable a Alabau. La part demandada, afirma Valentí, que ha actuat per torn d'ofici, no estava d'acord a pagar els interessos del deute. Per la lletrada, al final s'ha fet justícia d'un cas en què Alabau «va pecar de bona fe i de donar força a la paraula», mentre que la part demandada ha actuat amb «molta mala fe».

SALVADOR ALABAU

«S'ha fet justícia, amb la raó es va pertot»

Salvador Alabau té ara 76 anys. Quan van passar el fets en tenia menys de 50. Ara és vidu i està molt delicat de salut.

–Creu en la justícia?
–«Sí. Si no ja m'hagués fet enrere.»
–Què l'ha motivat a continuar la seva lluita fins al final?
–«Amb la raó es va pertot. Tenia raó. Sempre he dit que no em moriria fins que no hagués aconseguit que es fes justícia.»
–S'ha sentit maltractat?
–«Per l'Ajuntament molt. He rebut insults i amenaces. Quan anava a reclamar el que era meu em tractaven pitjor que a un gos. Una vegada vaig haver de vomitar a la sortida, de malament com ho passava quan hi anava.»
–Qui l'ha ajudat?
–«El meu cunyat i el gestor, sobretot.»
–Com se sent ara que ja coneix la sentència que li es favorable?
–«Em sento com si tingués divuit anys. Però no pararé de denunciar els fets. He estat molt maltractat i estic molt dolgut.»
–Pensava en un resultat com aquest?
–«Sí. Però si hagués tingut més documentació per justificar altres coses encara m'havien de pagar més diners.»
–Arran del deute va quedar arruïnat?
–«Vaig perdre l'empresa i la botiga. Vaig haver d'acomiadar els treballadors. Els proveïdors m'embargaven, els vaig prometre que els pagaria quan pogués i ho vaig fer. A casa no hi havia diners i els meus pares van haver de treballar per ajudar-me...»
–Llavors va perdre la salut?
–«Em van diagnosticar diabetis. El metge em va dir que triés entre viure o capficar-me amb el problema. Em va donar vida per tres mesos. He estat a punt de morir més d'una vegada. Un cop ja em van extremunciar i en una altra em van donar per mort quan m'entraven a l'ambulància. Tinc un peu tallat per la meitat a causa de la diabetis i a l'altra només hi tinc dos dits.»
–Abans tenia un altre advocat, no?
–«Sí, però em va dir que si volia reclamar més d'una certa quantitat deixaria el cas. Jo li va contestar que volia reclamar tot el deute.»
–Ha preferit anar pel camí de la via judicial i no de l'acord?
–«Sí. He volgut que sigués un jutge qui resolgués el cas.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a