Societat

OLGA CUBELLS

DOCTORA EN FILOLOGIA CATALANA

«Hauríem d'aplicar-nos més en la sintaxi»

Quan neix el seu interès per la llengua?
–«Crec que de petita ja tenia una certa afició a fixar-me com parlava la gent, i, sobretot en els anys que vaig estudiar a l'institut de Flix, sempre sentia curiositat per les diferents maneres de dir les coses dels meus companys, segons si eren de Bovera, de la Granadella, de la Palma o de Flix o Ascó...»
–Vostè ja havia estudiat el parlar del seu poble...
–«Sí; de fet, l'origen d'Els parlars de la Ribera d'Ebre es troba en El parlar de la Palma d'Ebre, la tesi de la meva llicenciatura. Després vaig ampliar aquest estudi a la resta de parlars de la comarca. La tesi doctoral va consistir en la realització d'un estudi geolingüístic dels parlars de la Ribera d'Ebre, el qual s'acompanya d'un microatles lingüístic que conté 1091 mapes amb els resultats.»
–La feina que es recull en aquests dos volums sembla ingent. Antonio Fortunyo de Miravet ja li ho va dir: “Quina faenada que tens!”
–«La veritat és que, quan una es mira des de la distància la feina feta, pensa: ‘Com vaig poder fer tot això!' Però en el moment que vaig decidir tirar endavant la tesi i realitzar-la sobre dialectologia, no m'importava la inversió d'hores (i de cabòries) que hi hauria de dedicar. Vaig haver de voltar tots els municipis de la comarca, i també vaig decidir incloure-hi Faió, que administrativament pertany a Aragó però que lingüísticament i socialment sempre ha tingut molta vinculació amb els pobles catalans veïns. Això va representar haver de fer preguntes a 114 informants i acumular unes quinze hores d'enregistrament per poble. Però la recompensa ha estat altament gratificant.»
–Suposo que els informants s'han sentit agraïts que algú posi en valor la varietat que parlen.
–«Sí, perquè la percepció que sovint tenen del seu parlar és que no és prou bo; els catalans tenim molts prejudicis lingüístics, i més encara si som parlants de català occidental... De vegades, quan els demanava si em podien atendre per fer una entrevista, quan em preguntaven en quina llengua havia de ser i els responia que en català, em deien: ‘Però si jo no en sé, de català!' I això em causava estupefacció: com pot dir algú que habitualment s'expressa exclusivament en català que no sap català! Aquesta és una mostra evident del sentiment d'inferioritat lingüística que senten molts parlants d'aquestes comarques...»
–I què s'ha fet malament perquè algú de la Ribera d'Ebre (com la Rosa Ayet) pensi que la llengua que ella empra no és català o és un català de mala qualitat?
–«Potser no s'ha fet del tot bé la difusió del model de llengua estàndard. No sóc dels que pensen que la normativa que tenim, tant per a llengua oral com per a llengua escrita, no és vàlida; al contrari. Crec que el model de llengua estàndard elaborat és útil perquè permet que tots els usuaris s'hi puguin sentir reflectits, el considerin propi i, per tant, el puguin usar; i això és imprescindible. Ara, on potser no s'ha estat prou hàbil és en el fet que els parlants sàpiguen quines formes de la seua varietat poden utilitzar quan s'expressen en situacions formals, un problema que també afecta l'ensenyament i els mitjans de comunicació, que, en general, podrien ser més sensibles a la variació. Si el parlant veiés que allò que parla, formalitzat, apareix per televisió, per exemple, no tindria la sensació que hi ha un abisme entre la varietat que ell utilitza i la que veu en situacions formals).»
–És pessimista pel que fa a la pèrdua de riquesa del català?
–«No, crec que no ens hem de plànyer de la pèrdua de vivesa de la llengua, perquè això va vinculat als parlants i els parlants no perden mai la creativitat; si la nostra llengua s'empobreix, no crec que sigui en el terreny lèxic, del vocabulari, sinó en el de la sintaxi; aquí potser sí que hauríem d'aplicar-nos més.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.