–Viader: «Jo tenia un estudi al Barri Vell i m'agradava pujar als teulats. Veia que queien, que agafaven la forma de les bigues. Un dia se'm va ocórrer fer un treball sobre el Barri Vell.»

–Fuses: «Va ser l'embrió del pla especial. Vam fer el treball de cinquè curs per a Urbanisme. I el vam enviar a l'historiador Joaquim Nadal. Quan Nadal va ser alcalde ens va encarregar l'estudi del pla especial del Barri Vell, tutelats per Arcadi Pla i Jeroni Moner. En els anys vuitanta ens vam dedicar al Barri Vell.»

–«De resultes d'això, les cases de l'Onyar i la reforma de les Beates. Els anys vuitanta també vam fer parcs i vam guanyar concursos. Al web hi és tot. Quan vam fer les cases de l'Onyar teníem trenta anys... Imagina't. Vam rebre de tots costats, cada dia criticaven l'operació des del diari: parc temàtic, Disneyland... Una cosa és l'acceptació popular i l'altra, que agradi. I ara, fins i tot, sembla que agrada. En l'arquitectura, s'ha de deixar passar el temps, madurar, veure si l'obra resisteix el pas del temps.»

–«És una marca. Fins i tot la gent ens canvia el nom. És fàcil que ens diguin Josep Viader i Joan Maria Fuses.»

–«Més que separar-nos, jubilar-nos.»

–«Vam començar a treballar quan érem molt joves. Teníem 23 anys; hem fet deu anys més de la mitjana: tenim vides professionals molt llargues: ja fa 32 anys que hi som pel tros. I una cosa és el que t'omple i l'altra és fer d'arquitecte. No creiem gaire en les vocacions.»

–«No ens hi veiem. La imatge de l'arquitecte ho és, una imatge de tibats.»

–«Ve del segle XIX, de la idea del geni creador; una idea romàntica; lliga amb el naixement de l'ofici d'arquitecte: abans, els que feien els edificis eren els mestres d'obres.»

–«Era una societat secreta que passava de pares a fills perquè el coneixement no es perdés, perquè ningú de fora els prengués la feina. Quan vam acabar la carrera érem 70 o 80 arquitectes a la demarcació de Girona. I ara som 800; i això justifica ser menys prepotents.»

–«No pots anar d'artista. Has de fer la feina ben feta. L'arquitectura és arquitectura fins que algú decideix fer-te sortir als llibres d'art.»

–Viader: «Hi ha diferència entre l'art i l'arquitectura. En l'arquitectura hi ha una dimensió pública basada en l'urbanisme, l'estructura, la funcionalitat, la composició i els costos. Al final hi ha un objecte que ha de servir.»

–Fuses: «Al final apareix un objecte que ha de servir, sí.»

–Viader: «L'arquitecte construeix entorns urbans per a la societat. Més enllà de l'estètica, el més important és el servei. Si anem a cercar només l'estètica, les formes, fem un mal plantejament.»

–Fuses: «Els arquitectes actuals pensen en formes, i algú ja els fa després l'estructura.»

–«No, no. Ni els mediàtics. És fàcil arruïnar-te si ho vols fer bé. Això devia ser en èpoques de molta construcció, dels arquitectes dolents, perquè firmaven més i els interessava menys l'arquitectura. És increïble! La gent té la idea que els arquitectes són rics i fatxendes...»

–Viader: «Depèn de l'època. Les Àligues i les Beates, que vam fer en trenta anys.»

–Fuses: «M'agraden trossos de tot el que hem fet. No m'agraden els rànquings.»

–Viader: «Josep Antoni Coderch, del país.»

–Fuses: «Sigurd Lewerentz, que és suec.»

–«La fatxenderia i la prepotència.»

–«Sí, però no te'ls direm. N'està ple.»

–«L'arquitectura catalana dels últims 30 anys a la costa no m'agrada, i és feta per molts anònims.»

–Fuses: «Els bolets, de Girona.»

–Viader [dubta...]: «Els gratacels d'arran de mar.»

–Fuses: «Em preocupa la segona línia, la de les urbanitzacions, i les naus industrials de l'interior.»

–«Aquí hi ha bona arquitectura perquè fa dos-cents anys que hi som. Els arquitectes canvien; tenim poca cultura, i ara molts són ostentosos, fatxendes. Fan formes rares i els sembla que són cosmopolites i, llavors, la gent que fa coses serioses tenen la partida perduda perquè no estan en la moda rabiosa. I aquests edificis passen. Nosaltres hem optat per una cosa més discreta.»

–«En aquell moment es produïa un canvi col·lectiu i hi havia artesans boníssims. La temptació de qualsevol alcalde per tenir un edifici singular és irrefrenable.»

–Viader: «El client sempre té raó, deia en Coderch.»

–Fuses: «Coderch deia que fins als anys cinquanta va ser difícil trobar una casa lletja. I ara, en canvi, resulta que has d'anar amb lupa si vols trobar alguna cosa bona.»

–«No ho sé. És la societat.»

–«Que t'ho diguin els historiadors. És culpa de la societat, hi ha polítics i urbanistes. Els arquitectes són instruments; se'ns pot acusar de col·laboracionistes. Allò de planificar ho fan els francesos, aquí tot és improvisació. Compara la Borgonya i l'Empordà. Si els arquitectes desapareixen, l'especulació continuarà. L'skyline del Fòrum de Barcelona des del Tibidabo sembla Bogotà o Lloret de Mar. L'eixample s'havia descontrolat... De qui és culpa? El problema no és dels arquitectes, és cultural. Els processos de transformació social són tan ràpids!»

–«El món és globalitzat. Bé, excepte als països nòrdics, que, com en la seguretat social, tot funciona. Tenen creixements mínims, poca pressió demogràfica... Mira Londres.»

–Fuses: «Amb el nostre discurs et poden acusar de carca o de poc avantguardista. I no hi passo. Koolhaas diu que és el que hi ha i que ho hem d'admetre. Ho ha teoritzat i diu que ‘a la merda el context: l'arquitectura és una forma global que lliga amb el fons'.»

–Viader: «El contrari del que hem dit sempre nosaltres.»

–Fuses: «En el fons, aquest discurs modern al capital ja els va bé. Fer formes... Fer un edifici tort és facilíssim, en el fons.»

–Viader: «Quantes obres fetes als anys setanta salvaries? És clar que entre conservar i la taula rasa hi ha un terme mitjà.»

–Fuses: «Més que conservar, continuïtat temporal, però amb coneixement. Tu t'has emmirallat cada dia i saps que has canviat amb el pas dels anys, però d'un dia per l'altre no perceps cap canvi.»

–Viader: «Després hi ha un altre perill: que no es restauri o que es faci massa... O es fa bé o no es fa.»

–«L'avantguardista és qui té prou cultura per dir això no m'ho toqueu que està bé. No podem conservar vint-i-cinc o trenta locals comercials que estan bé? Per què s'ha destruït tant a Girona?»

–«Ara, per les esquerres està de moda la ciutat densa. Hi ha menys despesa, menys metres de serveis. Quan estudiàvem, era d'esquerres la casa aparellada. Construir densitat era franquista. Hem sentit tantes coses... Hem sentit professors que deixaven Gaudí com un drap brut.»

–Fuses: «En les ciutats que construïm no m'hi trobo a gust.»

–Viader: «Fixa't que les classes cultes, intel·lectuals, compromeses, trien masies i centres històrics. Gràcia, l'Empordà... Deu ser per alguna cosa... Forster, no siguis mentider, sigues coherent amb el teu discurs: Per què te n'has anat a viure a un château de França?»

–«No tenim feines noves, treballem en projectes que hem anat guanyant en els últims temps, però no ens podem queixar.»

–«Ara fem la plaça de la Reforma de Manresa, que ha durat set anys, i el centre d'acollida, amb la recepció de turistes, el bar... del jaciment arqueològic d'Empúries, davant les ruïnes. Estem acabant una casa privada a Calonge; el castell de Sant Julià de Ramis; l'Alfolí la Sal, de l'Escala. Restaurem la catedral de Barcelona i la de Girona. T'interessarà saber que a Barcelona hem desmuntat el cimbori i el reconstruïm de dalt a baix. Vam guanyar la nova Facultat de Turisme i fem un bloc d'habitatges al sector Güell, al carrer Bernat Boades de Girona.»

–«Comencen al setembre: és a concurs i hi ha un termini de vuit mesos.»

–«En arquitectura, això no és res!»

–«Proposem portar-lo a la capella de la Mare de Déu, al costat de la conventual, però ara és un mal moment. Sap greu perquè ara un orgue de segona fila tapa una nau de primera, la nau gòtica més gran del món. Potser un dia o altre es podrà fer. Ara es preveu fer l'absis, ja que entra aigua a les capelletes.»

–«És més agraïda. A la primera meitat del segle XX els mecenes industrials tenien molts encàrrecs; ara la burgesia culta que demana coses interessants va escassa.

–«I amb la crisi això és molt difícil. A vegades som vuitanta en un concurs. A començament dels anys vuitanta érem sis o set o, com a molt, deu.»

–«Vint-i-cinc o trenta. Era un concurs de mèrits. En la segona fase vam quedar set o vuit: Tusquets, Tarrús, Bohigas, Ferrater, Bosch, Benedito i nosaltres.»

–«A finals del 2002, l'adjudicació. El 2005, les excavacions i els enderrocs. I després, quatre anys d'obres.»

–Fuses: «Jo no, i no és cap postura: has de ser crític amb el que fas.»

–Viader: «En conjunt, sí. Els detalls podrien ser millors.»

–«Si agrada no ens diuen res. Si hi ha silenci, sospites que va bé. Només als músics els aplaudeixen abans de la feina. Ja t'ho hem dit quan parlaven de les cases de l'Onyar. Tot s'ha d'analitzar amb perspectiva històrica. El pavelló Mies Van de Roe va ser del que es va parlar menys durant l'exposició Universal de Barcelona del 1929. No es pot parlar d'un edifici inaugurat; l'arquitectura és un art de llarg recorregut. Voldríem que Santa Caterina contribuís a la transformació del centre de Girona.»

–«Vam guanyar el concurs d'idees, però Sarkozy ho vol fer en un altre lloc i ara estem al cas del concurs. Hem participat en concursos de fora, però hem tingut poca fortuna.»

–Fuses: «Pep Guardiola ens ha fet un favor: un noi format a la pedrera, nascut aquí al costat, demostra que pot guanyar-ho tot.»

–Viader: «Ens podem equivocar, però de passió n'hi hem posat.»

–Fuses: «Guanyant a París vam demostrar que podíem sortir a fora, però sempre és preferible ser a casa. Tolstoi és universal, però va escriure sempre del costat de casa.»