La nova selectivitat arrenca amb més comprensió lectora i menys gramàtica
Els alumnes valoren de manera positiva fer proves voluntàries d'assignatures que han triat, a més de les obligatòries
Més semàntica i menys sintaxi. Molta comprensió lectora, reflexió i expressió escrita. Aquesta és la tònica dels primers exàmens que han fet els 26.427 alumnes de Catalunya que aquest any s'han matriculat a les proves d'accés a la universitat (PAU). Per demarcacions, s'examinen 19.923 estudiants a Barcelona, 2.568 a Girona, 1.564 a Lleida i 2.372 a Tarragona.
A l'examen de llengua castellana i literatura, els estudiants van poder triar entre l'opció A, en què hi havia un fragment de l'obra Tres sombreros de copa, de Miguel Mihura, i l'opció B, en què s'havia d'analitzar l'article Especialista en todo de Juan Goytisolo, publicat a El País. A la prova de llengua catalana i literatura, els estudiants van poder triar entre un fragment de l'obra La bogeria, de Narcís Oller, i els articles 11 i 12 del projecte de llei de l'accés a l'entorn de les persones amb discapacitat usuàries de gossos d'assistència. A la part comuna de reflexió lingüística, hi havia exercicis de sintaxi i gramàtica, tot i que predominava la comprensió lingüística. L'examen de català els estudiants el van considerar, com ja ha passat altres anys, més complicat que el de castellà.
Pel que fa a l'examen de llengua estrangera, l'opció majoritària va ser l'anglès (25.213 estudiants), seguida de molt lluny pel francès (481). La resta es van examinar d'alemany i italià. Els exàmens van incloure una part de comprensió de lectura, una de redacció i una prova auditiva. A la tarda, es van fer proves específiques (voluntàries) de disseny, electrotècnia i grec.
Avui les proves continuaran a les nou del matí amb un examen d'història o història de la filosofia. Aquesta és la darrera prova comuna de tots els alumnes. La part obligada de la selectivitat inclou cinc exàmens, a diferència dels set que hi havia, un dels quals és d'una assignatura de modalitat elegida per l'alumne. Divendres també es fan exàmens i, en alguns casos, com és a les comarques gironines, les proves s'acabaran dissabte al matí, ja que es faran els exàmens que altres dies coincideixen en una mateixa hora.
Un 6,16 de nota mitjana l'any passat
L'any passat van superar les proves un 93,07% dels alumnes que es van presentar i la nota mitjana es va situar en un 6,16. Aquest any molts confien que la prova voluntària, d'assignatures que han triat, els permeti apujar nota.
Com fins ara, els alumnes que obtinguin un cinc de mitjana entre la nota de batxillerat (que comptarà un 60%) i la qualificació obtinguda en la fase general de les PAU (que comptarà un 40%) podran accedir a la universitat sempre que hagin obtingut un mínim de quatre punts en la fase general.
En la fase específica, els alumnes poden examinar-se d'altres assignatures de modalitat diferents de l'elegida en la fase general (encara que no les hagin cursat durant el batxillerat), que estiguin associades a la branca de coneixement de l'estudi de grau en el qual volen ser admesos. En aquesta fase els alumnes poden fer fins a tres exàmens. La superació de la fase general té una validesa definitiva, mentre que la qualificació de les matèries de la fase específica valdrà durant els dos anys següents a la prova.
Tots els estudiants que hagin obtingut una qualificació de les PAU superior o igual a 9 punts rebran una distinció de la Generalitat.
Les noves proves d'accés a la universitat s'han dissenyat per adaptar-les a la llei orgànica d'educació (LOE), al nou batxillerat i a l'Espai Europeu de l'Educació Superior. La majoria d'estudiants s'examinen de les cinc proves de la fase general i d'alguna de les matèries corresponents a la fase específica. En concret, 14.893 alumnes (el 56,36%) faran un total de set exàmens, 6.255 (el 23,67%) en faran vuit i 3.014 (l'11,84%) en faran 6. La resta, faran només la fase general.
La llarga espera entre exàmens
M.CDe mitja hora a tres quarts d'hora. Aquest és el temps d'espera entre examen i examen, que per molts és excessiu. Alguns estudiants aprofitaven per fer l'últim repàs, d'altres feien tertúlia i comentaven les respostes i d'altres esperaven al bar, a les escales o als passadissos. Alumnes i professors coincidien a fer-ne una valoració negativa. L'horari s'allarga fins a les tres de la tarda, i cal tenir en compte que aquest any continuen les proves a partir de dos quarts de cinc i fins a les sis. Els exàmens duren hora i mitja, però molts acaben abans. El coordinador de les proves a Girona, Jaume Portella, destaca aquest punt com un dels que caldria corregir. «La mitja hora d'abans entre examen i examen era del tot suficient», manté. D'incidències n'hi va haver poques. «Dotze alumnes no s'han presentat, algun perquè estava malalt i d'altres perquè volien millorar nota, però al final no han vingut. N'hi ha també que a última hora han optat per no fer les proves voluntàries, tot i que pocs», va dir. A les comarques gironines, hi ha matriculats a les proves 2.521 alumnes.
El nou model, ben valorat pels estudiants
Els estudiants consultats valoren de manera positiva el nou model, tot i que molts especifiquen que no poden comparar, perquè és el primer cop que fan la selectivitat. N'hi ha, però, de repetidors que veuen els canvis amb bons ulls, ja que el fet de poder-se examinar de més assignatures que els agraden els fa pensar que potser poden millorar la nota. Pel que fa a les assignatures de sempre, com el català i el castellà, on s'hi han introduït algunes variacions d'esquema, hi ha opinions diverses. Hi ha professors que opinen que està bé que es faci més incidència en la comprensió lectora, però també n'hi ha que mantenen que caldria reflectir més als exàmens el que s'ha estat aprenent durant els dos cursos de batxillerat i no jugar amb tan poques cartes. Una professora de català va remarcar, en relació amb el contingut de l'examen, que «ha estat poc representatiu del que s'ha estudiat».
Alguns alumnes repetidors de segon curs de batxillerat es queixaven que s'hagués inclòs un text, el de La bogeria de Narcís Oller, d'un llibre que ells no van estudiar durant el primer curs. La prova de castellà, la majoria van coincidir a valorar-la com a «fàcil», mentre que la de català va resultar per a la majoria d'estudiants consultats «molt més complicada». Això no és cap novetat. En l'antic model ja es valorava així i en el nou res no canvia en aquest sentit. La prova de llengua estrangera, en la qual la majoria van triar l'anglès, va reunir moltes opinions. Alguns la van trobar fàcil i per d'altres no ho va ser tant.
Els estudiants van fer a la tarda les proves específiques, de disseny, electrotècnia i grec.
