Reus espera el trasllat al nou hospital per reordenar els serveis sanitaris de la ciutat
Hi haurà almenys un nou equipament d'atenció primària i alhora es mantindrà l'edifici del Carme com a centre de salut
El trasllat de l'hospital universitari Sant Joan al nou emplaçament s'ha convertit en l'element clau, en el factor decisiu que ha de contribuir a fer el pas definitiu per reorganitzar el mapa sanitari, i en part també social, de la ciutat. Tot i que algunes actuacions planificades ja s'executen, la marxa del centre hospitalari propiciarà una reacció en cadena. Qualsevol projecte exigeix un període de temps per planificar i executar les actuacions necessàries, però el delegat territorial del Departament de Salut, Joaquim Pellejà, té molt clar que «fa falta disminuir les càrregues de població» per cada centre d'atenció primària, cadascun dels quals hauria de cobrir com a màxim una població de 20.000 habitants. I en això es treballa, «parlant-ne amb l'ICS i Sagessa», que són els dos proveïdors que cobreixen l'atenció primària a la ciutat. Les línies del mapa no s'han traçat completament, tot i que sí que s'han esbossat en el pla de ciutat, que afegirà dos centres nous als tres equipaments d'atenció primària que hi ha ara, a banda dels consultoris adscrits a cada CAP. La nova distribució de la població farà que es passi de cinc a sis àrees bàsiques de salut (ABS).
Redistribució d'activitat
Les ABS Reus I i Reus II són a les dependències del CAP Sant Pere, però amb el trasllat de l'hospital un dels dos podria situar-se al Carme, a l'espai que deixi l'hospital. De fet, al CAP Sant Pere hi visiten especialistes, però Pellejà ja avança que en el futur «quedarà com a CAP, sense especialistes»; però matisa que «no vol dir que no pugui haver-hi algun tipus d'especialitat», ja que n'hi ha amb molta demanda, com ara traumatologia, oftalmologia, otorinolaringologia i dermatologia. Pellejà també avança que ampliar el CAP Sant Pere «no tindria gaire sentit», si bé un cop alliberat l'antic convent del Carme (on ara hi ha l'hospital) es resoldrien més del 80% dels problemes i s'hi podria fer cirurgia major ambulatòria, així com implantar-hi dispositius sociosanitaris. Es preveu que es pugui convertir en un centre d'alta resolució i mantenir-hi el transport sanitari, com també es mantindrà al CAP Sant Pere.
El CAP Llibertat –a les dependències dels antics jutjats– també acull dues ABS, la III i la IV, però «una de les dues ha d'anar fora», explica Pellejà. Previsiblement una de les dues ABS, la Reus IV, traslladarà l'activitat al centre d'assistència primària que es construeix a Cal Xap. No obstant això, també s'estudia l'opció que es constitueixi una nova ABS, la Reus VI, coincidint amb el desenvolupament de l'àrea residencial estratègica Reus Nord, i és aquí on es traslladaria part de l'activitat del CAP Llibertat. De fet, aquest centre és el que té més pressió assistencial, ja que té 50.000 habitants adscrits.
De CAP, a CAPI
Un altre dels canvis que es planegen a Reus per als centres d'assistència primària és la transformació en centres d'atenció més integral, que no només incloguin l'assistència sanitària, sinó també la social i la sociosanitària. El primer de tots que s'ha reconvertit en aquest nou model d'assistència, que en diuen CAPI, és el CAP Marià Fortuny, que pertany a l'ABS Reus V. A més d'una ampliació de les dependències sanitàries, al costat s'hi ha fet una residència per a la gent gran amb 72 places. Ha estat la primera que s'ha construït per mitjà d'un sistema de mòduls, que ha escurçat el temps d'edificació i el cost de la infraestructura.
El model de CAPI «s'avança a un corrent inexorable», segons admet Pellejà, que posa com a exemples els casos ja existents de la Selva del Camp i Alcover. Però encara són minoria. En primer lloc, perquè «representa una planificació a molt llarg termini», i ara per ara el Departament de Salut i el d'Acció Social, que són els responsables de l'atenció sanitària i la social, respectivament, «no van junts». I en segon lloc, cal temps i recursos econòmics; però «el sistema evolucionarà, i en els propers anys hi haurà canvis substancials», augura Pellejà. Així, el mateix director territorial ja avança que, almenys a Reus, «cada vegada que es plantegi un CAP nou es plantejarà la conveniència que hi vagi un centre de dia i residència».
Salut mental
També en l'àmbit de l'assistència primària, s'ofereix atenció a la salut mental. Més concretament, l'Institut Pere Mata és el responsable de desplegar el pla director de salut mental i, a Reus, passa consulta i fa visites compartides amb l'atenció primària al CAP Llibertat. A més, s'han impulsat activitats grupals per a les patologies de baixa complexitat com ara l'ansietat i l'insomni.
Fa tres anys que es va començar a atendre la salut mental des de l'atenció primària, després de detectar-hi col·lapse per patologies lleus de l'àmbit de la psicologia i la psiquiatria, de manera que els metges de família no podien assumir tota la càrrega i «van respondre-hi derivant més del que calia». Però després d'aquest temps d'implantació, «cada vegada més es deriva als especialistes només el que pertoca», diu Pellejà. Es tracta d'un projecte demostratiu que coordina els dos nivells, atenció primària i salut mental, i que «ha permès resoldre més quantitat de casos».
Reus no és l'única ciutat en què s'aplica, sinó que es fa en vuit àrees bàsiques del Camp de Tarragona: a més del CAP Llibertat, el CAP Tarraco de Tarragona, i també a Cambrils, Vila-seca, Constantí, Alcover, la Selva del Camp i l'Hospitalet de l'Infant.
Mirant a Bellisens
La reordenació del mapa sanitari de Reus depèn, en bona mesura, de la posada en funcionament del nou hospital, que serà gradual i començarà el mes de juliol. De fet, s'ha allargat unes setmanes el termini de recepció de les obres, que es farà efectiu el 15 de maig vinent. Aleshores, estaran del tot acabades la planta baixa, la primera i la segona. L'obertura de l'hospital nou provocarà diversos moviments de peces i ajudarà a descentralitzar els serveis sanitaris a la ciutat. Així, l'atenció de patologies més complexes es farà a les instal·lacions hospitalàries noves, on es tractaran les urgències més greus. En canvi, el nucli de la ciutat s'esponjarà i s'hi resoldran les afeccions de caràcter menys greu.
