AGUSTÍ PÁNIKER

ESCRIPTOR I EDITOR

«Cal saber trobar la riquesa d'una societat multicultural»

Agustí Pániker és fill del filòsof d'origen indoespanyol Salvador Pániker i actualment és director general de l'editorial Kairós, fundada pel seu pare i de referència per al públic interessat en les tradicions de l'orient.
Va fer una xerrada al municipi de Salt sobre la comunitat sikh de l'Índia i és autor del llibre Els sikhs. Història, identitat i religió. És molt nombrós el col·lectiu sikh a Catalunya?
–«La majoria de membres d'aquesta comunitat són originaris de la regió del Panjab, situada al nord-oest de l'Índia. A l'Estat espanyol es calcula que n'hi ha uns 6.000, la gran majoria viuen a Catalunya. A Olot, per exemple, n'hi ha un miler i a Salt, on la seva arribada és més recent, uns 300.»
–S'han integrat bé a Catalunya?
–«Són uns treballadors extraordinaris. Provenen d'un medi agrari, però a Catalunya treballen bàsicament en el sector de la construcció, de la indústria i del comerç. El treball, la família i la solidaritat comunitària són una part essencial de la vida d'aquesta comunitat, i això fa que els seus valors encaixin perfectament amb els de les societats occidentals.»
–Es coneix, en general, la seva cultura?
–«A vegades hi ha un desconeixement per part de les poblacions on s'instal·len. Hi ha persones que els identifiquen com a musulmans i no ho són. La comunitat sikh vol tenir els seus propis llocs de reunió i culte, i per aquest motiu demanen locals als municipis on viuen.»
–Quins trets característics els identifiquen?
–«Molts dels homes porten barba i turbant. Fa uns 20 anys que tenen presència a Catalunya, però ha estat en els darrers deu anys quan n'ha crescut molt el nombre. Alguns no han vingut directament de l'Índia, sinó que procedents d'altres països europeus.»
–S'interrelacionen bé amb els catalans?
–«Els sikh estan arrelats a Catalunya, però no fan gaires esforços per donar-se a conèixer. Són força endogàmics. Cal destacar que a l'Índia hi ha un gran nombre de minories, que no tenen necessitat de donar-se a conèixer perquè estan acostumats a conviure des de fa molts anys en un mateix país.»
És molt nombrosa la comunitat sikh?
–«Es tracta d'una comunitat formada per 24 milions de persones, de les quals 2,5 milions estan repartides arreu del món. Cal dir que els sikh tenen molta experiència a emigrar. A la Gran Bretanya n'hi ha molts. Cal recordar que formaven part de l'exèrcit britànic i eren grans militars.»

Més coneixement

–Com valora el rebuig d'algunes persones cap als immigrats?
–«Crec que una part important d'aquest rebuig és per desconeixement cap a l'altre. Es fa una barrera que a vegades és difícil de traspassar. El que cal tenir en compte és que tots som una mica immigrats i si anem una mica enrere de la nostra història estic convençut que en pocs casos això que dic no es compleix.»
–Com es pot superar aquest rebuig a la diferència?
–«Cal descobrir i acceptar els altres i mirar de trobar la riquesa de tenir una societat multicultural. El fenomen de la immigració no hi ha qui l'aturi i cal acceptar-lo. El rebuig també és culpa del sistema que tenim.»
–Com veu el fet que els immigrats no puguin votar?
–«Aquest és un dels problemes, ja que seria una manera d'integrar-los. El dia que tinguem a l'Estat espanyol diputats d'altres cultures podrem parlar realment d'una societat multicultural.»
– És director general de Kairós Editorial, fundada pel seu pare. Quina evolució ha seguit aquesta iniciativa?
–«S'ha convertit en una referència per al públic interessat en les tradicions de l'orient, en el diàleg entre ciència i mística, o en assaig general. La idea central d'aquesta editorial va consistir a crear un fòrum de diàleg entre ciència i espiritualitat, entre orient i occident, i ser un pont entre dues maneres d'entendre el món. Actualment té quasi 600 títols publicats.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.