El manteniment dempeus o l'enderroc de l'antiga fàbrica de Can Sacrest –tirar-la a terra i fer un nou edifici havia de ser en principi més barat– va ser en el seu moment objecte de controvèrsia, primer política, a dins del consistori, i, posteriorment, social. Fins i tot, es va crear una plataforma de suport a la conservació de la fàbrica per fer memòria de l'arreglament de la indústria del tèxtil a la capital de la Garrotxa, petició que es va fer extensiva a tot el patrimoni industrial abandonat. Finalment, el Departament d'Educació ha decidit mantenir el cos central de la fàbrica, que és el que té valor patrimonial, després dels estudis sobre l'immoble, tant del seu valor històric com del seu estat de conservació, i sobre el cost de les diferents opcions que tenia a sobre la taula. La plataforma es va limitar a redactar un manifest, en què alertava que Can Sacrest era el darrer vestigi de l'arquitectura industrial de la ciutat i lamentava la pèrdua de fàbriques emblemàtiques com Ca l'Artigas, la farinera, la Cooperació Fabril, Can Simon o, per citar-ne una altra, Can Pateu. A més, reclamava un debat ampli sobre aquest espai. Prèviament, Alternativa per la Garrotxa va demanar al consistori un concurs d'idees sobre tot el conjunt de l'escola, Can Sacrest i l'aparcament amb equipaments socials i culturals.