Carteristes al metro

Som a l'estació de Paral·lel. Les portes del metro es tanquen i en aquell moment se sent per la megafonia interna la veu de la conductora –la majoria dels conductors del metro de Barcelona són conductores– que anuncia que acaben d'entrar dos carteristes i que als viatgers ens cal prendre precaucions. Dos carteristes viatgen amb nosaltres. Prenem precaucions. Els homes ens duem la mà al pit o a la butxaca de darrere dels pantalons i les dones es posen la bossa contra el cos amb el colze fent de tenalla. Quan ja ens hem blindat comencen les mirades. Qui dels allí reunits són els dos carteristes? Descartades les dones perquè no sembla que pugui ser que hagin de ser dones, queda el cinquanta per cent del passatge en situació de sospitós. Descartem ara els senyors grans i els nens. Hi ha nens. Acabat el curs escolar, han començat les activitats d'estiu i equips de monitores en porten a passejar. Em creuo amb els ulls escrutadors d'un home. A mi no em miri, senyor. A l'estació de Drassanes pugen dos guardes de seguretat vestits amb armilla fluorescent. Descarten els nens, descarten les dones, descarten els avis i al final descarten tothom perquè baixen a Liceu sense haver practicat cap detenció. Els carteristes han baixat o continuen entre nosaltres?